La Resistència de Madrid i el Règim Franquista: Anàlisi Històrica

La Resistència de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola

Anàlisi d'una Font Iconogràfica: Madrid, Novembre de 1936

Aquesta font iconogràfica, concretament una fotografia extreta de la premsa de Madrid, ens mostra una imatge d’un carrer de Madrid el novembre de 1936. Al fons, destaca una pancarta amb les consignes ‘¡NO!’, ‘El’ i ‘Madrid’. El tema principal de la font és la resistència i determinació del poble de Madrid contra l'avanç feixista durant la Guerra Civil Espanyola.

Context Històric: El Setge de Madrid (1936-1939)

La fotografia s'emmarca en el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), concretament el novembre de 1936. Dins d'aquest context històric, Madrid era l'escenari d'un intent de presa per part dels insurrectes feixistes, liderats per Francisco Franco, i la ferma resistència republicana que defensava la capital d'Espanya. La ciutat es va convertir en un símbol de la lluita contra el feixisme, amb la població madrilenya i les milícies populars organitzant-se per defensar-la contra les forces franquistes.

Significat de les Consignes: Voluntat de Protecció

El missatge central de la fotografia és la resistència i determinació del poble de Madrid contra l'avanç feixista durant la Guerra Civil Espanyola. Al fons de la imatge, destaca un cartell amb les consignes que revelen la voluntat de protegir Madrid de l'amenaça feixista. Aquestes consignes buscaven mobilitzar la població de Madrid enfront dels embats franquistes:

• "¡NO!": Expressa la resolució de no permetre l'entrada dels feixistes a Madrid.
• "El": Identifica clarament l'enemic i la voluntat del poble de defensar la seva ciutat contra l’amenaça feixista. (Nota: Aquesta consigna pot ser part d'una frase més llarga no visible).
• "MAD" (Madrid): Proclama la convicció en la derrota final del feixisme a Madrid.

En conjunt, aquestes frases simbolitzen la ferma determinació de la població madrilenya en la seva lluita contra el feixisme.

El Règim Franquista: Característiques i Evolució (1939-1975)

Instauració i Concentració de Poder

El règim franquista, instaurat a Espanya després de la Guerra Civil, es va caracteritzar per ser una dictadura militar de caràcter autoritari i centralitzador, amb una clara influència del nazisme i el feixisme.

Durant el període inicial del franquisme (1939-1947), Francisco Franco va concentrar tots els poders de l'Estat i els va exercir sense cap control legal. El govern estava encapçalat pel mateix Franco, qui exercia el control absolut. El partit únic, conegut com a FET y de las JONS, era l'única entitat política legal i integrava diverses seccions, com el Frente de Juventudes, la Sección Femenina o el Sindicato Vertical. Les Cortes Españolas, una mena de parlament, estaven formades per procuradors designats per Franco i operaven sota la supervisió del règim, amb funcions legislatives. Franco intervenia també en el poder executiu a través del nomenament dels membres del Tribunal Suprem, i conservava la iniciativa de veto o de proposar noves lleis.

Així, tots els aspectes clau del govern estaven sota el control directe del propi Franco, consolidant el seu poder dins del marc dictatorial del règim.

Els Pilars Fonamentals del Franquisme

Els tres pilars fonamentals d'aquest nou règim eren:

• L'Exèrcit: Es va convertir en un dels principals instruments de poder, amb Franco al capdavant com a Caudillo.
• L'Estat: Es va configurar com a eina de control i repressió, amb Franco concentrant tots els poders i exercint-los sense cap mena de control legal.
• La FET y de las JONS: Es va erigir com l'únic partit polític legal i integrava diverses seccions per al control social.

