La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1897): Sistema Polític i Conflictes Socials
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,35 KB
La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1897)
El Manifest de Sandhurst i la Proclamació
Cánovas del Castillo va redactar el document de Sandhurst, justificant el seu sistema amb l'argument que la història d'Espanya és monàrquica.
El 29 de desembre de 1874, Martínez Campos, al poble de Sagunt, va donar un cop d'estat que va restaurar la monarquia borbònica, amb el rei Alfons XII, fill d'Isabel II, al tron. El sistema polític conegut com la Restauració es basava en l'alternança de dos partits principals: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta.
La Constitució de 1876 i el Bipartidisme
La Constitució de 1876 va ser la base del sistema de la Restauració, amb els següents aspectes clau:
- Divisió de poders: executiu, judicial i legislatiu.
- Dues cambres: Congrés i Senat.
- Dret de reunió i associació.
- Dret de llibertat d'expressió.
- Estat que defensava valors tradicionals.
- Dret de vet: el rei tenia la facultat de prohibir i aprovar les lleis que desitjava.
Les Guerres Carlines van ser un conflicte recurrent. La primera guerra carlina (iniciada el 1833 amb Ferran VII) va enfrontar carlins i isabelins. La segona guerra, coneguda com "Els Matiners", va tenir lloc entre 1854 i 1856. La tercera guerra carlina es va produir durant la Primera República.
El Bipartidisme Pacífic i les seves Diferències
El sistema de Bipartidisme Pacífic es caracteritzava per les diferències ideològiques i polítiques entre els dos partits principals:
- Cánovas (Partit Conservador): Defensava la repressió obrera, s'oposava al dret d'associació i reunió, prioritzava l'ordre social i el sufragi censatari.
- Sagasta (Partit Liberal): Donava suport al sufragi universal i al dret d'associació i reunió.
L'Alternança Corrupta i el Frau Electoral
L'alternança política era, en realitat, un sistema corrupte que es desenvolupava en dues fases:
- Quan el partit al govern patia un desgast polític, el monarca ordenava la convocatòria d'eleccions.
- Les eleccions es duien a terme sota mecanismes de frau electoral.
Aquest sistema de frau rebia el nom de la Tupinada, que incloïa totes les trampes del sistema: es falsificava el cens amb persones mortes, es manipulaven les votacions i es compraven vots. Aquestes pràctiques eren realitzades pels cacics, que tenien el poder econòmic de la zona. Els cuneros eren aquells que treballaven per als cacics per manipular la gent perquè votés el partit polític adequat.
El Món Obrer i l'Anarquisme
Durant el govern de 1885-1890, es van introduir llibertats com la de premsa, associació i llibertat de càtedra (el professor tenia llibertat d'ensenyament). Malgrat això, el món obrer, mancat de força, va crear la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) el 1881.
Dins la FTRE, hi havia dues tendències principals:
- Anarcocomunista (Kropotkin): Pensava que l'home era bo i que tots s'entendrien. Considerava que la lluita havia de ser pacífica per evitar problemes.
- Anarcosindicalista (Bakunin): Creia que sense lluita no hi hauria progrés.
La FTRE va desaparèixer a causa dels nombrosos enfrontaments interns i d'uns assassinats atribuïts a la "Mano Negra".
Acció Directa i Atemptats Anarquistes
L'Acció Directa es va manifestar en diversos atemptats:
- 24 de setembre de 1893: Atemptat contra l'exèrcit, on mor Martínez Campos.
- 7 de novembre de 1893: Atemptat contra la burgesia.
- 7 de juny de 1896: Atemptat contra l'església.
- 1897: Atemptat polític, Michele Angiolillo assassina Cánovas.