Resposta Econòmica a la COVID-19: BCE, Comissió Europea i Recuperació

(2020-2024): De la crisi de la COVID-19 a la recuperació

Resposta del BCE a la COVID-19: política monetària 2020

El Banc Central Europeu (BCE) va tenir un paper determinant en la resposta al xoc econòmic causat per la pandèmia de la COVID-19. Aquesta crisi, que va provocar una caiguda històrica del PIB de prop del -11% el 2020, va requerir una intervenció ràpida i contundent per estabilitzar els mercats financers, evitar la fragmentació econòmica a la zona euro i garantir la liquiditat necessària.

Mesures de política monetària del BCE

Baixada dels tipus d’interès

Els tipus d’interès es van mantenir en nivells mínims històrics, arribant fins i tot a ser negatius en alguns instruments financers, com els crèdits a llarg termini dirigits a la banca (TLTRO). Els tipus d’interès negatius (-0,5%) buscaven fomentar el crèdit i incentivar l’activitat econòmica en un context de forta contracció de la demanda.

Quantitative Easing (QE): programes de compra d’actius

El BCE va ampliar massivament els programes de compra d’actius per injectar liquiditat al sistema financer. En concret:

• Inicialment, es van destinar 20.000 milions d’euros mensuals.
• El març del 2020, amb l’agreujament de la crisi, es va llançar un nou programa d’emergència: el Pandemic Emergency Purchase Programme (PEPP), amb una dotació total d’1,6 bilions d’euros. Aquest programa permetia comprar deute públic i privat per estabilitzar els mercats i assegurar el finançament dels estats membres.

Facilitats de crèdit a llarg termini (TLTRO)

Els bancs van rebre crèdits a llarg termini amb tipus d’interès molt baixos o fins i tot negatius, amb l’objectiu d’assegurar que es mantingués la concessió de crèdits al sector privat i a les empreses.

Prevenció de la fragmentació financera

Per evitar el risc de fragmentació financera, el BCE va anunciar mesures com la creació del Transmission Protection Instrument (TPI), un mecanisme dissenyat per intervenir en els mercats si algun país de la zona euro experimentava un augment sobtat de la prima de risc.

Impacte de les mesures del BCE el 2020

Estabilització dels mercats financers

L’acció ràpida del BCE va evitar una crisi financera més greu, mantenint la prima de risc sota control i estabilitzant les condicions de crèdit.

Suport al finançament dels governs

Les compres de deute públic van facilitar que els estats membres, com Espanya, poguessin implementar mesures fiscals expansives (per exemple, els ERTO i ajuts directes a les empreses).

Estimulació de la liquiditat

Les facilitats de crèdit van assegurar la continuïtat del finançament al sector privat, evitant una crisi de balanços.

Resposta de la CE i evolució del PEC

La crisi de la COVID-19 (2020) va comportar un canvi de rumb en la resposta de la UE respecte de la crisi financera del 2008. En aquell moment, es tractava d’una crisi de balanços, amb famílies i empreses molt endeutades i un sector financer carregat d’actius tòxics. En canvi, el 2020, la pandèmia va trobar uns balanços privats força sanejats i una banca més resilient, fet que va permetre un enfocament diferent.

La Comissió Europea (CE) va suspendre temporalment l’aplicació del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) fins al 2023 (mitjançant la clàusula d’escapada), per tal de facilitar l’increment del dèficit i el deute públic sense penalitzacions. Així, es van activar diversos mecanismes de suport, entre els quals destaca el programa SURE (100.000 milions d’euros per atendre l’atur i finançar els ERTO). Espanya, tot i representar un 10% del PIB europeu, va rebre un 20% d’aquests fons.

Pel que fa als anomenats «coronabons», es va acordar un deute europeu conjunt de 750.000 milions d’euros, que Alemanya va impulsar sota el nom de Next Generation EU (NGEU). Un 50% són donacions i l’altre 50% són préstecs a baix cost. Espanya hi va obtenir al voltant de 150.000 milions d’euros (un 20% del total), principalment destinats a la transició verda i la digitalització (que representen el 70% dels fons).

El 2023 ha finalitzat la clàusula d’escapada, i el PEC recupera la seva vigència. Cada estat membre, inclosa Espanya, ha de presentar un pla de reducció del deute, en un context de tipus d’interès més alts (fins al 4-5%) i d’un endeutament públic que s’aproxima al 105% del PIB de cara al 2024. Això planteja nous reptes en termes de sostenibilitat fiscal i d’inversió social i tecnològica.