La Segona República Espanyola: Govern, Eleccions i Constitució de 1931

El Govern Provisional (14 d'abril - 28 de juny de 1931)

El principal objectiu del Govern Provisional de la Segona República Espanyola era convocar unes eleccions constituents per elaborar una nova constitució.

Un dels principals reptes del Govern Provisional va ser la situació de Catalunya, ja que s'havia proclamat la República Catalana dins del propi estat, amb Francesc Macià com a president. Per abordar aquesta qüestió, el primer viatge oficial de Niceto Alcalá Zamora, cap del Govern Provisional, va ser a Barcelona, on es va reunir amb Macià.

En aquesta trobada crucial, es va debatre l'acceptació de la República Catalana, que també es trobava amb un govern provisional, similar al de l'Estat espanyol. Finalment, van arribar a un acord significatiu:

• Alcalá Zamora va respectar el govern provisional de Catalunya.
• Es va acordar el canvi de nom de "República Catalana" a Generalitat de Catalunya.
• Es va prometre l'autogovern de Catalunya.
• Es va iniciar la redacció de l'Estatut de Núria.

Aquestes negociacions van culminar amb la convocatòria d'eleccions constituents per al 28 de juny de 1931.

Eleccions Constituents de Juny de 1931

Les eleccions constituents es van celebrar el 28 de juny de 1931 amb l'objectiu de formar el primer govern oficial de la Segona República Espanyola.

Els resultats van donar la victòria al conjunt dels partits d'esquerres. El partit més votat va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), tot i que no va obtenir prou escons per governar amb majoria absoluta. No obstant això, la suma dels diputats d'altres partits d'esquerres va permetre assolir la majoria absoluta al Congrés. A nivell català, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià, va obtenir 36 diputats, mentre que la Lliga Regionalista de Catalunya va aconseguir 3 diputats.

A conseqüència d'aquests resultats, es va formar un nou govern presidit per Manuel Azaña, líder del partit Acción Republicana (de centre-esquerra). Els socialistes van donar suport al nou govern sense arribar a intervenir directament durant tot el mandat, tot i que la seva estabilitat depenia en gran mesura del suport socialista. Niceto Alcalá Zamora va continuar exercint com a President de la República.

La Constitució de 1931

Amb la formació del nou govern, es va redactar una nova Constitució Republicana, que va substituir l'anterior de 1876, de caràcter monàrquic. Aquesta nova Constitució es va estructurar en dues parts principals: la part dogmàtica (que establia els drets i llibertats) i la part orgànica (que definia l'organització de l'Estat).

La Constitució de 1931 va tenir un to marcadament progressista per a l'època, considerant la situació social del país.

Part Orgànica de la Constitució de 1931

• Poder Legislatiu: Representat per les Corts (sistema unicameral).
• President de la República: Cap d'Estat.
• President del Govern: Nomenava i destituïa els seus ministres, que podien ser o no diputats. Els ministres s'organitzaven per carteres (àmbits).
• Eleccions: Les Corts s'organitzaven en funció dels resultats de les eleccions nacionals.
• Poder Executiu: Responsable de l'aplicació de les lleis.
• Poder Judicial: Independent dels poders executiu i legislatiu. Recaia en els Tribunals Judicials i el Tribunal de Garanties Constitucionals.

Part Dogmàtica de la Constitució de 1931

• Es va retirar el suport econòmic a l'Església.
• Es va establir la igualtat d'homes i dones davant la llei.

Evolució Demogràfica i Econòmica durant la República

La prosperitat econòmica que havia precedit la República va finalitzar amb el Crac del 29 i la posterior Gran Depressió dels anys 30. Durant el període anterior, la dictadura de Primo de Rivera havia gastat els diners de l'Estat en infraestructures poc necessàries, finançades en gran part per la banca nord-americana.

El nou govern republicà es va trobar amb una greu manca de capital, la qual cosa va dificultar enormement la implementació de tots els projectes i reformes que s'havien plantejat inicialment.