La Segona República Espanyola: Etapes Clau i Autonomia Catalana

Proclamació de la Segona República i Govern Provisional

El 12 d'abril es van celebrar eleccions municipals, on van guanyar els partits units en el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes). Arran d'aquests resultats, Alfons XIII va abdicar i es va exiliar. La Segona República es va proclamar el 14 d'abril i es va crear un govern provisional.

Govern Provisional (abril - desembre del 1931)

Durant aquest període, hi va haver tensió social a causa de les diferents ideologies polítiques. Al desembre es van convocar eleccions a Corts Constituents i es van prendre mesures com l'amnistia per als presos polítics, la protecció als pagesos pobres i la proclamació de drets i llibertats.

A Catalunya, va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, Lluís Companys va proclamar la República i Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Això va generar tensions amb el Govern Provisional, que va solucionar el conflicte concedint un règim d'autonomia a Catalunya, sotmès a l'aprovació de les Corts Constituents.

A Espanya, va guanyar la coalició d'esquerres amb Niceto Alcalá-Zamora com a cap de govern.

L'objectiu principal d'aquestes eleccions era redactar una nova Constitució, que establia:

• Sobirania popular i sufragi universal.
• Democràcia i estat laic.
• Drets i llibertats fonamentals.
• Reconeixement de regions amb dret a Estatut d'Autonomia.
• Caràcter democràtic i progressista.
• El poder legislatiu residia en les Corts (una sola cambra).
• El poder executiu estava format pel govern, el Consell de Ministres i el president de la República.
• El poder judicial comptava amb jutges independents.

La dreta rebutjava la laïcitat i la descentralització de l'Estat. La dimissió dels polítics catòlics del govern va provocar canvis polítics, amb Manuel Azaña com a cap de govern i Niceto Alcalá-Zamora com a president de la República.

Partits i Sindicats durant la Segona República

L'Esquerra

A l'esquerra, trobem partits com **Izquierda Republicana**. El **PSOE** tenia dos corrents principals: el socialdemòcrata, liderat per Julián Besteiro i Indalecio Prieto, que volia consolidar la República; i el revolucionari, encapçalat per Francisco Largo Caballero, que considerava la República com un pas cap al socialisme. Figures destacades d'aquest període inclouen Manuel Azaña, Marcel·lí Domingo, Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro i Indalecio Prieto. El **Partit Comunista d'Espanya (PCE)**, tot i tenir pocs militants, va comptar amb la figura de Dolores Ibárruri. El principal sindicat era la **CNT**, amb dues tendències: els *trentistes* i la *FAI*.

El Centre i la Dreta

Els partits republicans de centredreta incloïen el **Partit Radical**, liderat per Alejandro Lerroux, i la **Derecha Liberal Republicana**, amb Niceto Alcalá-Zamora. Entre els partits conservadors i catòlics, va destacar la **CEDA** (Confederación Española de Derechas Autónomas), creada el 1933 i dirigida per José María Gil-Robles. Al País Basc, va sorgir el PNB. A la dreta més radical, trobem figures com José Calvo Sotelo i la **Falange Española de las JONS**, fundada per José Antonio Primo de Rivera, de caràcter antidemocràtic i feixista.

Partits a Catalunya

A Catalunya, els partits més rellevants van ser la **Lliga Regionalista** (posteriorment Lliga Catalana) i **Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)**, amb figures com Francesc Macià i Lluís Companys. Entre els socialistes, destaquen la Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. També va ser important el **Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)**, liderat per Andreu Nin. El 1936, els partits comunistes restants es van agrupar en el **Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)**.

El Bienni Reformista (1931-1933)

El desembre de 1931 s'aprova la Constitució i Niceto Alcalá-Zamora passa a ser president de la República, amb Manuel Azaña com a cap de govern.

Reformes Clau del Bienni Reformista

La **reforma religiosa** tenia com a objectiu limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'educació. L'aprovació de la Llei de Congregacions va establir límits a la possessió de béns per part de les congregacions religioses i permetia la seva dissolució si representaven un perill. Aquests sectors religiosos es van mostrar enfadats i van manifestar una forta oposició a la República.

