La Segona República Espanyola: Constitució, Autonomia i Canvis Socials

Com es va proclamar la Segona República

El 12 d'abril de 1931, els resultats de les eleccions municipals, convocades pel Govern de l'almirall Aznar, van adquirir un caire plebiscitari, de suport o de refús a la monarquia. Tot i que a la majoria dels municipis rurals es van imposar les candidatures monàrquiques, a les capitals de província i als principals nuclis urbans va triomfar la conjunció republicano-socialista, partidària de la instauració d'un règim republicà.

A Catalunya, la victòria de les candidatures republicanes va ser aclaparadora, amb Esquerra Republicana de Catalunya com a partit vencedor. Conscients d'aquest suport, el mateix 14 d'abril, Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, va proclamar des del balcó de la Generalitat la República Catalana, integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.

Aquell mateix 14 d'abril, Alfons XIII va decidir acatar la voluntat popular, renunciar a la potestat reial i abandonar Espanya. A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional, presidit per Alcalá-Zamora.

La Constitució de 1931

Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol de 1931. La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista:

• Espanya va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials.
• El seu caire idealista i pacifista es reflectia en la renúncia de la guerra com a instrument de les relacions internacionals.
• L'Estat es configurava d'una manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• També establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes Corts unicamerals i una divisió de poders molt accentuada.
• El poder legislatiu residia en el Parlament.
• El president de la República havia d'exercir el mandat durant sis anys.

Es reconeixia una àmplia declaració de drets i llibertats, i s'expressava preocupació pels temes socials:

• Es garantia la igualtat absoluta, l'educació i la feina, i la no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa.
• S'establia l'educació primària obligatòria i gratuïta.
• Es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social.
• Es definia el treball com una obligació social.
• S'establia el vot a partir dels 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones.
• Finalment, s'afirmava la laïcitat de l'Estat (separació Església-Estat) i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la República Catalana i el reconeixement d'un govern autonòmic, que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. La nova institució assumia els recursos i les competències de les quatre diputacions catalanes, i Francesc Macià en va ser escollit president fins a l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia.

L'Estatut de Núria partia del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de Catalunya. Definía Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola", declarava el català llengua oficial juntament amb el castellà, i preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.