Restabliment Generalitat i Catalunya en la Globalització

El restabliment de la Generalitat

L'Assemblea de Catalunya es dissolgué el 1977, després de les eleccions generals. El 29 de setembre del 1977 es va restablir provisionalment el Govern de la Generalitat de Catalunya i poc després, a l'octubre, se'n reconegué com a president Josep Tarradellas.

El primer govern de la Generalitat provisional presidit per Tarradellas va ser un govern d'unitat. El seu primer objectiu va ser la consecució d'un nou Estatut per a Catalunya. L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre del 1979 per una gran majoria del poble català. Tarradellas va convocar les primeres eleccions al nou Parlament de Catalunya per al mes de març del 1980. La coalició Convergència i Unió (CiU) guanyà les primeres eleccions autonòmiques i el seu líder, Jordi Pujol, va ser escollit president de la Generalitat.

Espanya i Catalunya al món

En una economia globalitzada

Espanya reafirma la seva presència al món mitjançant: el comerç internacional, les relacions financeres amb l'exterior i la presència d'empreses multinacionals espanyoles en nombrosos països, on disposen d'establiments i empleats.

Actualment un dels objectius d'Espanya és enfortir la seva presència econòmica a Àsia. Catalunya és una potència econòmica productora i exportadora, oberta als negocis i al món, per la seva situació estratègica a la Mediterrània i pels seus sistemes de transport. A més, és la tercera regió europea pel volum de projectes d'inversió. El sector empresarial català aposta decididament pels programes de R+D. Les exportacions són una de les bases de l'economia catalana, amb grans empreses multinacionals d'infraestructures i comunicacions (com Gas Natural, CaixaBank...).

En els organismes internacionals

A més de la Unió Europea, Espanya participa en les principals institucions internacionals (ONU, OCDE, UNESCO, OTAN). Espanya contribueix a la defensa de la pau i la seguretat internacional. Les tropes espanyoles han participat en diverses ocasions en missions militars internacionals.

Una de les prioritats de la política exterior espanyola dels darrers anys és assegurar l'estabilitat i la prosperitat al Nord d'Àfrica. La projecció exterior de Catalunya està impulsada per la Secretaria d'Afers Exteriors i de la UE de la Generalitat.

Respostes a la globalització

Les denúncies de l'antiglobalització

• La globalització és insolidària: les decisions econòmiques no tenen en compte les necessitats de tots els països i les persones.
• La globalització és desigual: perquè no tothom disposa dels mateixos mitjans.

Els grups antiglobalització reclamen que es globalitzin per igual no solament l'economia, sinó també la cultura i l'educació, l'ecologia, els drets humans i el benestar econòmic i social.

Característiques del moviment

• És un grup heterogeni: els grups antiglobalització no tenen un únic capdavanter.
• Utilitzen els avenços tecnològics: és a dir, propaguen les seves idees a través d'Internet.
• Critiquen el liberalisme del capitalisme: argumenten que no té en compte les persones.
• Proposen alternatives: demanden l'aplicació d'una sèrie de mesures, com ara:
  • Regulació de fluxos financers.
  • Condonació del deute extern dels països pobres.
  • Mesures contra el tràfic d'armes.

Fòrum Social Mundial (FSM)

És una trobada anual de membres del moviment antiglobalització en què s'organitzen campanyes informatives. El Fòrum Social Mundial (FSM) busca alternatives al model neoliberal.

Slow Movement

Iniciat per Carlo Petrini, el moviment Slow Food (part del Slow Movement més ampli) va començar com una campanya en defensa de la gastronomia, els productes i els productors locals davant l'avanç de l'americanització dels hàbits alimentaris a Europa. També defensava una dieta més saludable i natural, valorant el plaer del menjar i la qualitat de vida.