La Restauració Borbònica a Espanya: Constitució de 1876

La Restauració Borbònica: Orígens i Fonaments

La Restauració de la monarquia va ser promoguda per polítics conservadors, homes de negocis i militars d'alta graduació que compartien uns mateixos interessos i una mateixa concepció de l'Estat: la defensa de l'ordre social i de la propietat, i la confiança en la monarquia com a garantia d'estabilitat.

El nou règim va ser dissenyat pel conservador Cánovas del Castillo, amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II. No es tractava, però, d'un sistema democràtic, perquè, a diferència de l'etapa del Sexenni, no reconeixia el sufragi universal masculí.

El Sistema Bipartidista i el Torn Dinàstic

Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una constitució moderada com a marc jurídic del sistema i en la creació d'un sistema bipartidista en el qual dos partits, conservadors i liberals, s'alternessin pacíficament en el poder (el torn dinàstic).

La Constitució de 1876: Estabilitat i Flexibilitat

La Constitució de 1876 va afavorir l'estabilitat política. Malgrat que tenia un caràcter conservador inequívoc, es va redactar amb una certa flexibilitat amb l'objectiu de permetre governar de manera estable els dos partits del torn sense haver de canviar-la cada vegada que un nou partit arribava al poder, com havia passat anteriorment.

Elements Principals de la Constitució de 1876

• Declaració de Drets i Llibertats: Una declaració extensa de drets i llibertats individuals, tot i que se'n deixava la regulació posterior a l'executiu. Els governs conservadors ho van aplicar de manera més restrictiva, i els liberals, en un sentit més ampli i permissiu.
• Divisió de Poders i Sobirania Compartida: Un enfocament conservador de la divisió de poders basat en la sobirania compartida entre les Corts i el Rei, i l'atorgament de competències àmplies a la Corona.
• El Paper del Rei: El Rei tenia un paper moderador situat per damunt dels partits polítics. Era el cap de l'exèrcit, elegia lliurement el cap de govern i no era responsable davant de les Corts.
• Les Corts Bicamerals: La funció legislativa corresponia a unes Corts Bicamerals, amb un Senat, format per membres en funció del seu càrrec o designats pel Rei, i un Congrés dels Diputats, elegit per sufragi directe.
• El Sufragi: El tipus de sufragi quedava a decisió del govern. La llei electoral del 1878, tramitada pels conservadors, va establir el vot censatari, limitat als contribuents principals, cosa que només incloïa el 3% de la població. El sufragi universal masculí es va aprovar el 1890, amb un govern liberal, tot i que la seva eficàcia va quedar anul·lada pel frau i la corrupció electoral.
• Religió Oficial: El reconeixement del catolicisme com a religió oficial de l'Estat, que assignava a l'Església el control de l'educació. A més a més, garantia un pressupost per al sosteniment del culte i el clergat.
• Caràcter Centralista: El caràcter centralista del sistema, que posava ajuntaments i diputacions sota el control del govern i garantia la vigència i la unitat de les mateixes lleis en tot el país mitjançant la supressió dels furs bascos.