Resposta immunitària i anticossos

Al·lèrgies

Els al·lergògens són antígens, inofensius per a l'organisme en la major part d'individus, però que poden provocar reaccions d'hipersensibilitat (al·lèrgies), és a dir, una resposta immune exagerada.

L'al·lergogen (per exemple, la taumatopeïna), després de travessar la pell, és captat per cèl·lules presentadores d'antígens, que els mostren als limfòcits T, els quals promouen la proliferació de limfòcits B i la seva diferenciació en cèl·lules plasmàtiques productores d'Ig E, que s'uneixen a la superfície dels mastòcits. Aquests secreten histamina.

La histamina produeix un augment del flux sanguini local i un augment de la permeabilitat vascular. D'aquesta manera arriben més cèl·lules i molècules immunològiques a la zona. També es produeix contracció de la musculatura llisa.

Cèl·lules implicades:

• Basòfils (sang)
• Macròfags (teixits)

Funció dels limfòcits B:

Ser activats pels limfòcits T helper i diferenciar-se en cèl·lules plasmàtiques capaces de sintetitzar els anticossos específics per a l'antigen.

Memòria immunològica dels limfòcits B:

Quan un limfòcit B s'activa, es transforma en una cèl·lula plasmàtica, comença a sintetitzar anticossos al reticle endoplasmàtic i els expulsa al medi. Aquests anticossos reaccionen amb els antígens, per exemple, d'un virus, donant lloc a la resposta immunitària primària. A partir de la divisió cel·lular dels limfòcits B, es formen cèl·lules de memòria que es transformaran en cèl·lules plasmàtiques més ràpidament en un segon contacte amb l'antigen (resposta immunitària secundària). Les cèl·lules de memòria confereixen immunitat enfront a aquest antigen i permeten una reacció molt més efectiva quan l'organisme torna a entrar en contacte amb l'antigen. Per tant, les persones que van estar en contacte amb el virus de la pandèmia de 1918 encara conservaven, l'any 2008, els limfòcits B capaços de produir anticossos específics contra aquest virus.

Immunitat i especificitat

La immunitat al virus del 1918 no va protegir les persones que van sobreviure perquè els anticossos produïts eren específics. Amb altres variants del virus, els anticossos existents no van ser efectius per reconèixer i neutralitzar els nous antígens, per l'especificitat de la reacció antigen-anticòs (els anticossos s'uneixen específicament als antígens per als quals han estat formats). Les persones que tenien immunitat contra la grip del 1918 no van estar protegides contra les noves variants.

Grups sanguinis i transfusió

Les persones dels grups 0 i Rh- no tenen antígens A ni B a la membrana dels seus eritròcits, ni l'antigen Rh. Aquests eritròcits són viables per a qualsevol transfusió, ja que no provoquen la producció d'anticossos en qualsevol de les combinacions dels dos grups sanguinis que tingui la persona receptora.

Si una mare Rh- ha entrat en contacte durant el part amb els eritròcits de la sang del seu fill Rh+, el seu sistema immunitari comença a fer la resposta immunitària específica contra aquests antígens a partir d'aquell moment. Al primer fill no l'afecta perquè ja ha nascut. Si té un altre embaràs de les mateixes característiques (fill Rh+), al llarg de tot l'embaràs la mare li passarà anticossos anti-Rh (que es van generar com a conseqüència de la resposta específica posterior al primer contacte). Com que els anticossos són proteïnes que travessen la placenta des de la mare cap al fill, la unió dels anticossos als antígens de superfície dels eritròcits provocarà la pèrdua de funcionalitat d'aquests eritròcits de la segona criatura, comportant-li una anèmia greu.

Teràpia amb sèrum de convalescent

El sèrum de pacients que han superat la infecció d'Ebola conté anticossos que poden ajudar a combatre el virus en les persones infectades, ja que aquests anticossos han sigut generats pel sistema immune de persones que han superat la malaltia. Aquesta teràpia pot ajudar a reforçar el sistema immune del pacient i augmentar les seves possibilitats de supervivència.

El sistema immunitari necessita 10-17 dies (resposta màxima) per reconèixer el virus com a amenaça i desencadenar una resposta immune específica. Això implica la producció de cèl·lules immunes especialitzades i la generació d'anticossos per atacar el virus.

Vacunes i resposta immunitària

El moc de les vacunes inicia un procés de presentació d'antígens. Les cèl·lules presentadores d'antígens (macròfags o cèl·lules dendrítiques) capturen els bacteris o virus atenuats o inactivats de la vacuna i presenten fragments d'aquests antígens als limfòcits T helpers i als limfòcits B. Això estimula la producció d'anticossos pels limfòcits B, que s'uneixen als antígens dels bacteris o virus. Els limfòcits T helpers ajuden a activar els limfòcits B i promouen la formació de cèl·lules de memòria, per a una resposta més ràpida i eficient en cas d'un segon contacte amb el patogen. El consum de moc nasal pot ajudar a reforçar el sistema immunitari contra determinats patògens, però no substitueix la vacunació.

Anticossos

a) Característiques:

• Naturalesa química: Glicoproteica
• Cèl·lules productores: Cèl·lules plasmàtiques o limfòcits B
• Tipus: Ig A; Ig D; Ig E; Ig G i Ig M

b) Estructura:

1. Cadenes pesants
2. Zones d'unió amb l'antigen (Fab: fracció variable)
3. Cadenes lleugeres
4. Fc: fracció constant

Funció:

Unir-se de manera específica als antígens, neutralitzar microorganismes i les seves toxines, estimular el procés d'opsonització, precipitar molècules d'antígens dissoltes en líquids corporals formant el complex antigen-anticòs, col·laborar en l'eliminació de bacteris mitjançant l'activació de les proteïnes del complement, etc.