Restauració Borbònica a Espanya: Alfons XII i el 1898

El retorn de la dinastia

Quan Alfons XII va tornar a ser rei, hi havia una persona important, Antonio Cánovas del Castillo, que volia unir les monarquies i les diferents classes socials per acabar amb les guerres i fer un règim més modern. Va escriure un manifest per Alfons XII on deia que el rei seria just, respectant la tradició catòlica i l'ordre social. Després, un militar anomenat Martínez Campos va fer un pronunciament per proclamar Alfons XII com a rei.

Un programa d'autoritat i ordre

Quan va passar el cop d'estat, els conservadors estaven molt contents perquè creien que portaria estabilitat. El sistema de govern que va fer Cánovas tenia quatre bases principals:

Constitució de 1876: Tot i que era moderada, era flexible per canviar amb el temps.

La corona: El rei tenia un paper molt important i no es podia qüestionar.

Els partits dinàstics: Hi havia dos partits principals (conservador i liberal) que s'alternaven en el poder.

Exèrcit: Es volia separar l'exèrcit de la política, però el rei era el cap i era la supremacia civil dels militars.

La constitució del 1876

Aquesta constitució mantenia els valors tradicionals i establia que tant el rei com les Corts (Parlament) compartien el poder. El rei tenia molt de control sobre el govern, però també hi havia dues cambres: el Congrés (elegit pel poble) i el Senat. Es permetia la llibertat religiosa, però el catolicisme era la religió principal.

Tercera carlinada

Quan Isabel II va perdre el tron, els carlins van intentar posar el seu candidat com a rei, però no ho van aconseguir. Tot i tenir algunes victòries, van ser derrotats el 1876 i van haver de rendir-se. Els carlins van perdre poder i es van veure obligats a pagar impostos i fer el servei militar com tothom.

Bipartidisme i alternança

El nou sistema polític es basava en dos partits principals, el conservador i el liberal, que compartien la mateixa idea de defensar la monarquia, la propietat privada i la centralització de l'Estat. Cada partit tenia suport de les elits i de la classe mitjana, i controlaven molts diaris i centres polítics per tot Espanya.

Frau electoral i caciquisme

Els dos partits es mantenien en el poder gràcies a un gran frau electoral. Encara que es va instaurar el vot universal masculí el 1891, el sistema estava controlat pels cacics, persones amb molta influència a nivell local, que manipulaven les eleccions.

Els governs del torn

La Restauració va començar amb un govern conservador, i després els liberals van arribar al poder el 1881. Quan Alfons XII va morir, els dos partits van fer un acord, el Pacte d'El Pardo, per mantenir l'estabilitat. Durant aquest temps, es van fer reformes importants, com el sufragi universal masculí, l'abolició de l'esclavitud i la creació de lleis que afavorien els treballadors.

Els partits dinàstics a Catalunya

A Catalunya, els conservadors es van agrupar en la Lliga d'Ordre Social, però no estaven del tot d'acord amb les polítiques centralistes d'Espanya. Els liberals catalans, per altra banda, defensaven més llibertats i tenien el suport del diari "La Vanguardia". Amb el temps, es van distanciar i van sorgir partits catalanistes.

L'oposició marginada del sistema

Algunes forces polítiques, com els carlins i els integristes, no estaven del tot integrades en el nou sistema. Els integristes eren molt religiosos i estaven en contra del liberalisme, mentre que els republicans van intentar fer un partit que pogués entrar en el joc polític de la Restauració.

El carlisme i els partits integristes

Els carlins es presentaven com l'única força política catòlica, però molts membres del clero van optar per integrar-se en el sistema polític de Cánovas, creant el grup Unión Católica. Alguns carlins, com Vázquez de Mella, van modernitzar les seves idees, mentre que altres, com Ramón Nocedal, van seguir sent molt conservadors.

El republicanisme

Després del fracàs de 1873, els republicans van perdre força, però amb la introducció del sufragi universal masculí, el republicanisme va reviure una mica. Es van crear diferents partits republicans, i alguns van aconseguir bons resultats a les eleccions.

L'obrerisme: socialisme i anarquisme

Els socialistes seguien les idees marxistes i volien millorar les condicions dels treballadors a través de sindicats com la UGT, mentre que els anarquistes estaven més interessats en l'acció directa i la revolució. Les tensions van portar a atemptats violents, com els del procés de Montjuïc.

Les guerres colonials: Cuba i Filipines

A Cuba, els espanyols tenien molts interessos econòmics, però els cubans volien la independència. José Martí va fundar un partit revolucionari per lluitar contra Espanya, i tot i alguns intents de reformes, els espanyols no van aconseguir evitar la guerra. A Filipines, també hi havia un moviment independentista liderat per José Rizal.

La guerra de Cuba

La guerra a Cuba es va dividir en tres fases: primer, una insurrecció; després, una intervenció militar espanyola, i finalment, una fase de conciliació fallida. Els Estats Units van intervenir després de l'enfonsament del vaixell Maine, i això va provocar que Espanya perdés el control de Cuba i Filipines.

La insurrecció de Filipines

A Filipines, la presència espanyola era més feble, però hi havia un moviment independentista liderat per José Rizal. Aquest moviment es va convertir en un grup més radical que va promoure la insurrecció armada el 1896.

La intervenció dels Estats Units

Els Estats Units van intervenir a Cuba i Filipines després de l'enfonsament del vaixell Maine. Van declarar la guerra a Espanya i ràpidament van guanyar. El conflicte va acabar amb el Tractat de París, on Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines.

1898, la crisi de la fi d'un imperi

La pèrdua de Cuba i Filipines va ser coneguda com el "desastre del 98". Tot i que les conseqüències econòmiques no van ser tan greus, la crisi va ser més moral i ideològica. Els militars espanyols van sentir que la culpa era dels polítics, i va haver-hi una gran frustració entre la gent.

El desencís del 98

Després de la derrota, Espanya va ser vista com un país en declivi. Un grup d'intel·lectuals, coneguts com la Generació del 98, van començar a reflexionar sobre els problemes d'Espanya i van demanar una regeneració moral, social i cultural.

La voluntat de regenerar el país

El moviment regeneracionista va néixer amb l'objectiu de modernitzar Espanya. Joaquín Costa, un dels líders del moviment, defensava que calia millorar l'educació i el sector agrícola per redreçar el país.

Primer govern regeneracionista

Després de la crisi, Francisco Silvela va formar un govern amb figures populars com el general Polavieja. Tot i els intents de regeneració, els desacords i la resistència van fer que el moviment acabés en retòrica sense grans canvis.

Catalunya i la guerra de Cuba

Molts catalans tenien negocis a Cuba, així que quan Espanya va perdre l'illa, això va afectar l'economia catalana. Alguns grups van donar suport a la guerra, però les classes populars catalanes estaven en contra del militarisme.

Les diferents actituds davant la guerra

Les classes altes catalanes donaven suport al govern espanyol, mentre que les classes populars estaven més a favor de buscar la pau amb Cuba abans de perdre la guerra.

La conseqüència del 98 i el tancament de caixes

Després de la pèrdua de Cuba, les exportacions catalanes van baixar, i el govern espanyol va augmentar els impostos per pagar els deutes de la guerra. Això va generar molta oposició a Catalunya, on els gremis de Barcelona es van negar a pagar els impostos, i els líders van ser empresonats.