Reserves i Dipòsit de Tractats Internacionals

Reserves als Tractats Internacionals

Seguint el criteri actual, preval l'objecte i el fi del tractat. Com a norma general, un Estat o una Organització Internacional (OI) poden formular reserves sempre que no siguin incompatibles amb l'objecte i el fi del tractat. En funció de la voluntat de les parts negociadores, es poden establir regles particulars:

• No es podran formular reserves prohibides pel tractat, expressament o implícitament.
• No es podran formular reserves que no figurin entre les permeses en el tractat.

La prohibició expressa de formular reserves (art. 19.a CV 1969 i 1986) pot ser general, admetre excepcions o circumscriure's a determinades disposicions o tipus de reserves.

La prohibició d'efectuar reserves també pot ser implícita. Així, una clàusula que disposa que únicament es poden fer determinades reserves (art. 19.b CV 1969 i 1986) exclou totes les altres.

En principi, la reserva prohibida serà ineficaç, tot i que pot tenir efectes jurídics si hi ha el consentiment exprés i unànime dels altres contractants. Si afecta una norma de ius cogens, és una excepció.

Incompatibilitat amb Objecte i Fi

• Una reserva és incompatible amb l'objecte i fi si afecta un element essencial del tractat, necessari per a la seva estructura general, de tal forma que comprometi la raó de ser del tractat.
• És inadmissible tota reserva contrària a una norma de ius cogens (art. 53 CV 1969).
• Tampoc són compatibles amb l'objecte i el fi del tractat:
  • Les reserves de contingut ambigu i/o caràcter general.
  • Les reserves a disposicions que reflecteixen el Dret Internacional (DI) consuetudinari.
  • Les formulades a tractats de Drets Humans (DDHH).
  • Les que obstaculitzen l'actuació d'òrgans de supervisió del compliment del tractat establerts per aquest amb caràcter obligatori.

Poden controlar la validesa els subjectes contractants, els òrgans judicials i arbitrals internacionals i els òrgans de supervisió de l'aplicació d'un tractat.

Efectes de les Reserves

Efectes entre Reservant i Part Acceptant

• Totes les parts accepten la reserva: Entre les parts acceptants entre si, la reserva no produeix efectes jurídics (no altera les seves relacions mútues). En canvi, les seves obligacions en relació amb els reservants queden modificades en la mesura de la reserva.
• La reserva només és acceptada per una o més parts (no totes): Les parts reservants només són part del tractat en relació amb les parts que han acceptat les reserves, i les seves obligacions mútues queden modificades en la mesura de la reserva.

Efectes entre Reservant i Part Objectant

• Objecció amb manifestació inequívoca contra l'entrada en vigor: Si hi ha parts que realitzen objeccions i manifesten inequívocament que la reserva impedeix per a elles l'entrada en vigor del tractat, el tractat no entrarà en vigor entre les parts reservants i objectants.
• Objecció simple (sense manifestació inequívoca): Si hi ha parts que realitzen objeccions però sense manifestar inequívocament que la reserva impedeix per a elles l'entrada en vigor del tractat, el tractat sorgirà efectes entre elles, però quedarà exclosa l'aplicació de la clàusula o clàusules objecte de reserva en la mesura determinada per aquesta.

Efectes amb Parts que Guarden Silenci

• Respecte a les parts que guarden silenci, es considerarà que accepten tàcitament la reserva si no han formulat cap objecció dins dels 12 mesos següents a la data en què hagin rebut la notificació de la reserva o en la data en què han manifestat el seu consentiment a obligar-se pel tractat (el que sigui posterior).

Valoració de les Reserves

Detractors

• Fragmenta els tractats, ja que posa en perill la integritat dels tractats multilaterals.
• Genera compromisos desiguals i actituds oportunistes.
• No tenen sentit en tractats de vocació normativa inspirats en la defensa d'interessos col·lectius superiors.
• Afebleixen l'autoritat dels tractats de codificació i el desenvolupament progressiu del DI.

Partidaris

• Les reserves només atempten contra la integritat del tractat quan són nombroses i afecten disposicions fonamentals.
• Afavoreixen la participació i la universalitat dels tractats.
• Busquen aconseguir que els subjectes internacionals (SI) acceptin algunes obligacions jurídiques que, sense les reserves, no acceptarien.
• Evidencien els límits del DI.

Dipòsit, Registre i Publicació de Tractats

A mesura que els tractats internacionals van adquirir rellevància, es va fer més important el dipòsit dels actes relatius a la manifestació del consentiment. Calia centralitzar-ho per poder ser comunicats a la resta d'Estats contractants.

La manifestació del consentiment es regeix pel principi de llibertat dels negociadors del tractat. Els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió donaran constància de la manifestació del consentiment mitjançant:

• El bescanvi d'instruments.
• El seu dipòsit en poder del dipositari.
• La seva notificació als contractants o al dipositari.

Els negociadors són lliures per designar el dipositari, que podrà ser un o més Estats, una Organització Internacional (OI) o el principal funcionari de l'OI en qüestió.

Funcions del Dipositari

• Custodiar el text original del tractat i els plens poders que se li hagin remès.
• Estendre còpies certificades conformes del text original i preparar-ne traduccions.
• Rebre les signatures del tractat.
• Rebre i custodiar els instruments, notificacions i comunicacions relatives al tractat.
• Comprovar si les signatures, instruments, notificacions o comunicacions relatives al tractat s'han efectuat en la forma deguda.
• Informar les parts i els subjectes facultats per ser-ho dels actes, notificacions i comunicacions relatius al tractat.
• Informar els subjectes facultats per ser part en el tractat de la data en què s'ha rebut o dipositat el nombre de signatures o d'instruments de ratificació necessaris per a l'entrada en vigor del tractat.