La Segona República Espanyola i la Guerra Civil

Al ministeri de treball, es creen nous avenços, el salari mínim, la seguretat social, l’assegurança de malaltia obligatori, una pujada de sous i l’existència de vacances pagades.

I un altre projecte, seria la reforma agrària, tenia com a objectiu retornar les terres als pagesos i acabar amb la imposició dels grans terratinents. Totes aquestes reformes i la creació d'un nou estatut d'autonomia per Catalunya, la qual també tenia drets com la creació de la Generalitat, van enfadar molts als sectors de dretes més conservadors.

Sanjurgo, un militar, va donar un cop d'estat que va ser reprimit, i finalment se li va permetre exiliar-se a Portugal.

Encara totes les reformes, hi ha un descontentament entre els jornalers i la dura repressió al poble de Casasviejas va abdicar a Manuel Azaña i es convoquen eleccions pel 1933, que van ser les primeres eleccions on les dones podien votar. Doncs els partits de dretes es van unir formant la CEDA, que guanya gràcies a un finançament de l'Església i el vot de les dones que influenciades per l'Església voten partits de centredreta. I aquesta època , que va ser manada per Alejandro Lereux, i aquesta etapa va ser coneguda com el Bienni Conservador. El 1934, per fi entra la CEDA al govern i aboleix totes les reformes fetes durant en bienni reformista. El PSOE guanya pes i el partit es radicalitza. I l'octubre de 1934 el PSOE organitza una gran vaga general per intentar enderrocar el govern. La revolució va fallar, a Catalunya van empresonar al president de la Generalitat i a Astúries, és l'únic lloc on els anarquistes recolzen la revolució d'octubre i conquereixen Oviedo i les mines. Però va ser reprimida per Franco que va deixar molt morts, ferits i empresonats.

A les eleccions de 1936, les esquerres es presenten unides en un partit polític anomenat Front Popular, que guanya i posa a Manuel Azaña com a President del govern. Després de les eleccions la societat es radicalitza, com per exemple molts partidaris de la CEDA s'uneixen a la Falange.

A més Azaña per impedir un cop d'Estat, allunya als generals més colpistes, com Franco o Emilio Mola. El President de la República Niceto Alcalà Zamora serà substituït per Manuel Azaña.

Per una altra banda, el fill de Miguel Primo de Rivera va crear la Falange, que s’inspirava en el fascisme. Primer no va tenir gran èxit, però més tard molts joves es van començar a allistar. I es va prohibir.

La inestabilitat social va augmentar les ganes de donar un cop d'Estat per part dels més conservadors de l'exèrcit. El 13 de juliol de 1936 José Calvo Sotelo va ser assassinat, aquest va ser el punt decisiu que va portar a molts indecisos a donar el cop d'Estat que es va fer el 18 de juliol de 1936.

El detonant va ser l'assassinat de José Calvo Sotelo, i per això el 17 de juliol de 1936 va iniciar la guerra civil, quan les tropes africanes es van revelar sota el mandat del general Franco. Primer va esclatar al Marroc i més tard va arribar a la península. Els colpistes tenien pensat ocupar les ciutats més importants però no va ser així. Però les forces republicanes frenar el cop d'Estat i a més no triomfa ni a Madrid ni a Barcelona.

La península va quedar dividida en dos bàndols, la republicana i la nacional.

La reacció dels altres països va ser la següent, Anglaterra i França, van fer un pacte anomenat el Pacte de No-Intervenció, al que més tard es van sumar molts països.

Encara que Alemanya i Itàlia, que el seu armament era molt modern per l'època, van ajudar al bàndol nacional proporcionant-li soldats i noves armes, i Espanya es va convertir en un camp de proves. I per part republicana ajuda de l'URSS, que també va proporcionar armes i soldats, però no van ser tan nombrosos com els d'Alemanya i Itàlia, i també ajuda de les brigades internacionals, que eren estrangers que no estaven d'acord amb el posicionament del seu país i volien lluitar per fer justícia, i a més també el bàndol republicà participarien les milícies, que seria la població civil armada per la República i pel bàndol nacional, una part de l'exèrcit.

El nombre de morts fora del front van ser gairebé iguals que les del front, ja que va morir molta gent per venjances personals i també molts religiosos assassinats per les milícies. Després de controlar gran part d'Andalusia i Extremadura, els nacionals volien tenir un sol líder, i van escollir a Franco. El gran objectiu dels sublevats és ocupar la capital. Doncs quan els nacionals entren, s'inicia la batalla de Madrid, i el bàndol republicà resisteix.