Ressenya: Sociolingüística per a Joves del Segle XXI
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,14 KB
Ressenya de Sociolingüística per a joves del segle XXI
El llibre que m’he llegit és de l’autor Jordi Solé i Camardons, i es titula “Sociolingüística per a joves del segle XXI”.
L’autor parla principalment de la comunitat lingüística, que és un grup de gent que es comunica amb una mateixa llengua, i que es pot veure immersa dins d’un conflicte lingüístic. Aquest conflicte qüestiona molts aspectes del català i el seu ús, on la seua llengua és minoritzada i dominada pel castellà. Si bé és cert que una llengua no és només això, sinó que és la cultura d'unes persones i una terra, l'autor pretén defensar el fet que una bona reflexió sociolingüística pot ajudar a crear una consciència lingüística i així actuar d'una manera positiva davant de les conductes lingüístiques. Com diu l'autor Jordi Solé (1988), la llengua serà per a la nostra societat una cosa necessària que cal mantindre, com ho és la roda per a un cotxe; la relació entre tots dos és una cosa funcional.
El fet que es vulga mantindre la llengua que predomina en la pròpia comunitat lingüística, i que és dominada pel castellà, no es veurà recolzat si no hi ha una unitat sociolingüística en la qual es creuen espais comunicatius de la pròpia llengua catalana.
Per a mantindre el suport de la llengua catalana, cal començar també per les actituds lingüístiques que tindrem dins del procés d’aprenentatge d’aquesta. L’autor parla de que a ells, estudiants catalans, només els feien estudiar l’estructura de la llengua. Per això, un dels aspectes que cal tractar dins d'açò és la influència del mestre, on si les seues creences són negatives, la generalització el limitarà, i això provoca respostes negatives per part de l'alumnat.
Per altra banda, trobem que l’autor està en contra del bilingüisme, dient que només serveix perquè dues llengües que conviuen finalitzen amb l’extinció de la llengua dominada. I per últim, parla de la necessitat que hi existisca un estàndard lingüístic estable i flexible davant de modificacions culturals, i on s’opten per les solucions més neutres.