La Restauració Borbònica (1874-1902): Característiques i Oposició

La Restauració Borbònica: Context i Inicis

• Del cicle revolucionari burgès al cicle revolucionari obrer (de la burgesia revolucionària a la burgesia conservadora). La Comuna de París (1871).
• De la Renaixença a la vertebració del catalanisme.

El Regnat d'Alfons XII i la Regència de Maria Cristina (1874-1902)

• 1874-1885: Regnat d'Alfons XII
• 1885-1902: Regència de Maria Cristina
• 1885: Pacte del Pardo
• 1898: Pèrdua de les colònies d'ultramar

Característiques Generals de la Restauració

• Artífex ideològic i polític: Cánovas del Castillo. Restauració de la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII.
• Condicionants: Malestar de les classes burgeses amb la inestabilitat del Sexenni Democràtic.
• Inicis:
  • Manifest de Sandhurst (1874).
  • Pronunciament militar de Martínez Campos a Sagunt (1874).
• Burgesia conservadora: Aliança de l'antiga noblesa latifundista, burgesia agrària i burgesia industrial.
• Principis del règim:
  • Monarquia parlamentària.
  • Bipartidisme i torn pacífic.
  • Frau electoral.
  • Conservadorisme, estabilitat, ordre, seguretat, propietat.
  • Defensa dels interessos de les classes benestants.
• Model territorial: Unitarisme, uniformisme.
• Règim inclusiu liberal: Permetia l'alternança pacífica en el poder dels dos partits "constitucionalistes" i evitava l'intervencionisme militar (civilitat).
• Exclusió: Partits "antisistema" (carlins i integristes, republicans, moviment obrer, nacionalisme, independentisme colonial).

La Constitució de 1876

• Caràcter conservador: Inspirada en la tradició del liberalisme moderat. Prou flexible per encabir l'acció política dels dos partits dinàstics.
• Drets: Redacció extensa de drets (associació, reunió, expressió). Lectura més restrictiva o àmplia segons el partit (llei/reglament).
• Limitació de la divisió de poders: Sobirania compartida. Importància de les competències del rei (funció moderadora, cap de l'exèrcit, exempt de responsabilitats davant les Corts, competències executives i legislatives, escollia el cap de govern, dret de vetar lleis, dret a dissoldre les Corts, capacitat per designar alguns senadors).
• Bicameralisme: Corts formades per Senat (amb sistema d'elecció restrictiu: indirecte, en funció del càrrec, designats pel rei) i Congrés (escollits de manera directa, però amb limitacions al sufragi).
• Sufragi: En funció del govern. Censatari / Universal masculí (1890). Frau electoral i caciquisme.
• Centralista i uniformitzadora: Eliminació dels furs. Igualtat de llei per a tot el territori. Institucions locals controlades pel govern central.
• Religió oficial: Catolicisme com a religió oficial. Pressupost per al clergat i el culte. Control de l'educació. Es toleraven la resta de religions.

Estabilitat Militar

• Cantonalisme

  Es sufoca el 1874 (finals del Sexenni Democràtic) per Castelar, Pavía, Serrano i Martínez Campos. Relacionat amb el federalisme radical i el moviment obrer.

• Insurrecció Carlina

  1872-1876 (País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó). Establiment d'un estat amb capital a Estella. Victòria liberal. Abolició dels furs. El 1878, el País Basc aconsegueix certa autonomia fiscal (concerts econòmics).

• Insurrecció Cubana

  1868-1878: Guerra dels Deu Anys. Pau de Zanjón (amnistia, abolició de l'esclavitud —no es farà efectiva fins al 1888—, compromís que Cuba tindria representació al parlament). El 1895, s'inicia de nou la insurrecció.

El Sistema de Partits

Bipartidisme i torn dinàstic: Alternança de dos partits que defensaven el sistema (monarquia, constitució, propietat privada, centralisme, religió), però amb diferències o matisos entre ells respecte al seu liberalisme. Aparença democràtica, fort paper del lideratge i, a la llarga, conflictes interns.

• Partido Liberal Conservador (Conservador)

  Liderat per Cánovas. Antics membres del Partit Moderat, Unión Liberal i Carlisme. Classes altes (antiga noblesa, terratinents, alta burgesia, jerarquia eclesiàstica).

  • Sufragi censatari.
  • Restricció de llibertats.
  • Estat confessional i suport a l'Església.

• Partido Liberal Fusionista (Liberal)

  Liderat per Sagasta. Antics membres d'Unión Liberal, amadeuistes, Partit Demòcrata i republicans moderats. Classes mitjanes (mitjans i petits propietaris rurals, mitjana burgesia industrial, professions liberals).

