La Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1931-1939): Història i Impacte

La Segona República Espanyola (1931-1936)

El 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià entre forces opositores, acordant proclamar la República si els resultats electorals ho permetien i acceptar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Es convoquen eleccions municipals el 12 d’abril de 1931 per restaurar el sistema parlamentari. A les zones rurals guanyen els monàrquics, mentre que a les ciutats triomfen els republicans.

El 14 d’abril es proclama la II República Espanyola. A Catalunya, els republicans obtenen una victòria contundent i Macià proclama la “República Catalana dintre de la Federació de Repúbliques Ibèriques”. Aquest fet genera conflicte amb el govern provisional de Madrid, que finalment pacta amb Macià la creació d’una Generalitat provisional amb autonomia.

Alfons XIII s’exilia sense renunciar a la corona. Es forma un govern provisional liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que concedeix amnistia als presos polítics, garanteix llibertats polítiques i sindicals i convoca eleccions per a Corts Constituents, on guanyen els republicans i socialistes.

La Constitució de 1931

La Constitució de 1931 s’aprova el 9 de desembre després de debats intensos i oposició de la dreta, sectors catòlics i alguns republicans moderats, sense aconseguir un gran consens. Defineix Espanya com una “República democràtica de treballadors” amb un fort caràcter democràtic i progressista.

Estableix la separació entre l’Església i l’Estat, declara Espanya laica i elimina els privilegis de l’Església. Garanteix la sobirania popular, la divisió de poders i un sistema monocameral sense Senat. El president de la República, amb poders limitats, té un mandat de sis anys.

Permet la creació de governs autònoms dins d’una Espanya integral i inclou una àmplia declaració de drets i llibertats: sufragi universal per a majors de 23 anys (amb vot femení per primer cop el 1933), igualtat davant la llei sense discriminació de gènere, educació primària obligatòria i gratuïta, i el reconeixement del divorci i el matrimoni civil.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Difícil Consolidació de la República

A Espanya, la divisió entre esquerres i dretes i la falta de suport social als partits republicans fan que el govern provisional es mantingui després d’aprovar la Constitució. Niceto Alcalá-Zamora és president de la República i Manuel Azaña, president del govern. A Catalunya, el suport als republicans és molt més elevat que a la resta d’Espanya.

Reformes de la Coalició Republicano-Socialista

L’objectiu és modernitzar l’Estat mitjançant una aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista.

1. Reforma Agrària: Redistribució de terres per millorar la situació dels pagesos, sobretot al sud i centre d’Espanya. L’aplicació lenta genera frustració i insurreccions camperoles. Oposició dels grans terratinents.

2. Reforma Laboral: Millora de condicions laborals i salarials. Oposició de la dreta i les organitzacions patronals.

3. Reforma Religiosa: Separació Església-Estat, matrimoni civil, control d’escoles catòliques i dissolució dels jesuïtes. Oposició de la jerarquia eclesiàstica i sectors catòlics.

4. Reforma Militar: Reducció d’oficials i jurament de fidelitat a la República. Creació de la Guàrdia d’Assalt i tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa. Oposició de sectors militars, com els africanistes. Cop d’Estat fallit de Sanjurjo el 1932.

5. Reforma Territorial: Es descentralitza l’Estat i es permet l’autonomia. Estatut de Catalunya aprovat el 1932, el del País Basc el 1936 i el de Galícia no s’arriba a aprovar per l’esclat de la Guerra Civil. Oposició de la dreta.

6. Reforma Educativa: Escolarització obligatòria de 6 a 10 anys, gratuïta, laica i pública. Creació d’escoles, biblioteques i missions pedagògiques. Oposició de l’Església i sectors catòlics.

Crisi del Bienni Reformista

La dreta (patronal, Església, part de l’exèrcit) s’oposa a les reformes. La crisi del 1929 arriba a Espanya, augmenta l’atur i els obrers es radicalitzen, formant la FAI i promovent vagues i insurreccions. Revoltes de l’Alt Llobregat (1932) i Casas Viejas, aquesta última amb forta repressió i escàndol polític. Alcalá-Zamora, catòlic, té mala relació amb el govern progressista d’Azaña, cosa que agreuja la inestabilitat.

Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1936)

Alcalá-Zamora convoca eleccions, la dreta es reorganitza i guanya la CEDA de Gil-Robles, amb el Partido Radical de Lerroux al govern. S’inicia una contrareforma: retorn de terres als grans propietaris, finançament a l’Església, paralització de l’Estatut Basc i Franco és nomenat cap de l’Estat Major.

