La Restauració Borbònica: De Primo de Rivera a la Caiguda de la Monarquia

La Restauració Borbònica i la Dictadura de Primo de Rivera

34.1 Suports i oposicions a la Dictadura

La dictadura de Primo de Rivera va gaudir d'una bona acollida, especialment al sector rural, entre els terratinents i els membres de la burgesia industrial i financera, inclosa la catalana. No obstant això, l'oposició va sorgir entre les classes mitjanes urbanes, els estudiants i els intel·lectuals. Els nacionalismes gallec, basc i català també es van oposar a la dictadura. L'acció repressiva del dictador contra les seves manifestacions va radicalitzar aquests moviments i va empènyer els seus representants cap al republicanisme.

L'intent de derrocar la dictadura mitjançant la conspiració de Prats de Molló, liderada per Francesc Macià, va ser sufocat per la policia francesa. Macià va ser detingut i jutjat a París, obtenint gran notorietat arran del judici.

El moviment obrer, representat pel PSOE i la UGT, es va acostar a la dictadura fins al 1929. Els socialistes es van negar a participar en l'Assemblea Nacional com a substituta del Congrés dels Diputats. La dictadura va declarar il·legal la CNT i va perseguir els seus integrants, fets que van propiciar la fundació de la FAI.

4.2 El Directori Militar i la Resolució del Marroc

Durant el directori militar, es va intentar organitzar políticament l'Estat sobre la base de dos partits: la Unió Patriòtica, de dretes, fundada per Primo de Rivera, i el PSOE, d'esquerres. Tanmateix, aquests últims es van negar a participar en aquesta iniciativa.

L'acció més rellevant d'aquest període va ser la resolució del problema del Marroc. El 1925, Espanya va vèncer les tropes del cabdill rifeny. La disminució de la conflictivitat social s'explica per tres motius: la prosperitat econòmica de la dècada de 1920, la manca de llibertats i la repressió del sector més radical del moviment obrer.

Durant l'època del directori civil, l'acció política es va centrar en la seva institucionalització, amb la creació de l'Assemblea Nacional Consultiva, formant part del mateix bloc dominant durant la Restauració.

34.3 La Caiguda de Primo de Rivera

L'oposició creixent va ser decisiva en la caiguda de Primo de Rivera, especialment les picabaralles amb l'estament militar. Al 1926, va tenir lloc la Sanjuanada, una conspiració contra la dictadura en què, a més de polítics monàrquics i republicans, hi participaven generals. Els seus caps van ser detinguts quan la conspiració va ser sufocada.

Una altra raó de la fi de la dictadura va ser la crisi econòmica de 1929, que va comportar la devaluació de la pesseta i un dèficit progressiu de la balança comercial. Davant l'oposició generalitzada, Primo de Rivera va consultar els caps militars el 1930 sobre la decisió a prendre. En no rebre suport, va dimitir el 28 de gener i es va exiliar a París.

El rei va nomenar el General Dámaso Berenguer, que va prometre retornar la normalitat constitucional, però no va tenir èxit. La CNT es va començar a reconstruir, mentre que la UGT i el PSOE s'oposaven a la monarquia. Els republicans i nacionalistes volien instaurar la república, culminant en el Pacte de Sant Sebastià a l'agost de 1930.

1.1 La Guerra Carlina i l'Amnistia

La primera acció política important del nou rei Alfons XII, sota la tutela de Cánovas, va ser dirigir-se al nord de la península per conduir la guerra contra els carlins. Paral·lelament, Alfons XII va oferir una àmplia amnistia, convidant tothom a oblidar el passat i adherir-se a la monarquia constitucional que ell representava.

Un dels antics dirigents carlins, el general Ramon Cabrera, va acceptar l'amnistia, posant fi a una guerra devastadora sense esperances de victòria. Espanya es va consolidar com una monarquia hereditària i representativa. A Catalunya, les últimes guerrilles carlines, comandades per Francesc Savalls i Rafael Tristañ, van desaparèixer. La fi de la guerra va marcar l'evolució del carlisme català cap a posicions autonomistes, defensades des de les pàgines del diari El Correo Catalán. Després de la derrota militar, els carlins van participar en la vida política, situant-se a l'extrema dreta de l'arc parlamentari.

31.2 La Restauració: Cánovas, Sagasta i la Constitució de 1876

La Restauració es va caracteritzar per la creació de dos grans partits polítics: el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal (Sagasta). L'ocasió històrica va ser la reunió de les Corts constituents. Amb l'aprovació de la Constitució de 1876, la vida política del país es va basar en l'alternança pacífica dels dos partits en la gestió del poder de l'Estat.