La **modernització de l'exèrcit** va implicar una profunda transformació. Manuel Azaña va impulsar la creació d'un exèrcit més professional i democràtic. L'objectiu era reduir els efectius de l'exèrcit, posar fi a la macrocefàlia existent des de 1917, eliminar privilegis militars i assegurar la no-intervenció en la vida política.

La **Llei de Retir de l'Oficialitat de 1931** exigia jurar fidelitat a la Constitució i a la República. Es van suprimir alguns rangs tradicionals i es va reduir el nombre d'unitats i oficials. A més, es va tancar l'Acadèmia General Militar de Saragossa i es van eliminar les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa específica per a l'exèrcit. També es va crear la Guàrdia d'Assalt. No obstant això, els resultats van ser limitats, ja que la reducció de despeses va dificultar la modernització del material, l'armament i els equipaments. Els sectors africanistes van rebutjar aquestes mesures, considerant-les una agressió a la tradició militar i al seu poder. La dreta va aprofitar aquest descontentament per fomentar una revolta militar contra la República.

La **reforma agrària** tenia com a objectiu principal acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos més pobres. Es van prendre mesures com la prohibició de rescindir contractes d'arrendament, la fixació de la jornada laboral en 8 hores, l'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de conrear les terres aptes.

Es va aprovar la **Llei de Reforma Agrària** per modernitzar l'agricultura i millorar la situació dels pagesos. La llei permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa, mentre que altres, com les conreades deficientment, les arrendades de manera sistemàtica o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar amb indemnització. L'aplicació d'aquesta llei es va encarregar a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA).

No obstant això, els resultats de la reforma agrària van ser escassos a causa de diversos factors: la complexitat i lentitud burocràtica, la manca de pressupost per a les indemnitzacions i la resistència dels grans propietaris, que intentaven obstaculitzar la reforma. Això va generar un augment de la tensió social. Els grans propietaris es van oposar frontalment a la reforma i van donar suport als grups d'extrema dreta. Mentrestant, els jornalers, decebuts pels resultats i amb les seves esperances frustrades, es van orientar cap a posicions revolucionàries, agreujant encara més el clima de conflicte social.

La **reforma de l'Estat centralista** tenia com a objectiu crear un Estat que permetés a les regions tenir autonomia. Catalunya va ser la primera a aconseguir-ho amb la creació de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut de 1932. El País Basc també va obtenir el seu estatut, però Galícia no.

L'**obra educativa i cultural** va rebre una inversió significativa de recursos. L'objectiu era garantir l'educació liberal i laica per a tothom, impulsant l'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Es van crear, a més, campanyes culturals per a les zones rurals i més desfavorides, com les *Missions Pedagògiques*.

Les **reformes laborals** tenien com a objectiu millorar les condicions de vida dels treballadors. Impulsades per Francisco Largo Caballero, van incloure l'augment dels salaris, l'establiment de la setmana laboral de 40 hores i el reforçament del paper dels sindicats agrícoles. Es van aprovar la Llei de Contractes de Treball i la Llei de Jurats Mixtos, que establia 7 dies de vacances pagades. Aquestes reformes van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors, però van generar l'oposició de les patronals.

Problemes de la Coalició Republicana-Socialista

El govern va enfrontar una forta oposició. Els conservadors es van agrupar entorn dels partits tradicionals o de noves organitzacions de caràcter feixista i autoritari per oposar-se al govern. També hi va haver crisis internes, com la manca de beneficis econòmics o l'atur agrícola, que van generar desconfiança. La CNT va convocar diverses vagues. Finalment, Manuel Azaña va ser destituït.

El Bienni Conservador (1933-1936)

El govern d'Azaña va caure. Les eleccions del 18 de novembre de 1933 van enfrontar l'esquerra i la dreta, resultant en la victòria dels partits de centredreta. Els partits més destacats van ser el Partit Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil-Robles. Niceto Alcalá-Zamora va encarregar la formació de govern al Partit Radical.

El govern de Lerroux va paralitzar les reformes anteriors: es van retornar terres a la noblesa, es va reduir el pressupost d'educació, es van atorgar càrrecs a l'exèrcit a antirepublicans i es va concedir l'amnistia als implicats en la Sanjurjada, cosa que va generar enfrontaments amb els nacionalistes.