L’esquerra es radicalitza i esclaten conflictes com la Llei de Contractes de Conreu i la vaga de jornalers. El 6 d’octubre de 1934, la UGT impulsa una revolta fracassada, excepte a Astúries, on els miners proclamen la República Socialista Asturiana, reprimida per Franco. Hi ha 27.000 detencions.

Crisi i Final del Bienni Negre (1935-1936)

La inestabilitat augmenta per la corrupció (Cas Estraperlo) i la influència creixent de la CEDA. Lerroux dimiteix i, davant el risc de cop d’estat, Alcalá-Zamora convoca eleccions anticipades.

La República a Catalunya

Diferències amb la República Espanyola

Catalunya té un sistema de partits propi: Lliga Catalana (dreta), Acció Catalana Republicana (centre) i ERC (esquerra). També es creen el PSUC (1936) i el POUM (1935). Predominen el catalanisme, anarquisme i republicanisme, amb poca presència de partits d’àmbit espanyol.

Eleccions, Govern Provisional i Estatut de Núria

ERC guanya les eleccions, amb Francesc Macià al capdavant. Es proclama la República Catalana, però s’acorda amb el govern central una autonomia. L’Estatut de Núria (1931) estableix Catalunya com a estat autònom dins la República Espanyola, amb competències en ensenyament, cultura i justícia, però a Madrid es retalla i queda com a regió autònoma amb sobirania limitada (1932).

Accions de la Generalitat Republicana

ERC guanya les eleccions autonòmiques (1932) i Macià és president fins al 1933, quan el substitueix Lluís Companys. Es duen a terme reformes en:

• Economia: Llei de Contractes de Conreu (1934), anul·lada pel Tribunal de Garanties.

• Sanitat: Ampliació de la xarxa d’hospitals.

• Ensenyament: Creació d’escoles, millora de condicions dels mestres i renovació pedagògica.

• Cultura: Normalització del català, creació de biblioteques i museus.

• Territori: Comarcalització (1936).

El Front Popular (1936)

Polarització Electoral

A les eleccions de 1936:

• Espanya: la CNT crida a votar. El Front Popular (PSOE, republicans, comunistes) vol reprendre les reformes. La dreta s’agrupa en el Bloque Nacional.

• Catalunya: el Front d’Esquerres vol l’amnistia i el restabliment de la Generalitat i l’Estatut.

Victòria de les Esquerres

• Espanya: 48% esquerres, 46,5% dreta, 5,4% centre.

• Catalunya: gran victòria del Front d’Esquerres.

• President de la República: Manuel Azaña.

• Cap de govern: Casares Quiroga.

Govern del Front Popular

• Amnistia per 30.000 presos polítics.

• Restabliment de l’Estatut d’Autonomia i processos basc i gallec.

• Reactivació de reformes socials.

• Aparició d’accions revolucionàries i ocupacions de terres.

• Resposta violenta de l’extrema dreta, enfrontaments i més de 3.000 morts.

Preparació del Cop d'Estat (17-19 Juliol 1936)

• Divisió social i militarització dels partits.

• A Espanya, molta violència; a Catalunya, més calma (ERC, CNT i Lliga moderen el discurs).

• Cop d’Estat planificat per Sanjurjo i Mola, amb Franco apartat del poder.

• Objectiu: restaurar ordre, autoritat, religió catòlica i unitat d’Espanya.

• Desencadenant: assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol) com a venjança per la mort del tinent Castillo.

• Cop d’Estat (18-19 juliol) fracassa per la divisió de l’exèrcit i la resistència republicana.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Les Causes de la Guerra i l'Aixecament Militar

Les causes de la guerra civil espanyola es poden dividir en profundes i immediates.

• Causes Profundes: El conflicte va ser el resultat d’un xoc entre dues tradicions: d’una banda, l’herència de l’Antic Règim (clericalisme, tradicionalisme, monarquia, militars i propietaris agraris) i, de l’altra, l’herència del món capitalista i liberal (societat industrial, urbana i laica). Aquestes dues tradicions es van enfrontar des del segle XIX, començant amb les guerres carlines. L’organització territorial també va ser una font de tensions.

• Causes Immediates: La preparació d’un cop d’Estat per part del general Mola es va desenvolupar durant mesos, amb una trama civil contra la República, composta per sectors de dretes com la CEDA, Falange Española i monàrquics. Tots aquests grups volien evitar les reformes republicanes i la revolució social. L’assassinat del tinent Castillo (republicà) i José Calvo Sotelo (monàrquic) va agreujar la situació. Els republicans volien defensar les reformes, mentre que, segons alguns historiadors catalans, Catalunya es va veure implicada en el conflicte per factors externs, ja que la situació política a la regió era més estable i hi havia col·laboració entre les dretes i esquerres catalanes.

