La Segona República Espanyola: Reformes, Partits i Autonomies (1931-1936)

La Segona República Espanyola

L'agost de 1930 es va signar el Pacte de San Sebastià, un acord per posar fi a la monarquia i reconèixer les autonomies. Hi van participar socialistes, republicans, nacionalistes i independentistes.

Proclamació de la República i Govern Provisional

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van suposar el triomf dels republicans. El 14 d'abril, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, i poc després es proclamava la República Espanyola, provocant la fugida d'Alfons XIII. S'iniciava un període complex amb l'objectiu de modernitzar i democratitzar l'Estat, marcat per:

• El crack borsari (octubre de 1929).
• Reformes lentes.
• Augment del feixisme.
• Conflictes socials.

Els signants del Pacte de San Sebastià van constituir un govern provisional presidit per Alcalá-Zamora.

La Constitució de 1931

Amb el nou règim va arribar la Constitució del 31, d'un contingut social considerat avançat per a l'època, tot i l'oposició dels partits i forces de centre-dreta. De caràcter democràtic i progressista, establia:

• Sobirania popular i la República com a forma de govern.
• Una àmplia declaració de drets i llibertats.
• Igualtat absoluta davant la llei.
• Dret al treball i a l'educació.
• Laïcitat de l'Estat.
• Dret de vot per a les dones.
• Matrimoni civil i divorci.

El Sistema de Partits

Esquerra

Trobàvem partits republicans (amb suport de classes mitjanes i intel·lectuals), el vot obrer (socialdemòcrata) i el sindical (UGT, revolucionària). Destacaven el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) i la CNT (Confederació Nacional del Treball).

Centre-Dreta i Dreta

• Centre-dreta: Seguidors d'Alcalá Zamora i el PRR (Lerroux).
• Dreta: La CEDA (Confederació Espanyola de Drets Autònoms).
• Extrema dreta: Les JONS (Juntes d'Ofensives Nacional Sindicalistes) i la Falange (fundada el 1933).

El Procés Autonòmic Català

Entre 1931 i 1932, es va elaborar el projecte d'Estatut de Núria, amb l'oposició de la dreta espanyola. Elaborat per la Generalitat, proposava Catalunya com a estat autònom, amb el català com a llengua oficial i el poder en mans del poble català.

El 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia per les Corts, diferent del de Núria: Catalunya es definia com a regió autònoma, el català com a llengua cooficial i el poder romania a les Corts.

Forces Polítiques Catalanes

Les forces polítiques catalanes es distribuïen així:

• La Lliga Catalana (conservadors, antiga Lliga Regionalista).
• ERC: Partit hegemònic, que agrupava els nacionalistes independentistes de l'estat català (F. Macià), vells republicans (Lluís Companys) i petits partits republicans i nacionalistes.
• Obrers: El POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i altres marxistes.

La Política de Reformes (1931-1933)

La política de reformes es va desenvolupar especialment durant el Bienni d'Esquerres (1931-1933), progressista i reformador, impulsat pel president Manuel Azaña. Es va produir una aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista, resultant en un període intens de reformes progressistes.

Reformes Sociolaborals

Impulsades per Largo Caballero, es van succeir reformes com la Llei de Termes Municipals i l'establiment de la jornada laboral màxima de 8 hores, entre d'altres.

Reforma Agrària

El 1932 es va concretar el projecte de més envergadura: la Llei de Reforma Agrària, amb l'objectiu de crear una classe mitjana rural propietària. Es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA) per modernitzar el camp i crear models d'explotació. Aquest projecte va trobar l'oposició dels grans propietaris rurals i va tenir poc impacte, generant frustració entre els pagesos.

Separació Església-Estat

Es va establir la separació entre l'Església i l'Estat, que esdevenia laic. Un objectiu republicà era la secularització de la societat. El 1933 es va aprovar la Llei de Congregacions, que limitava la possessió de béns als ordres religiosos. Aquestes polítiques van distanciar els sectors conservadors de la República.

Reforma de les Institucions Militars i Policials

Es va aprovar la Llei de Retir de l'Oficialitat (1931), buscant eliminar el pes dels "africanistes". L'intent de cop d'Estat de Sanjurjo el 10 d'agost de 1932 va provocar la creació de la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.

Descentralització de l'Estat (Reforma Territorial)

La creació d'un sistema autonòmic per a les nacionalitats històriques va ser una prioritat. Catalunya va ser la primera autonomia, amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut.

País Basc i Galícia

• País Basc: Nacionalistes del PNB i carlins van redactar l'Estatut d'Estella (juny de 1931), però va ser paralitzat per ser massa conservador i no es va aprovar fins a l'octubre de 1936.
• Galícia: La consciència nacional era menor i el procés estatutari lent. Una votació el 28 de juny de 1936 no va arribar a ser aprovada per les Corts a causa de l'esclat de la Guerra Civil.

Promoció de l'Ensenyament i la Cultura

Es van destinar molts recursos a la reforma educativa, amb un gran pla de construccions d'escoles. Es volien adoptar els principis de l'escola única: ensenyament estatal, obligatori i gratuït, laic, sense separació de sexes i coeducatiu. Això va provocar una reacció dels sectors conservadors, donant lloc a la "guerra escolar".

A més, es van materialitzar projectes culturals com cases de la cultura, creació de biblioteques, missions pedagògiques i xerrades i espectacles.