Aquesta situació va provocar una radicalització de l'esquerra, que va percebre la victòria conservadora com un avenç feixista. El PSOE, la UGT, la CNT i el Partit Comunista van convocar una vaga general el 1934, que va derivar en una nova revolució, sufocada per Franco.

La CEDA va pressionar per entrar al govern, cosa que va portar a la declaració de l'estat de guerra. Es van paralitzar els estatuts d'autonomia i es va intentar canviar la Constitució. Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major Central.

El Conflicte Rabassaire a Catalunya

El **conflicte rabassaire a Catalunya** va tenir lloc durant el període en què el govern de la Generalitat estava en mans dels republicans d'esquerra. Hi havia moltes diferències amb el govern central, i l'enfrontament es va intensificar arran de la qüestió rabassaire. L'abril del 1934, es va aprovar la **Llei de Contractes de Conreu**, que va evidenciar les grans diferències polítiques i socials entre els sectors implicats. Aquesta llei garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven, mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus fixats pel govern. Però els propietaris es van oposar fermament a la llei i la van enviar al Tribunal de Garanties Constitucionals, que va declarar-la inconstitucional. El govern de la Generalitat va acceptar l'anul·lació de la llei, però va tornar a aprovar una nova norma gairebé idèntica.

El Front Popular (1936)

La corrupció va provocar la convocatòria de noves eleccions el 1936. Es van enfrontar el Front Popular (coalició d'Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM, ERC) contra la CEDA i altres partits de dreta, monàrquics i tradicionalistes. A Espanya, va guanyar el Front Popular. El govern resultant va ser feble, amb Manuel Azaña com a president de la República i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern. Es van prendre mesures, però l'oposició va generar enfrontaments. A Catalunya, va guanyar el Front d'Esquerres.

Es va iniciar una conspiració militar de la dreta espanyola, liderada per Mola, Sanjurjo i Franco, amb suport feixista. Al principi, tenia poca força, però Mola li va donar forma. El govern va enviar els caps militars lluny, però la conspiració va continuar. L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va accelerar els esdeveniments. El 17 de juliol, l'exèrcit del Marroc es va sublevar, donant inici al cop d'estat i a la Guerra Civil el 18 de juliol.

La Catalunya Autònoma

La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria

Després de la proclamació de la República, es va reconèixer un govern autonòmic per a Catalunya amb el nom de Generalitat de Catalunya. La seva tasca principal va ser l'elaboració d'un Estatut d'Autonomia, impulsat per republicans i catalanistes d'esquerres. Aquest nou govern va assumir les competències de les quatre diputacions catalanes.

Els membres escollits per les diputacions provincials es van reunir al Santuari de Núria per redactar l'avantprojecte de l'Estatut. L'**Estatut de Núria** proposava una República amb estructura federal, la sobirania del poble, el català com a llengua oficial i competències exclusives per a la Generalitat, que van ser aprovades.

L'Estatut d'Autonomia de 1932

El 1932, Francesc Macià va presentar l'Estatut de Núria a les Corts de Madrid. Va ser considerat perillós per la dreta. Hi havia tres posicions principals: el Govern central defensava una autonomia limitada, els parlamentaris catalans reclamaven una autonomia àmplia, i les dretes defensaven una Espanya unitària.

L'intent de cop d'Estat liderat pel general Sanjurjo l'agost de 1932 va provocar que els republicans defensessin encara més l'Estatut. Finalment, l'**Estatut d'Autonomia de Catalunya** va ser aprovat, tot i presentar diferències respecte a l'Estatut de Núria: el català i el castellà es van establir com a llengües oficials, les competències de la Generalitat van ser retallades i compartides amb l'Estat central, i es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya.

La Generalitat Republicana

L'aprovació de l'Estatut va posar fi a la Generalitat provisional. Es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya, on es van enfrontar conservadors contra liberals, i Esquerra Republicana contra la Lliga.

Es va crear el Parlament i Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat. Després de la mort de Macià, el va succeir Lluís Companys, que va ocupar el càrrec fins al 1940.

La Tasca del Govern de la Generalitat

La tasca del govern es va centrar en diversos àmbits:

• Econòmic: Millorar la situació dels pagesos.
• Social: Impulsar la sanitat i l'assistència social.
• Ensenyament: Millorar el sistema educatiu.
• Divisió territorial: Establir un model comarcalista, creant 38 comarques.