L'Aixecament Militar

L’aixecament militar, conegut com l’“Alzamiento Nacional”, va començar el 17 de juliol de 1936 a les Canàries amb Franco, qui després va volar al protectorat marroquí per posar-se al capdavant de l’exèrcit colonial, el més preparat i armat. El 18 de juliol s’hi van afegir altres líders militars com Mola, Queipo de Llano, Goded i Cabanellas. Entre els dies 18 i 19 de juliol, l’exèrcit colonial va passar a la Península, amb l’aixecament de diverses guarnicions peninsulars.

El 19 de juliol, el govern republicà va reaccionar tard i va autoritzar el lliurament d’armes als sindicats i partits del Front Popular, els quals, juntament amb la Guàrdia d’Assalt i l’exèrcit lleial, van aconseguir aturar l’aixecament a Madrid, Barcelona i altres grans ciutats. El cop va fracassar, deixant Espanya dividida en dues zones.

A Catalunya, la presència de falangistes, carlins i el suport de la Lliga a l’aixecament va ser limitada.

El Desenvolupament de la Guerra

El desenvolupament de la guerra es va caracteritzar per una sèrie de batalles i esdeveniments clau:

• 1936: Els republicans van intentar recuperar Mallorca i Eivissa, però van fracassar. Els franquistes, amb l’ajuda d’Itàlia, van assegurar l’Estret de Gibraltar per moure les tropes colonials. A més, van ocupar Badajoz, Irun, Sant Sebastià, Oviedo, i l’Alcázar de Toledo. El 1936 també va començar la Batalla de Madrid, però el cop va fracassar gràcies a la resistència republicana, amb el lema “NO PASARAN” com a símbol.

• 1937: Els republicans van realitzar contraatacs a Brunete i Belchite, amb l’objectiu d’avançar cap a Saragossa. Els franquistes van intentar envoltar Madrid a les batalles de Jarama i Guadalajara, sense èxit. També van ocupar Màlaga i van bombardejar Guernica amb l’ajuda de la Legió Còndor alemanya. La superioritat franquista, amb suport nazi i italià, va obligar els republicans a crear un exèrcit regular amb comandament unificat.

• 1938: La Batalla de l’Ebre va ser l’última gran ofensiva republicana. Els franquistes van aïllar Catalunya, amb l’ocupació de Lleida i Gandesa. La possibilitat d’ajuda de les democràcies europees es va esvair amb el Pacte de Munic, que va evidenciar la política d'apaivagament de les democràcies.

• 1939: Després de la batalla de l’Ebre, els franquistes van iniciar la campanya de Catalunya, ocupant tot el territori fins a la frontera francesa. Un exili massiu cap a França va tenir lloc. El març, França i el Regne Unit van reconèixer el govern de Franco. El 29 de març, Madrid i València van caure, i el 1 d’abril es va declarar el final de la guerra.

Context Internacional: Democràcies i Dictadures

El conflicte va tenir un context internacional marcat per un enfrontament entre democràcies i dictadures. El Comitè de No-Intervenció (França i Gran Bretanya) va prohibir l’arribada d’armes a la República, mentre que Itàlia i Alemanya van intervenir al costat dels sublevats. La República va rebre suport de les Brigades Internacionals, la Unió Soviètica i Mèxic, mentre que els sublevats van ser assistits per la Legió Còndor nazi i l’exèrcit italià.

El Bàndol Republicà: Guerra i Revolució

1. Resistència i Revolució: Davant l’aixecament militar, es lliuren armes a les milícies populars que prenen el control, amb una etapa revolucionària marcada per la influència d’anarquistes i trotskistes, que impulsen col·lectivitzacions i accions anticlericals.

2. Primera Etapa (Setembre 1936 - Maig 1937): Govern de concentració amb el socialista Largo Caballero com a president. Es crea l’exèrcit popular per centralitzar la guerra, dissolent les milícies. Els Fets de Maig de 1937 enfronten els que prioritzen la guerra (socialistes, comunistes) amb els que aposten per la revolució social (anarcosindicalistes).

3. Segona Etapa (Maig 1937 - Abril 1939): Juan Negrín assumeix el govern amb ministres comunistes, centralitza políticament i militarment l’exèrcit. Els anarquistes perden protagonisme. Negrín proposa la pau a Franco, però ell la rebutja, mantenint el lema “resistir és vèncer” per prolongar la guerra i esperar el conflicte mundial.

La Guerra Civil a Catalunya

1. Derrota de l'Aixecament Militar a Barcelona: La resistència, amb la participació de la Guàrdia d’Assalt, Guàrdia Civil i grups d’obrers armats, acaba amb la rendició del general Goded. Es produeixen 450 morts. La derrota es produeix just abans de l’inici de les Olimpíades Populars.