  • Sufragi universal.
  • Cert reformisme social.
  • Ampliació de drets i llibertats (Llei d'Associacions 1887, Llei del Jurat 1888, abolició de l'esclavitud 1888, Codi Civil 1889, sufragi universal masculí per a més grans de 25 anys, 1890).
  • Estat laic i restricció de privilegis a l'Església.

Funcionament del Sistema

1. Quan hi havia un desgast del govern, es produïa un acord dels partits.
2. El rei designava el cap de l'oposició com a cap de govern.
3. Dissolució de les Corts.
4. Convocatòria d'eleccions.
5. Nova majoria.

Frau Electoral

El ministre de Governació era el responsable d'aconseguir la majoria mitjançant l'«encasellat» (ministre de Governació → governadors civils provincials → cacics —prohoms locals amb forta influència sobre les persones— → «tupinada» —manipulació del cens i de les actes, compra de vots, trencament d'urnes, vots falsos, amenaces als electors, etc.).

L'Oposició al Sistema

• Carlisme i Integrisme

  Lema: "Déu, Pàtria i Furs" i "la unión del trono y el altar". Molt afeblit per la derrota de 1876, pel sorgiment del nacionalisme conservador al País Basc i a Catalunya, i per l'acceptació del règim per part de la jerarquia eclesiàstica. Creació de la Comunión Tradicionalista. Suport del clergat i classes mitjanes urbanes i rurals.

• Republicanisme

  Fortes divisions internes. O s'integren al sistema o pateixen una forta repressió. Suport de la petita burgesia, classes mitjanes urbanes i proletariat industrial.

  • Partido Republicano Posibilista: Castelar. Moderat i unitari.
  • Partido Republicano Centralista: Salmerón. Unitaris.
  • Partido Republicano Progresista: Ruiz Zorrilla. Via insurreccional de l'exèrcit.
  • Partido Republicano Federal: Pi i Margall. Federalisme, reformisme social, insurrecció popular.

• Moviment Obrer

  Condicions de vida pèssimes. Inexistència de legislació laboral (liberalisme clàssic). Creixement de la classe obrera industrial.

  Antecedents

  • AIT (Primera Internacional): Londres (1864). Marx, Bakunin. Dissolució el 1876 per problemes interns.
  • Objectius: Emancipació de la classe obrera, la vaga com a instrument de pressió, socialització dels mitjans de producció, supressió del treball infantil, reducció de la jornada laboral, augment dels salaris.
  • 1871: Comuna de París, primera revolució obrera.
  • 1889: Creació de la Segona Internacional de caràcter socialdemòcrata.
  • 1870: El Congrés Obrer de Barcelona crea la Federación Regional Española de la AIT, que a partir del 1874 passarà a la clandestinitat.

  Corrent Socialista

  • Implantació a Madrid, País Basc, Astúries.
  • 1879: Fundació del PSOE a partir de l’Agrupación Socialista Madrileña. Pablo Iglesias. Ideologia marxista.
  • 1888: Fundació de la UGT.
  • Incorporació a la Segona Internacional.
  • Reivindiquen la doble lluita: política (participació electoral/via parlamentària) i sindical.
  • La dictadura del proletariat s'aconseguirà per la pròpia crisi del capitalisme o per la revolució social (via reformista o via revolucionària).

  Corrent Anarquista

  • Implantació a Catalunya, País Valencià i Andalusia.
  • 1881: Es funda la Federación de Trabajadores de la Región Española. Intervenció de caràcter sindical.
  • Fets de la Mano Negra (1883). Repressió policial.

  • Divisions internes

    • Partidaris de l'individualisme radical (Malatesta, Kropotkin). A partir de 1888 s'imposen les tesis de «propaganda pel fet», «acció directa», terrorisme, confrontació amb l'Estat, utilitzar la violència contra els seus pilars (monarquia, exèrcit, Església, burgesia), provocar el despertar de les masses per fer la revolució i implantar el comunisme llibertari. (Atemptats a Martínez Campos, el Liceu, Corpus i Cánovas).
    • Partidaris de l'acció de masses pacífiques, arribar a la societat col·lectivista a través de la incidència a les fàbriques. Les vagues obreres com a instrument. Importància de l'organització sindical, els ateneus, la premsa obrera i l'educació.
  • Procés de Montjuïc (1896). Repressió.
  • 1907: Solidaritat Obrera.
  • 1910: Fundació de la CNT.

• Nacionalisme

  Catalunya, País Basc, Galícia. Classes mitjanes. S'estudiarà en un apartat específic.

• Anticolonialisme

  Cuba, Puerto Rico, Filipines. S'estudiarà en un apartat específic.