La Restauració Borbònica: Monarquia, Constitució i Torn Pacífic

Monarquia Constitucional

Antonio Cánovas del Castillo, persona clau en el retorn d'Alfons XII a Espanya i dissenyador del sistema polític de la Restauració. Tenia el suport dels sectors conservadors de la societat espanyola, que hi veien un fre a l'anomenat perill revolucionari. La nova monarquia tenia clar que no podia tornar als temps anteriors a 1868. Cánovas oferia a l'oposició liberal moderada acceptar la monarquia i arribar al poder sense haver de recórrer a la violència militar. A partir de 1881, la vida parlamentària es va regir pel bipartidisme i l'alternança pactada entre els conservadors de Cánovas i els liberals fusionistes de Sagasta. Cánovas va redactar el Manifest de Sandhurst, en el qual desenvolupava la idea de restaurar la monarquia, la legalitat constitucional i generar adhesió popular. Alfons XII va ser proclamat rei i la dinastia dels Borbons quedava restaurada.

La Constitució de 1876

La monarquia i la Constitució van ser les bases de la Restauració. Reconeixia moltes de les llibertats emparades per la de 1869, però la seva concreció la deixava en mans de les lleis que les havien de desenvolupar i que serien més o menys àmplies segons si les fessin conservadors o liberals. Reconeixia la llibertat d’expressió, reunió i associació, de forma restringida fins al desenvolupament de les lleis que les regulaven. No reconeixia la llibertat de cultes: la catòlica era la religió oficial. Cánovas va aconseguir implicar la societat civil, mentre els militars perdien protagonisme. La sobirania era compartida entre el rei i les Corts.

Bipartidisme i Torn de Partits

L’anomenat Torn Pacífic es va establir un cop els conservadors van poder resoldre diversos temes que podien afectar greument l’estabilitat de la monarquia:

• Es va acabar la Tercera Guerra Carlina (1876)
• Es va resoldre el conflicte colonial de Cuba (1878)
• Es van adoptar mesures per tal d’aturar les mobilitzacions socials.

Es van adoptar mesures per restablir les garanties constitucionals. Els conservadors van dominar l’estat fins al 1881, quan van iniciar la col·laboració amb els liberals, creant un mecanisme d’alternança pacífica. El sistema canovista era bipartidista, amb dos partits dinàstics:

• Partit Conservador, liderat per Cánovas. Base social: terratinents, la burgesia industrial i la jerarquia catòlica. Era un partit favorable al proteccionisme econòmic i el catolicisme.
• Partit Liberal Fusionista: liderat per Pràxedes Mateo Sagasta. Base social: petita i mitjana burgesia i professionals. Era favorable al lliurecanvisme i la llibertat religiosa.

Aquesta alternança es va mantenir després de la mort d’Alfons XII. Sagasta i Cánovas van ratificar el torn pacífic, signant el Pacte d’El Pardo (1885), superant la mort d’Alfons XII i instaurant la regència de la seva viuda, Maria Cristina d’Habsburg, ja embarassada del futur rei, Alfons XIII.