2. Repressió Inicial: Els primers dies de la guerra, les milícies “incontrolades” persegueixen les persones identificades amb la insurrecció (església, propietaris, classes benestants), resultant en 8.500 morts a Catalunya entre juliol i desembre de 1936.

3. Formació de Comitès Locals i Poder Popular: La Generalitat perd control i es creen comitès locals amb sindicats i partits d’esquerres. Lluís Companys negocia amb els anarquistes per mantenir la Generalitat i crea el Comitè de Milícies Antifeixistes, liderat per la CNT.

4. Govern d'Unitat i Ordre Públic: Es forma un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. Es recupera l’ordre amb la creació de Tribunals Populars i es protegeix el patrimoni cultural. Es manté l’educació amb el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i s’impulsa la propaganda.

5. Tasques Assistencials: S’estableixen serveis sanitaris, d’assistència social i acollida de refugiats. Els nens orfes també reben suport.

6. Col·lectivitzacions i Control Obrer: El decret d’octubre de 1936 busca regular salaris i preus, controlar el comunisme llibertari dels anarquistes i regular confiscacions i propietat. Els grans propietaris es veuen més perjudicats.

7. Indústria de Guerra: Es crea el Comitè d’Indústries de Guerra per orientar la producció cap al conflicte, tot i un problema d’abastiment de matèries primeres.

Els Fets de Maig de 1937

Els Fets de Maig de 1937 van ser un enfrontament armat a Barcelona entre dos grups amb visions molt diferents sobre la direcció de la guerra. D’una banda, la CNT-FAI i el POUM volien promoure una revolució que exclogués els partits burgesos, mentre que d’altra banda, ERC, PSUC i UGT defensaven establir l’ordre i crear un exèrcit regular per guanyar la guerra. Aquest enfrontament va tenir greus conseqüències. El govern central va començar a aplicar una política centralitzadora, reduint l’autonomia de Catalunya i assumint competències com l’ordre públic, les indústries de guerra i la justícia. A més, el partit Comunista va guanyar influència tant a Espanya com a Catalunya, i Lluís Companys va formar un nou govern amb ERC i PSUC. Enmig d’aquesta crisi, Largo Caballero va dimitir i va començar el govern de Juan Negrín. També es va il·legalitzar el POUM, i el seu líder, Andreu Nin, va ser assassinat.

El Bàndol Franquista

El bàndol franquista estava format per una coalició heterogènia de forces com l’exèrcit, la Falange, els catòlics, la CEDA, monàrquics i carlins. Després de la mort del general Sanjurjo el 19 de setembre de 1936, Francisco Franco va ser nomenat cap de govern, cap d’estat i cap de l’exèrcit, assumint el títol de “Generalísimo de los ejércitos de Tierra, Mar y Aire”. Aquest nomenament es va veure recolzat pel seu comandament sobre l’exèrcit d’Àfrica i el suport de Hitler i Mussolini. Va ser creada la Junta de Defensa Nacional a Burgos el juliol de 1936 per governar els territoris ocupats. Franco va començar a prohibir els partits i sindicats d’esquerres, va suspendre la constitució republicana i va implementar reformes per establir el seu règim. La base del poder de Franco era l’exèrcit, l’Església, que li va donar legitimació a la sublevació amb la idea de “cruzada”, i la Falange Española, juntament amb altres forces de dreta, que li van proporcionar la base ideològica i organitzativa. El decret d’unificació va donar lloc a la creació del partit únic: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, formada per falangistes i carlins. La repressió va ser institucionalitzada amb l’objectiu d’anihilar els opositors i estendre la por com a arma de guerra, establint camps de concentració i utilitzant els presoners en les grans obres del franquisme.

Viure en Temps de Guerra

Durant la guerra, la població va patir escassetat d’aliments, fam, augment de preus i mercat negre. La manca d’aliments va provocar problemes sanitaris i l’expansió de malalties infeccioses. A més, la repressió, tant per grups incontrolats com per la institucionalitzada, va generar por i persecució ideològica. La guerra va causar un gran nombre de refugiats, amb Catalunya arribant al milió, tot i que hi va haver molta solidaritat. Els bombardejos indiscriminats van matar aproximadament 5.000 persones a Catalunya, i la propaganda es va utilitzar per motivar i desmoralitzar. També es va patir actes de sabotatge i espionatge per part de quintacolumnistes. Finalment, gairebé 500.000 persones van marxar a l’exili, molts acabant en camps de concentració a França, on les condicions eren molt dures. Catalunya va perdre el 5% de la seva població, unes 150.000 persones.