La República Romana i les seves guerres: expansió i conflictes

República Romana

El govern de la república comença al 509 aC i acaba al 27 aC

DOS CÒNSOLS + ALTRES MAGISTRATURES

(poder executiu) Els dos cònsols ostentaven el màxim poder polític.

SENAT

(assamblea) (són els que tenen més poder dins el poder legislatiu, fa les lleis)

ASSEMBLEA DEL POBLE

(Avui dia un consol es un diplomàtic)

EXPANSIÓ DE ROMA DURANT LA REPÚBLICA (PENÍNSULA ITÀLICA (segle VI-III aC)

Guerres centre:

(els sabins, els etruscos, els volscs, els auruncs i els eques).

Nord d’Itàlia

guerra contra els Gals (francesos).

Al centre i al sud

guerra contra samnites.

Més sud encara

la guerra contra els grecs.

Guerra púnica

Els Romans si volen expandir-se més necessiten a Cartagó perquè Cartagó dominava el Mar Mediterrani per tant, el comerç.

La primera guerra púnica

(264 aC - 241 aC) = segle III aC. Amb aquesta guerra els Romans aconsegueixen Sicília.

La segona púnica

(218 aC - 202 aC) = El seu nom és Anníbal, es una guerra que casi la perd els romans. Perquè ells han vingut fins a casa seva (Itàlia). Amb la arribada a Itàlia fan tres batalles i els guanyen els anníbals.

202 aC batalla final a Zama (Cartago)

La tercera guerra púnica

(149 aC - 146 aC) Els romans van decidir destruir Cartago. La victoria els dóna el control de tot el mar Mediterrani (la economia), d'Hispània excepte la part del nord, control de la Gàl·lia per França, Bèlgica i Grècia

EL PRIMER TRIUMVIRAT

durant la república Roma s'expansiona molt però també va ser un moment polític molt caòtic (segle I aC), perquè van signar un tracte al any 60 aC per governar els 3 junts (3 governadors) s'anomena el “primer triumvirat”

Els 3 són generals (darrere tenen un exèrcit fidel)

Pompeu: suport del senat (300 senadors) important! Rics

Juli Cèsar: representant del PP (partit popular romà) “representant del poble” Pobres

Cras: està en el govern perquè té molts diners. (mor en una batalla a Turquia) mor a 53 aC. Cèsar i Pompeu es queden en el poder i inicien una guerra civil (entre l'exèrcit d’una mateixa regió). La guerra la guanya Cèsar i governa d’una manera absoluta a Roma, Juli Cèsar mor el 44 aC assassinat pels republicans.

L’any 43 aC decideixen formar el segon Triumvirat.

EL SEGON TRIUMVIRAT

Els 3 són generals (darrere tenen un exèrcit fidel)

Octavi:

successor de Juli Cèsar (guanya la guerra civil). Canvia el nom Octavi August (imperator). D’aquesta manera es va fundar l’Imperi romà. Octavi va ser el primer emperador.

Marc Antoni

senat al seu favor té una aliat (amor) d’Egipte (Cleopatra) i es suïcida quan la seva dona mor (per una serp).

SISTEMA POLÍTIC REPUBLICÀ

SENAT

portat per senadors El senat, ja existia en època monàrquica, va agafar molta importància durant la República. Representava la classe aristocràtica

Durant l’Imperi, sovint la seva autoritat va ser purament nominal.

Els senadors es distingeixen perquè portaven una túnica amb una banda ampla de porpra (laticlava) i, durant les cerimònies, la toga pretexta.

• Manaven els patricis → nobles
• càrrecs vitalicis (fins que es morin)
• Governan majoritàriament gent gran
• Toga porpra

FUNCIÓ:

Poder legislatiu (lex-legis) poder de crear, fer i aprovar les lleis. controlaven→ Religió, finances, política, exercit

• Les sessions del Senat tenien lloc normalment a la Cúria.
• Els senadors s'asseien en bancs i no tenien un lloc fix.
• Cada sessió serà presidida pel qui l'havia convocada, que després de consultar la voluntat dels déus llegia l'ordre del dia (relatio).
• Els senadors manifestaven la seva opinió individualment, i no se'ls podia interrompre.
• El vot es feia per desplaçament: cadascú anava a trobar el grup que representava la seva opinió.
• La jerarquia dins del Senat s'estableix segons el càrrec que s'havia ocupat en el cursus honorum i segons l'edat (els més vells tenien més rang que els joves).

DICTADOR

Era una magistratura excepcional. No prenia el poder per la força, sinó que era nomenat per un dels dos cònsols, en cas de situacions greus i per a una durada de sis mesos. Rebia plens poders i, durant el seu mandat, totes les altres magistratures quedaven suspeses (excepte els tribuns de la plebs).

• Connotacions positives
• Plens poders, acumulava ell sol tots els poders de l’estat
• En mig any màxim, havia d’abandonar el poder.

QÜESTORS: es dediquen a administrar l’economia, controlen els impostos (actualitat: ministre d'economia) EDILS: Alcalde PRETOR: encarregat de la justícia (actualitat: tribunal suprem), eren 2, també hi havien unes condicions d’edat CÒNSOLS: Eren els presidents del govern i de la República, tenien una edat mínima de 49 anys. Era el càrrec més important de tots CENSORS: Elegien senadors. Controlen el cens (llista de tots els ciutadans). Havien d’haver set cònsols abans. Els PLEBEUS (els del poble) no podien arribar als càrrecs més superiors) només podien ser tribuns o alcaldes. TRIBUNS: representants de la plebs→ poble (actualitat: defensor del poble), poden vetar les lleis que considerin injustes i si aquestes no es reformen no es poden aplicar.

Mite de Faeton

Faeton presumia amb els seus amics que el seu pare era el déu-sol, i ells es resistien a creure-ho. Un d'ells, Épafo, deia ser fill de Zeus per competir amb ell, cosa que va enfadar a Faeton, que va acabar acudint al seu pare Helios, que va jurar pel riu Estigia donar-li el que demanés. Faeton va voler conduir el seu carruatge (el sol) un dia. Encara que Helios va intentar dissuadir-lo, Faeton es va mantenir inflexible. Quan va arribar el dia, Faeton es va deixar portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que estiraven el carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i va cremar. Faeton va convertir accidentalment en desert la major part d'Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra. Finalment, Zeus va ser obligat a intervenir copejant el carro desbocat amb un raig per parar-ho, fent caure a Faetón que es va ofegar al riu Erídano (Po). El seu amic Cicno es va afanyar tant que els déus el van convertir en cigne. Les seves germanes, les LLATÍ hel·líades, també es van apenar i van ser transformades en verns o àlbers, segons Ovidi, convertint-se les seves llàgrimes en ambre. La moralitat de la història és un afegit posterior. En les primeres referències homèriques, Faeton és simplement un altre nom del propi Helios. La substitució d'aquest per Apol·lo com a déu-sol és posterior.