Com respondre crítiques i demanar canvis amb assertivitat

Altres aspectes per respondre crítiques amb assertivitat

• De vegades, va bé comprovar els fets criticats.
• Agrair qualsevol informació útil que ens proporcioni la crítica i utilitzar-la per millorar.
• També és recomanable demanar suggeriments sobre com creu el crític que podríem millorar.
• Disculpar-nos quan sigui pertinent.

Demanar canvis de conducta

De vegades, les persones que ens envolten es comporten de manera que ens molesten o perjudiquen, ja sigui perquè no se n’adonen o perquè no estan respectant els nostres drets, sentiments o necessitats.

Sempre tenim dret a dir el que ens molesta dels altres; és a dir, podem demanar un canvi de conducta.

Avantatges:

1. Augmentem les possibilitats que l’altre modifiqui el que ens molesta.
2. Ens sentim millor i no acumulem emocions negatives que poden deteriorar les relacions.
3. Podem aconseguir que l’altre sigui més respectuós amb la resta de persones.

Quan una crítica és constructiva

1. El comportament criticat és alguna cosa que es pot canviar.
2. S’expressa de forma que intenta no ferir la persona que la rep.
3. Es fa perquè s’aprecia l’altre i el volem ajudar.

Com demanar canvis de conducta (crítiques assertives)

1. Quan te n’adones que tens un problema a causa del que fa una altra persona, cal valorar si és convenient demanar un canvi de conducta.
2. La fórmula hauria de ser: «Tinc un problema» i, tot seguit, explicar quin és el comportament que el causa. Si planteges que el problema el tens tu i no l’altre, la persona no se sentirà tan atacada, no es posarà a la defensiva i pot ser que et pugui ajudar.

• S’han d’assenyalar conductes molt concretes que ens molesten.
• Demanar-ho d’una en una.
• Evitar acusacions o desqualificacions (ex: «ets egoista», «imbècil»).
• No s’ha de generalitzar (ex: «sempre», «mai»).
• No hem de pressuposar que qui ho fa, ho fa amb mala intenció.
• Buscar el moment adequat, estant a soles amb la persona.

3) Explicar les conseqüències negatives del seu comportament (ex: «quan poses la música alta, em despartes el nen»).

4) Descriure com et sents sense atacar l’altre.

5) Fer una pausa per escoltar el punt de vista de l’altre i intentar que la solució la proposi ell.

6) Si l’altre no proposa una solució, li demanem una conducta alternativa (ex: «m’agradaria que ens poséssim d’acord en els horaris»).

7) Expressar sentiments positius (ex: «m’alegro que hàgim arribat a una solució»).