La Primera República Espanyola (1873-1874): Etapes i Caiguda
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
La Primera República Espanyola (1873-1874)
La República unitària
Es va instituir un govern de coalició format per republicans federals i membres del Partit Radical sota la presidència del català Estanislau Figueres. Inicialment, la República era de caràcter unitari, la qual cosa significava que es mantenia l’estructura de l’Estat tal com estava fins aquell moment. Però en molts municipis d’Espanya els federals intransigents van constituir juntes revolucionàries i els jornalers van iniciar l’ocupació d’alguns latifundis. A Catalunya, els federals van intentar proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
Alguns radicals van intentar un cop d’estat, que va fracassar. Aquest fet va provocar la ruptura de la coalició de govern i la constitució d’un nou gabinet format exclusivament per republicans federals. El govern va convocar eleccions a Corts Constituents, que van tenir lloc a principis de maig.
La República Federal
El govern va rebaixar el límit d’edat a 21 anys. El Partit Federal va obtenir una aclaparadora victòria.
Les Corts van proclamar la República Federal, i tot seguit Francesc Pi i Maragall va ser elegit president. Un dels primers objectius del nou govern va ser la redacció d’una nova constitució per a Espanya, però el treball va ser molt complex a causa de la divisió dels federals en benèvols i intransigents.
A més, la constitució fixava la separació definitiva de l’Església i l’Estat, i la construcció d’una societat estrictament laica. Aquest fet va provocar la completa oposició de l’Església Catòlica.
La iniciativa legislativa més important va ser la discussió d’algunes lleis i mesures de caràcter social, com ara la regulació del treball infantil, les quals o bé no es van arribar a aplicar, o bé ni tan sols es van aprovar.
El cantonalisme
A l’estiu de 1873 va esclatar un nou conflicte armat. Es van produir aixecaments dels republicans federals més intransigents. Aquest va ser el moviment cantonal. El cantonalisme va ser protagonitzat per estudiants, intel·lectuals i polítics, però també hi van participar menestrals i obrers.
El moviment cantonal es va convertir en una nova guerra civil, i Pi i Maragall, desbordat pels esdeveniments, va presentar la dimissió. Va ser substituït per Nicolás Salmerón, el qual va iniciar una nova orientació política amb l’objectiu de restablir l’autoritat del govern central i l’ordre públic. Tanmateix, Salmerón va dimitir i el va substituir Emilio Castelar, que representava el sector més conservador del republicanisme.
La fi de la Primera República
El programa de govern de Castelar es resumia en tres paraules: ordre, autoritat i govern.
Les Corts es van reunir de nou a principis de gener de 1874 i van desautoritzar la gestió de Castelar, fet que va provocar el cop d’estat conservador del general Pavía, que va posar fi a la República Federal. Les Corts van quedar dissoltes i el general Serrano es va convertir en l’últim president d’una república que havia deixat de ser federal i esdevingué unitària.
El líder del moviment alfonsí, l'historiador Antonio Cánovas del Castillo, havia aconseguit que la reina Isabel II, molt desacreditada, abdiqués a favor del seu fill, el príncep Alfons. Finalment, el 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons rei d’Espanya. El govern no va oferir gairebé cap mena de resistència. S’iniciava així una nova etapa de la història d’Espanya: la Restauració.