La Resistència Física: Tipus, Sistemes d'Entrenament i Beneficis

La Resistència Física

La resistència és la capacitat de realitzar un esforç de major o menor intensitat durant el major temps possible.

Tipus de Resistència

• Resistència general: Quan en l'exercici intervé tot el cos o la major part d'aquest, com la cursa, el patinatge o el ciclisme.
• Resistència local: Quan participen en l'acció una reduïda part de la musculatura, com els abdominals o els bíceps.

1. Resistència Aeròbica

(Corre el 60% de la nostra freqüència cardíaca màxima) És la capacitat que ens permet realitzar esforços de llarga durada a una intensitat baixa o mitjana. L'aportació d'oxigen és suficient per a produir l'energia necessària.

El metabolisme aeròbic és el més rentable per a l'organisme, porta glucosa, àcids grassos i, com a darrera opció, proteïnes. Tot això necessita O₂ i reaccions químiques que transmeten energia.

2. Resistència Anaeròbica

És la capacitat per realitzar esforços molt intensos durant el major temps possible.

• R.A. alàctica: En aquest cas s'utilitza l'ATP que es troba lliure al múscul, es realitza en absència d'O₂.
• R.A. làctica: Quan no es disposa de l'oxigen necessari, quan els requeriments són majors que el subministrament, l'energia s'aconsegueix gràcies a la glucosa.

Quan acabem un entrenament s'aconsella no interrompre de forma brusca l'exercici, sinó que es deu continuar amb una cursa suau, una circulació activa.

3. Factors que Condicionen la Resistència

3.1 Deute d'Oxigen

Cada activitat física realitzada té una despesa d'oxigen. Quan es realitzen esforços curts i intensos, la possibilitat d'aportar l'oxigen necessari al torrent circulatori és quasi impossible. Com més intens sigui l'esforç, el deute d'oxigen serà més elevat, ja que la freqüència cardíaca i respiratòria augmenta progressivament fins arribar al nivell de la necessitat.

3.2 Consum d'O₂ i Capacitat d'Absorció

El consum màxim d'oxigen és la major quantitat d'oxigen que un individu pot utilitzar durant un treball físic.

3.3 Capacitat per a Suportar i Eliminar l'Àcid Làctic

Quan es realitzen exercicis sense l'aportació necessària d'oxigen es produirà l'àcid làctic.

4. Sistemes d'Entrenament de la Resistència

4.1 Sistemes Continus

• Cursa contínua: Aquest sistema consisteix a córrer de forma ininterrompuda i uniforme a una intensitat mitjana-baixa, amb una freqüència cardíaca de 140-160 p/m. Has de començar amb 5 o 10 minuts i després has d'anar augmentant progressivament el temps.
• Fartlek: És una cursa contínua amb canvis de ritme i d'intensitat en un terreny lleugerament ondulat que fa possible un esforç variable.

4.2 Sistemes Fraccionats

• Curses d'intervals: Es realitzen distàncies de 100-200 metres amb intensitats de 60-80 p/m i permet recuperacions entre una i altra repetició fins arribar a les 120-140 pulsacions.
• Circuits: És un sistema d'entrenament que permet treballar la resistència aeròbica, anaeròbica, la força, la coordinació i no utilitza la cursa.

5. Efectes del Treball de la Resistència sobre l'Organisme

• Augment de la cavitat del cor.
• Augment del tamany de les fibres musculars del cor.
• Disminució de la freqüència cardíaca en repòs.
• Millora la capacitat pulmonar.
• Millora el funcionament dels intercanvis de gasos.
• Augmenta la quantitat de sang.
• Crea nous capil·lars als músculs.
• Millora dels metabolismes aeròbic i anaeròbic.