La Repressió Franquista: Lleis i Mecanismes

Per dur a la pràctica la repressió, el nou règim franquista va implementar diverses lleis destinades a suprimir qualsevol forma d'oposició i a consolidar el seu control sobre la societat. A través de l'establiment de lleis com la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940-1964), es van dur a terme accions de depuració i eliminació de col·laboradors de la República i de persecució dels membres de partits polítics oposats al règim, com el Partit Comunista. Aquestes lleis subordinaven la justícia al poder del govern, permetent l'empresonament de persones vinculades amb el comunisme o altres moviments dissidents. Així, la repressió es va manifestar en l'ús de la llei com una eina per a silenciar i eliminar els adversaris polítics del règim, assegurant així el seu control total sobre la societat.

Relacions Internacionals i Autarquia (Anys 40)

Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Franco a Espanya va mantenir una estreta relació amb les potències feixistes de l'Eix. No obstant això, Espanya va optar per mantenir-se oficialment neutral en el conflicte. Aquesta decisió es va veure motivada principalment per la no acceptació de les condicions dels aliats per part de Franco i pel deteriorament de l'estat del país i de l'exèrcit en aquell moment. Malgrat la neutralitat oficial, Franco va decidir contribuir a la guerra d'Alemanya contra Rússia enviant la División Azul com a mostra de suport.

En aquest mateix període, als anys 40, el règim franquista va adoptar l'autarquia com a política econòmica, inspirant-se en el model seguit pel feixisme italià. Aquesta política perseguia l'autosuficiència i es caracteritzava per un fort proteccionisme que controlava tots els intercanvis exteriors des de l'Estat. Aquesta estratègia, juntament amb la recentment finalitzada Guerra Civil, va tenir repercussions negatives en el poder adquisitiu de la majoria de la població, la qual es va veure greument afectada per:

• Baixos salaris
• Dures condicions de vida
• Manca d'articles de consum
• Dèficit d'habitatges

L'evolució favorable de la Segona Guerra Mundial per als aliats a partir del 1942-1943 va obligar el règim de Franco a moderar la seva política pronazi i aproximar-se als vencedors (els aliats). En primer lloc, Franco va destituir Ramón Serrano Suñer, el seu cunyat, que representava l'opció clarament germanòfila i generava tensions amb els monàrquics i alguns militars. Poc després, Franco va retornar a la neutralitat oficial, va eliminar els signes més radicalment feixistes (com les salutacions amb els braços enlaire) i va promulgar lleis fonamentals que creaven noves institucions i dotaven la dictadura de legalitat jurídica.

Legitimació i Continuïtat del Règim

Després de la Segona Guerra Mundial, el 1945, el règim franquista va promulgar el Fuero de los Españoles, que recollia els drets dels ciutadans, però sempre dins del marc dictatorial. Aquesta mesura, juntament amb l'establiment de la Llei del Referèndum Nacional de 1945, van formar part d'un intent del règim per millorar la seva imatge i legitimitat davant la comunitat internacional, en un context d'aïllament polític.

La Llei del Referèndum Nacional de 1945 establia que el cap d'Estat, Francisco Franco, podria sotmetre a referèndum determinats projectes de llei quan la seva transcendència o l'interès públic ho aconsellessin.

Posteriorment, el 1947, es va aprovar la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, que configurava Espanya novament com un regne i definia Franco com a cap d'Estat vitalici. Aquesta llei establia que, si Franco moria, s'hauria de trobar un substitut per a la prefectura de l'Estat. Així, el règim franquista intentava assegurar la seva continuïtat en el temps, més enllà de la figura personal de Franco.

Actituds Socials davant el Franquisme

Les actituds socials durant el règim franquista van estar marcadament diferenciades:

• Classes Altes: Van mostrar un suport evident al règim, beneficiant-se de les seves polítiques i mantenint una relació estreta amb els cercles de poder.
• Classes Mitjanes: Van adoptar una actitud més passiva, acceptant el règim però sense manifestar un suport entusiasta.
• Sectors Populars: Van representar una oposició activa contra el règim, motivada per la seva situació de derrota durant la Guerra Civil i per les seves dures condicions de vida sota la repressió del règim. Aquests sectors van estar sotmesos a una vigilància i repressió constants, donant lloc a una resistència clandestina i a moviments de protesta que van desafiar l'autoritat franquista.