Resolució de Conflictes i Dinàmiques de Grup: Guia Completa

Resolució de Conflictes: Estratègies i Vies

Sovint, ens trobem en situacions on hem de rebutjar o gestionar conflictes. A continuació, es presenten els passos i vies per a una resolució efectiva.

Passos per a la Resolució de Conflictes

A l'hora de resoldre un conflicte, es pot fer de diverses maneres. Primer de tot, s'ha de definir el problema i després ser el més objectius possibles. Ens fem una sèrie de preguntes clau:

1. Quin és l'origen del problema?
2. Què va malament?
3. Quina és la causa principal?
4. Per què m'afecta a mi?
5. Per què li afecta a l'altra part?

Després, analitzem les possibles causes del problema, definim clarament els objectius, cerquem alternatives, triem la millor solució i decidim com, quan i on es portarà a terme la solució. En aquests passos, les habilitats socials són imprescindibles, així com també les tècniques de negociació.

Vies per a la Resolució de Conflictes

• Exògenes: Hi intervé una tercera persona. Trobem de tres tipus:
  • Justícia: Intervé l'Estat.
  • Mediació: Intervé un tercer.
  • Arbitratge: Intervé un tercer que anomena l'administració.
• Endògenes: Sense intervenció d'un tercer. Hi ha de dos tipus:
  • Confrontació: Decidit per la llei del més fort; hi ha un guanyador i un perdedor.
  • Negociació: Basat en el diàleg i arribar a un acord mutu; dos guanyadors.

La Negociació com a Eina Clau

La negociació és el sistema més adient per a la solució de conflictes. A l'hora de negociar qualsevol conflicte, és important observar set passos:

1. Explorar les dues parts.
2. Descriure el que sent cada part.
3. Intercanviar les raons de cada posició.
4. Comprendre el punt de vista de l'altre (empatia).
5. Crear solucions on les dues parts es beneficien.
6. Arribar a un acord equilibrat.
7. Tancament de la negociació i finalització.

Habilitats i Tècniques de Negociació

1. Cedir: S'ha de demostrar que un està disposat a resoldre el conflicte, però no d'una manera postissa.
2. Escoltar activament.
3. Demanar/fer preguntes: Per anar aclarint les posicions. Depenent del conflicte, es formularan unes preguntes o unes altres. Algunes poden ser:
   • A què li dones més importància?
   • Ho pots explicar més detalladament?
   • Què hauràs de modificar per arribar a un acord?
4. Fer una pausa: Sobretot per calmar situacions tenses.
5. Demanar ajuda a un mediador: Quan no s'arribi a un acord.

Dinàmiques i Tècniques de Grup

Les dinàmiques de grup es refereixen a l'estat de les forces que actuen a l'interior del grup.

Dinàmiques de Grup i Relacions Humanes

El món actual, tant científic com racional, està ple de tabús i de racons humans per explorar. Els mecanismes defensius que utilitzen les persones davant dels altres no sempre els permeten alliberar-se de les màscares socials, els protocols... dins la hipocresia. Les dinàmiques de grup permetran arribar a fer relacions humanes profundes i possibilitaran el desenvolupament d'actituds personals i cap als altres mitjançant la lliure expressió.

Caràcter Pràctic i Vivencial de les Dinàmiques de Grup

Els coneixements teòrics són la base de certs tipus d'aprenentatges que participen en el canvi de creences i actituds, i permeten que les persones entenguin i manegin millor la seva realitat. En les dinàmiques de grup, les respostes només tenen lloc mitjançant l'experiència de l'altre i de la vivència grupal. En aquest sentit, es poden considerar com una resposta social a la necessitat d'adquirir coneixements i habilitats mitjançant la pràctica i la participació del grup.

Caràcter Lúdic de les Dinàmiques de Grup

Les dinàmiques es presenten sota la forma de jocs o exercicis que donen un valor específic de diversió, estimulant la creativitat i el sorgiment d'emocions. Aquest caràcter integra aspectes bàsics en l'ésser humà. Les dinàmiques tenen uns objectius que són més enllà dels que es poden aconseguir amb els jocs i, per tant, no s'han d'usar per entretenir-nos. Les dinàmiques de grup no són mai un fi en si mateixes, sinó que són un mitjà per aconseguir un determinat objectiu.

Origen i Evolució de les Tècniques de Dinàmiques de Grup

Fins a finals dels anys 20, els problemes que sorgien en grup es treballaven mitjançant el mètode de Business School de Harvard, una tècnica que consistia en l'anàlisi d'un problema amb la finalitat d'arribar a una solució. Les dinàmiques han estat estudiades per diverses corrents.

L'autor més representatiu és Kurt Lewin, considerat el fundador de la psicologia moderna i creador de la dinàmica de grup. També va ser creador dels tallers de sensibilització, que se centren en els sentiments de les persones. Es fan grups entre 8 i 12 persones que no es coneixen, i la seva duració és de 90 minuts.

El representant del psicodrama és Jacob Moreno, una forma de psicoteràpia al teatre. En aquesta tècnica, els pacients són actors que representen diverses situacions.

Evolució de les Tècniques de Dinàmiques de Grup (des de 1947)

Des de 1947 fins ara, s'han anat desenvolupant i creant noves tècniques d'estudi per millorar el rendiment i el desenvolupament dels grups. Com una necessitat d'avanç dels processos de canvi dels individus, també s'ha reconegut la importància que aquest tipus de tècniques té en la seva aplicació didàctica com una eina per aconseguir aprenentatges significatius en els individus.

L'Animador i les Tècniques de Grup

Una de les tasques més importants de l'animador serà triar correctament una dinàmica. Els elements que ens ajudaran a triar la tècnica més adient són:

• Els objectius: Què es vol aconseguir amb la dinàmica.
• Les característiques del grup: Edat, interessos, coneixements previs.
• La mida del grup: Els grups nombrosos necessiten més preparació que els grups reduïts, perquè en aquests és més fàcil interaccionar.
• L'espai: On farem la dinàmica. És molt important que tingui llum natural i que no hi hagi barreres físiques que dificultin la comunicació.
• El temps: Cada dinàmica haurà de tenir una duració establerta prèviament. També hem de tenir en compte el temps que dediquem a la reflexió de la dinàmica i a les conclusions.
• El material: S'ha d'haver preparat prèviament.
• L'avaluació: Del que hem après i experimentat.