La Segona República Espanyola: Proclamació i Context

Proclamació de la Segona República

En primer lloc, es va proclamar a Eibar. A Barcelona hi va haver una doble proclamació: a les 13:40 hores, Lluís Companys la proclama a l'Ajuntament amb la bandera tricolor espanyola i a les dues del migdia, Francesc Macià, des de la Generalitat, proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica. A Madrid la proclamació la va fer el Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalá-Zamora a les nou de la nit a la Puerta del Sol. Els militars i la Guàrdia Civil (General Sanjurjo) van negar-se a reprimir les proclamacions republicanes, i el govern es va veure impotent. El rei s'exilia a Itàlia, on va morir l'any 1941. L'any 1938 va néixer el rei Joan Carles I. El Comitè Revolucionari va passar a ser el Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora. A Catalunya, els republicans negocien i Francesc Macià renuncia a la proclamació de la República Catalana, i aconsegueix a canvi una autonomia, una Generalitat provisional que presidia ell.

Significat de la Segona República

Va ser un període democràtic a Espanya, amb totes les llibertats electorals i socials garantides. A Espanya hi havia hagut una modernització econòmica i social, però no política; el règim era antiquat. La Segona República establia un equilibri, una modernització. Per a Catalunya, suposava un nou sistema d'autogovern amb un Estatut d'Autonomia i la Generalitat democràtica. La República va acabar amb la Guerra Civil, dramàticament i amb una repressió molt violenta. El context internacional no afavoria la República, ja que l'època d'entreguerres venia marcada per les dictadures a Europa. A més, els sectors de dreta i conservadors no la van acceptar mai dins del propi país.

Context Internacional

Repúbliques destacades: França (Tercera República), EUA (des de sempre). En general, als anys 30 el context internacional no afavoria la democràcia; era molt hostil a les modernitzacions. Era molt difícil la consolidació de la democràcia. A Europa, en l'època entre la Primera i la Segona Guerra Mundial creixien les dictadures i el feixisme. A nivell mundial, d'altra banda, a partir de 1929 es va viure una crisi molt forta del capitalisme, la Crisi del 29 o Gran Depressió. Quan va acabar la Primera Guerra Mundial, se suposava que la democràcia agafaria força, però en canvi, van ser els règims dictatorials els que van dominar, fins i tot en països del bàndol derrotat. Amb la Segona Guerra Mundial aquesta tendència es va accentuar. La majoria de dictadures eren tradicionals, de dretes i conservadores: el dictador solia ser militar i el règim, confessional. En aquella època van aparèixer dictadures noves, les feixistes, que defensaven els interessos de la dreta però que, per conduir el poble, utilitzaven una retòrica molt radical per intentar aconseguir el favor de la població, a part del control per repressió (règim totalitari). Les dictadures tradicionals no buscaven el suport del poble. A l'octubre de 1929, amb el Crack del 29 de la borsa dels EUA, va començar una crisi econòmica molt forta. A Espanya, però, la crisi no la va afectar massa perquè tenia una economia tancada, dependent del mercat interior i no de les relacions comercials exteriors.