La República Romana: Societat, Expansió i Crisi Política

La Societat Romana a la República

Els Lliberts: Drets i Limitacions

La situació dels lliberts també va anar canviant durant la República. Cal destacar que, en aquest període, l'esclau alliberat adquiria la condició cívica del seu propietari, tot i que amb certes limitacions: podia votar en els comitia tributa, però no podia ser magistrat ni senador fins a la segona generació ni es podia casar amb ciutadans lliures. La relació entre el llibert i el senyor al qual havia pertangut era molt semblant a la que hi havia entre patró i client.

La Condició dels Esclaus i les Revoltes

El gran nombre d'esclaus que van arribar a Roma en aquest període, a causa de la gran expansió de les fronteres, en va empitjorar la condició: l'esclau era considerat com una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell, fins i tot podia matar-lo. A l'esclau no se li reconeixia cap dret. El tracte que rebien els esclaus era molt divers, com a l'època de la monarquia. Els qui vivien al camp a les ordres d'un capatàs eren maltractats en general. No és estrany, per tant, que s'originessin fortes protestes i revolucions d'esclaus, com la de l'època dels Gracs a Sicília. Però la més perillosa de totes va esclatar a Càpua cap al 73 a.C., amb Espàrtac al capdavant, que va insurreccionar uns 100.000 esclaus i es va apoderar del sud d'Itàlia i va arribar a amenaçar fins i tot Roma.

Expansió de Roma: De la Itàlia Central a la Mediterrània

Al començament del segle IV a.C. els romans dominaven una part central d'Itàlia, però van tenir un gran revés: els gals van envair el nord d'Itàlia, van arribar fins al territori dels romans i van saquejar Roma l'any 390 a.C. Un cop expulsats els gals, els romans i els samnites van disputar el domini de tota la Itàlia central. Després de patir alguna derrota severa, els romans van aconseguir imposar-se. Els romans van estendre després les conquestes cap al sud de la península. L'any 272 a.C., amb la caiguda de Tàrent, s'havien apoderat de tot el sud d'Itàlia, coneguda com la Magna Grècia a causa de les colònies gregues que s'hi havien establert.

Ara tenien a prop, a Sicília, un enemic molt poderós: els cartaginesos. Es van embrancar de seguida amb ells en una guerra que va durar, en tres etapes, des del 264 fins al 146 a.C. (en què es destrueix Cartago). Aquesta contesa es coneix amb el nom de les Guerres Púniques.

En aquest període els romans van intervenir militarment, amb les consegüents conquestes, a:

• Hispània (218 a.C.)
• Grècia (197 a.C.)
• Àsia Menor (188 a.C.)
• Nord de l'Àfrica (146 a.C.)

Havien conquerit en un segle i mig gairebé tota la Mediterrània. Per poder dominar aquest vast imperi, van dividir les zones conquerides en províncies i van implantar-hi un sistema administratiu semblant al de Roma.

Guerres Civils i la Crisi de la República Romana

La Reforma de l'Exèrcit de Mari i les seves Conseqüències

Amb l'arribada de Mari al consolat, es va fer una reforma profunda de l'exèrcit (102 a.C.) que va tenir conseqüències greus per a la supervivència de la República. Van ser admesos a les files de l'exèrcit els ciutadans pobres (proletarii), els lliberts i, fins i tot després, els esclaus. Servir a l'exèrcit es va convertir en una professió que tenia com a recompenses la paga, la participació en el botí i el repartiment de terres quan es llicenciaven. Els soldats van començar a substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, de manera que el comandament militar va adquirir un gran poder polític, ja que disposava de recursos humans per imposar la seva voluntat. D'aquesta manera es van fer possibles els cops d'Estat i les guerres civils.

La Primera Guerra Civil Romana (88 a.C.)

La primera guerra civil va esclatar l'any 88 a.C. i la van protagonitzar Mari i Sul·la. Mari era representant del partit popular i Sul·la del partit senatorial.

Les conseqüències foren desastroses: els odis es van desencadenar i els uns i els altres es van lliurar acarnissadament a les confiscacions de béns i als assassinats dels suposats enemics, ja que primer es va fer amo de Roma Sul·la, després Mari i, novament, Sul·la.