La Restauració Borbònica a Espanya: Cánovas, Constitució 1876 i Torn de Partits

LA RESTAURACIÓ

1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1.1. El projecte monàrquicoconstitucional de Cánovas

El polític conservador Antonio Cánovas del Castillo (líder del partit conservador), va ser l'home clau de la tornada dels Borbons, i el líder del sistema polític de la Restauració.

El 1873 assumeix el lideratge de la causa alfonsina, quan aconsegueix que Isabel II deixi el poder (1868) i li atorgués el poder polític al seu fill, Alfons (Alfons XII).

Cánovas va redactar un text que Alfons va enviar a tots aquells que l'havien felicitat (Manifest de Sandhurst), en el qual es presentava com l'únic representant del dret monàrquic espanyol.

1.2. El cop d’estat de Martínez Campos

Martínez Campos era un dels que volia accelerar el procés restaurador, per això es va aixecar a Sagunt (València), i va proclamar a Alfons XII rei d’Espanya el desembre de 1874.

1.3. La Constitució del 1876

S'elabora a partir dels principis ideològics conservadors de la Constitució del 1845, especialment del principi de sobirania compartida. El Rei, les Corts i els governs eren els 3 elements clau de l'ordre polític.

El rei conservava molt poder (dirigia l'executiu, manava l'exèrcit i participava en el poder legislatiu). Les Corts s'organitzaven de manera bicameral, amb un Congrés i un Senat. La persona del rei era jurídicament inviolable. La responsabilitat política corresponia als ministres.

La Constitució reconeixia els drets i llibertats dels ciutadans, però sense regular-los detalladament. També era confessional (religió catòlica com a única oficial).

1.4. Del sufragi censatari al sufragi universal

• Llei de sufragi (censatari) aprovada el 1878: dret de vot a partir dels 25 anys amb limitacions. Amb els criteris establerts, el cens electoral era d’uns 850.000 electors.

• Llei de sufragi universal masculí, aprovada el 1890: dret de vot a tots els homes, a partir de 25 anys i amb 2 anys de residència al municipi. El cens s’eleva fins a 5 milions d’electors.

2. ELS MECANISMES POLÍTICS DE LA RESTAURACIÓ

2.1. El bipartidisme i el torn de partits

Entre els anys 1875-1878 els conservadors posen fi a conflictes com: la Tercera Guerra Carlina (1876) i el conflicte colonial de Cuba (1878).

Hi havia dos partits principals:

• Partit Conservador (liderat per Cánovas del Castillo).
• Partit Liberal Fusionista (liderat per Mateo Sagasta).

L’alternança en el govern o torn de partits comença el 1881. El partit que no obtenia majoria passava a l'oposició del govern. Es va establir el bipartidisme.

S'estableix el Pacte del Pardo (1885). L'objectiu era superar la crisi provocada per la mort d'Alfons XII (1885) i rectificar el sistema perquè pogués governar Maria Cristina d'Habsburg (regent).

2.2. La manipulació electoral i l’estructura caciquista

L’estructura que permetia la manipulació electoral estava formada pel ministre de Governació, els governadors civils i els caçics locals. Es manipulaven els resultats per obtenir la majoria convenient al govern. Aquesta manipulació va ser denunciada pels polítics i pensadors regeneracionistes (com Joaquín Costa).

Els caçics locals (propietaris rics amb poder i gran influència al municipi o província) controlaven els vots a la seva demarcació. La manipulació s’anomenava tupinada.