Mentre Alfons XIII arribava a la majoria d'edat, la seva mare Maria Cristina va regnar, i Cánovas i Sagasta es van succeir en el govern fins a la mort de Cánovas i la finalització de la regència de Maria Cristina, després de la guerra de Cuba.

2.1 Cánovas: Ideòleg del Sistema de la Restauració

Cánovas del Castillo va ser l'ideòleg del nou sistema polític de la Restauració. Home políticament pràctic, es mostrava escèptic respecte a certs principis com la pàtria, la monarquia, la dinastia històrica, la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les Corts.

Cánovas va adoptar posicions favorables al proteccionisme, en línia amb els interessos de la burgesia catalana, que no volia competir amb la potent indústria anglesa. No obstant això, es va mostrar contrari al plantejament del catalanisme polític, argumentant que beneficiava la indústria catalana però anava en contra de la unitat de la pàtria.

2.2 La Constitució de 1876: Consens i Divergències

Els conservadors eren majoria al parlament, però cedien davant les propostes de l'oposició, demostrant el clima de consens entre els partits. El resultat va ser que, al marge dels principis de Cánovas, la resta van ser acords entre conservadors i liberals. Les divergències més importants van ser el concepte de sobirania, el sistema electoral i la confessionalitat de l'Estat. Els articles es van redactar de manera esquemàtica per permetre una interpretació favorable segons els interessos del moment.

2.3 La Constitució de 1876: Flexibilitat i Manipulació Electoral

Amb aquesta constitució, cada govern va poder crear normes segons les seves idees, mantenint un cert respecte per l'obra realitzada per l'adversari. Els governs conservadors van aprovar la llei electoral censatària, la llei de la impremta, la de la premsa i la que regulava les reunions públiques. Els governs liberals van legislar des d'una òptica més progressista.

Durant el període de la Restauració, les eleccions mai van ser transparents; es manipulaven constantment. Quan un president del govern es veia obligat a dimitir a causa d'una crisi, el rei encarregava la formació d'un nou govern, el qual dissolia les Corts i convocava eleccions que sempre guanyava per majoria absoluta. Mai es van produir eleccions netes.

4.2 Economia i Societat durant la Restauració

La primera etapa de la Restauració va coincidir amb una època de prosperitat econòmica, paral·lela a la segona fase de la revolució industrial a Europa. Es va produir l'ampliació de la xarxa ferroviària, l'increment de la renda agrària i la continuació del progrés de la industrialització al País Basc i a Catalunya.

CAMP

Al camp, la gran majoria de conreus eren cereals, però aquesta producció no era suficient per cobrir les necessitats de tota la població. A Catalunya, el conreu que donava més feina a la població activa era la vinya. El tret més definidor de l'agricultura catalana va ser l'ascens i la davallada de la viticultura. Hi va haver un ascens important quan a França hi havia la plaga de la fil·loxera i s'importava la vinya francesa. La davallada va arribar quan la fil·loxera es va propagar a Catalunya.

INDUSTRIA

Gràcies a la important indústria siderometal·lúrgica (es va exportar ferro i importar carbó), es van aconseguir beneficis que van permetre construir una important indústria del metall a prop de les mines de ferro. A Catalunya, la indústria cotonera i llanera va experimentar un impuls a Sabadell i Terrassa.

Dos factors impedien el creixement industrial: la manca de fonts d'energia i la dificultat per trobar mercats. Els jaciments catalans de carbó tenien vies de comunicació desfavorables, fet que va reduir la indústria metal·lúrgica a la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. La manca d'energia elèctrica i la necessitat d'importar carbó encarien els teixits en relació amb altres indústries europees. Moltes fàbriques es van situar a la vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica.

5. Moviment Obrer i Intel·lectualitat

Els obrers pensaven que si després del Sexenni Democràtic no s'havia aconseguit res, difícilment ho aconseguirien els liberals actuant dins del nou sistema polític. Durant els primers set anys de la Restauració, amb Cánovas al poder, les organitzacions obreres van haver d'actuar en la clandestinitat.

Aquest període es va caracteritzar per la despreocupació general i un cert grau d'intransigència pel que fa a les qüestions socials. L'índex d'analfabetisme era molt elevat, superant el 80% en les dones. Els intel·lectuals van ser molt crítics amb la situació social, econòmica i cultural d'Espanya, com ho demostra la creació de la Institución Libre de Enseñanza. La intransigència social es pot detectar en les precàries condicions de vida de la classe obrera.