La República de Plató: l'art i la filosofia

En la República de Plató no hi ha poetes ni artistes perquè l'art és una forma de desordre de la societat. L'art es "massa humà", Plató creia que els grans artistes del s.V havien humanitzat excessivament els déus i per tant els havien fet perdre l´aura de misteri sagrat. Quan l’art apropa massa la divinitat, li fa perdre el respecte i sense fe en els déus, els homes també perden la fe en la ciutat o en l’amistat que són virtuts divines. A més, l’art enganya perquè ens fa creure que existeix bellesa en el món sensible quan l’única Bellesa real és l´intel.ligible; només les Idees són belles, estrictament parlant. Plató expulsa els artistes i els poetes perquè ells situen els sentiments en el lloc que només pot ocupar la Raó. En el fons, Plató tenia una concepció "romàntica" de l’art, com si l’art fos una mena de "furor sagrat" que inevitablement provoca hybris.

VOCABULARI BÀSIC DE PLATÓ

Al·legoria : Conjunt d'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una Idea que es pretén explicar [p.ex.: l’al·legoria de la caverna explica el tema de l'ascensió envers els coneixement; el carro alat és una al·legoria de la divisió tripartida de l'ànima...]

Ànima (psiqué) : "Ànima" significa per a qualsevol grec i també per a Plató el principi vital que anima el cos. Així tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té de particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A la República ànima i intel·ligència són sinònims.

Bé (agathón) : Designa una mena de Super-Idea, una idea que té preeminència sobre totes les altres i que és la font de l'existència de totes les idees. El Bé és la font del coneixement perquè totes les idees hi tendeixen. És un sinònim de Déu, del

Ciutat (polis) : De la paraula polis deriven politikè (política), politeia (constitució)i politès (ciutadà). La polis és el quadre de la vida política, raó per la qual sovint es tradueix per Estat. Però de fet una polis és com una comarca catalana: una petita capital i camps al seu voltant. Plató considera que, després de la mort de Sòcrates, la ciutat és injusta i per resoldre la crisis de la polis escriu la República que sovint anomena kalipolis (literalment: la ciutat bella).

Coneixement raonable : veure dianoia.

Coneixement intel·ligible : veure intel·ligència

Coneixement sensible: veure sensació.

Creença (pistis) : La facultat que té l'ànima de percebre les realitats sensibles en elles mateixes (i no d'imaginar-se-les) i de creure que aquestes realitats constitueixen el que hi ha. La creença forma amb la imaginació una opinió.