La Restauració Canovista: Conceptes Clau i Constitucions (1874-1898)

Conceptes Clau de la Restauració Espanyola

Constitució

Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

Dret de Vot (Veto Reial)

És el dret que atorga la Constitució al cap de l'Estat perquè es pugui oposar a les lleis aprovades per les institucions legislatives o per impedir que s'apliquin.

Manifest de Sandhurst

Text redactat per Cánovas que Alfons XII va enviar a tots aquells que l'havien felicitat, anunciant la seva disposició a tornar a Espanya com a rei.

Sobirania Compartida

És el poder de legislar que comparteixen el Rei i les Corts.

Protagonistes i Mecanismes Polítics de la Restauració

• Cánovas: Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític conservador, l'home clau per a la tornada dels Borbons i l'arquitecte del nou sistema de la Restauració.
• Sagasta: Práxedes Mateo Sagasta era un polític liberal espanyol. Va ser membre del Partit Liberal i President del Consell de Ministres.
• Bipartidisme: És el sistema polític en què dos partits que tenen la major part dels vots dels ciutadans s'alternen periòdicament les responsabilitats de govern.
• Oligarquia: Petit grup de persones riques i molt influents que tenen el control d'una part dels interessos polítics, econòmics, administratius i judicials del país.
• Caciquisme: Fenomen que es va produir a totes les regions d'Espanya, però on va assolir més importància va ser a Andalusia, Galícia i Castella.
• Tupinada: Manipulació d'unes eleccions.
• Cacic: Propietari poderós amb gran influència política i social al seu municipi o província i que contribuïa a la manipulació dels resultats electorals.

La Restauració Canovista (1874-1898)

La restauració de la monarquia i de la dinastia dels Borbons a Espanya va donar nom al període conegut com la Restauració (1874-1898). Aquesta primera etapa, coneguda com la Restauració Canovista, es va basar en una reforma conservadora d'estil liberal, fonamentada en un model polític bipartidista.

Aquest sistema estava format per dos partits principals que s'alternaven en el poder:

• El Partit Conservador (liderat per Cánovas del Castillo).
• El Partit Liberal (liderat per Sagasta).

Anàlisi de les Constitucions

La Constitució de 1812 (La Pepa)

Aquesta llei fonamental va ser aprovada per les Corts de Cadis el 19 de març de 1812, diada de Sant Josep, motiu pel qual se l'anomena popularment La Pepa. Va establir un model liberal d'Estat basat en la divisió de poders i reconeixia els drets de la religió catòlica.

L'Estat va deixar el govern i l'administració del país en mans del Rei. L'article tercer establia que la sobirania residia en la Nació, que era l'encarregada d'elaborar les lleis. Tot i això, el Rei podia intervenir en l'elaboració de les lleis i sancionar-les.

Aspectes clau:

• Les Corts es reunien anualment durant tres mesos i tots els diputats es renovaven cada dos anys.
• L'article 172 establia que el monarca no podia dissoldre les Corts, suspendre sessions ni posar contribucions que no haguessin estat votades.
• Els tribunals de justícia s'encarregaven de les causes civils i criminals.
• La Diputació Permanent s'encarregava de fer complir la Constitució.

La Constitució de 1876

Aquesta Constitució es va elaborar a partir dels principis conservadors de la Constitució de 1845, principalment el principi de la sobirania compartida (entre el Rei i les Corts).

Els tres elements centrals de la Constitució eren: el Rei, les Corts i el Govern.

El Rei tenia un gran poder, ja que dirigia l'executiu, manava l'Exèrcit i participava en el poder legislatiu, ja que sancionava i promulgava les lleis. Les Corts s'organitzaven de manera bicameral, amb un Congrés i un Senat. Aquesta Constitució també va reconèixer el dret a la llibertat d'expressió dels ciutadans.