La Restauració a Espanya (1875-1898)

Escrito el 25 de Junio de 2024 en catalán con un tamaño de 26,24 KB

RESUM HISTÒRIA UNITAT 2

3. LA RESTAURACIÓ (1875-1898)

El sistema polític de la restauració i el regnat d'Alfons XII

Amb el regnat d'Alfons XII comença una època d'estabilitat a Espanya. Alfons XII era un rei molt apreciat ja que respectava la constitució i era arbitrari (no es posava amb la política). Canovas del Castillo és el cap del partit conservador i planteja una restauració. No intervé en la política de la primera república sinó que busca aliats per restaurar la monarquia. Sagasta governa el partit liberal.

Al 1874, abans que s'iniciés la restauració:

Es fa el "Pronunciamiento de Pavia" que posa fi a la República. Puja al poder el general Serrano (és autoritari).
Paral·lelament, un liberal moderat, Canovas del Castillo vol restablir la monarquia i que Alfons XII (fill d'Isabel II) sigui rei. Canovas busca suport i el troba en els liberals (moderats i progressistes). Li donen suport la burgesia creixent i els caps de l'exèrcit. Canovas vol que Alfons XII puji com a monarca constitucional. Alfons XII marxa a l'exili, viu a França i a Anglaterra (monarquia parlamentària).
Alfons XII redacta un document: "El manifest de Sandhurst", on s'ofereix com a rei constitucional d'Espanya.
El 29 de desembre de 1874 hi ha el "Pronunciamiento de Martínez Campos" a la ciutat de Sagunt on es proclama Alfons XII com a rei d'Espanya.

La Restauració es caracteritza per:

Retorn de la dinastia borbònica a la corona espanyola. Alfons XII es considera un rei legal ja que és el fill d'Isabel II (monarquia hereditària).
La monarquia es consolida com a sistema polític. Es caracteritza per una estabilitat que es caracteritza per:

Li vindrà donada perquè l'exèrcit deixa de fer pronunciamientos.
Necessitat de tenir una base social àmplia que el recolzi.
Les classes altes també el recolzaran apart dels moderats.

Existència d'un sistema bipartidista que practica l'alternança en el poder. Es divideix en:

Moderats: conservadors (evolució dels liberals moderats). Cánovas del Castillo és el lider del partit conservador. Té el suport total de la burgesia i les oligarquies. En les eleccions es demostra que l'ordre públic domina sobre els drets dels ciutadans.
Progressites: liberals (evolució dels liberals progressistes). Sagasta és el líder del parit liberal. Té el recolzament de les classes poc nombroses com les classes mitjanes o professionals liberals com metges o advocats. Defensen un proteccionsime econòmic. Volien aplicar unes reformes socials (educació i classes baixes) per poder executar els drets civils.

Nova constitució (1876). Dura fins a 1923.

Tendència moderada, conservadora.
Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
El rei:

Poder bicamaral (Corts i Senat).
Té el poder executiu i legislatiu.
És el cap de l'exèrcit, motiu pel qual no hi ha pronunciamientos. Això fa que es tranquilitzi la situació i l'exèrcit estigui sotmès a les ordres del rei.
Té el dret a bet: pot betar lleis.
És qui convoca i dissol les corts.

L'ordre públic està per sobre dels drets dels ciutadans.
La religió catòlica es manté a l'església però també hi ha llibertat de religió.

Els partits dinàstics i la dinàmica de partits

Es tracta d'un sistema bipartidista entre dos partits dinàstics (conservadors i liberals). Els resultats de les eleccions són previsibles ja que són un pacte entre partits. El canvi de govern segueix unes pautes concretes. És un sistema de torn que funciona a través de "l'encasillado".

L'oposició

Hi ha quatre partits dinàstics que NO donen suport a la monarquia. Són els partits de l'oposició:

Carlins. Han perdut totes les guerres carlines. Es troben principalment al País Basc i Navarra. Es transformen en un partit polític. Defensen els furs. Se'ls tolera ja que són poc nombrosos i no suposen cap problema per la monarquia. Són ben vistos ja que tenen una ideologia vinculada a l'església. Es comencen a presentar diferències entre ells i es divideixen en dos grups:

Integristes: Defensen les idees del catolicisme i que aquests valors han de ser els que regeixin la vida pública. Queden una mica al marge de la política. Liderats per Nocedal.
Tradicionalistes. Formen un partit polític i es presenten a les eleccions. Defensen una monarquia tradicional (catòlica). Diuen que les bases de l'església han de ser els carlins. Defensen un estat regional (furs). Defensen la unitat d'Espanya. Liderats per Vázquez de Mella.

Republicans. Es divideixen en 4 subgrups: (els tres primers s'uniran en un mateix partit conegut com la "UNIÓN REPUBLICANA")

Federalistes. Es troben a Catalunya i València. Defensen un estat Federal com el de Pi i Margall.
Unionistes. Defensats per intel·lectuals de la burgesia. Defensen un estat únic i centralitzat com el de Salmeron.
Radicals. Defensen que al fer accions armades per implantar la república. Ruiz Zorilla.
Possibilistes. Defensen un estat central i s'afegiran al partit liberal. Castelar.

Partits Nacionalistes. Van passar de Regionalistes a Nacionalistes. Es troben al País Basc, Catalunya i Galicia. Més tard a València i Andalusia. Neix lligat a la burgesia. Defensen un particularisme del seu territori basat en aspectes culturals, lingüístics i lligats a la història comuna. Defensen unes institucions pròpies (Catalunya la Generalitat) i un codi civil. S'aixecaran contra l'Estat. També trobem un reformisme, tenen una visió d'un Estat caduc i cal reformar-lo.

Moviment obrer. No formen un partit polític. Els conservadors voldran il·legalitzar aquest moviment obrer mentre que els liberals tenen tendència a legalitzar-lo. Els reconeixeran públicament. Trobem dues branques d'aquest moviment obrer (el socialisme i l'anarquisme). Al 1878 neix el PSOE.

Caracterísitiques de l'obra del govern:

La política interna és pacífica.
Continua un procés de centralització.
Pretensió dels governs per fer un codi civil.
Estabilitat al sistema que possibilitarà el creixement econòmic.
A nivell exterior hi ha poca presència ja que es dediquen a l'ordre intern.

A Espanya hi ha 3 problemes a tenir en compte:

Hi ha un Nacionalisme creixent.
El moviment obrer agafa més força. Els anarquistes actuen mitjançant la violència (anarcocomunisme). Assassinen a Cánovas el Castillo.
Les colònies com Cuba demanen la seva autonomia. L'Estat no hi està d'acord i bloquegen l'economia, l'administració...

Alfons XII mor. Deixa a una dona embarassada i tindran un fill, Alfons XIII. Comença la regència de la mare d'Alfons XII, Maria Cristina.

La Regència de Maria Cristina (1885-1902)

Es fa el "Pacte de Pardo" entre les dues forces polítiques: acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Se segueixen tenint problemes amb el moviment obrer i les colònies. Hi ha la crisi del 1898 protagonitzada per la Guerra de Cuba i la Guerra de Filipines (esclata enmig de la Guerra de Cuba).

Guerra de Cuba

Es divideix en dues etapes:

Orígens de la guerra de la Independència

La societat cubana es divideix en 4 grups:

Grans comerciants espanyols. És un grup reduït però que té molt de poder. No tenen cap interès en què Cuba s'independitzi.
Criolls. Són una classe econòmica potent. Són fills d'europeus. Són propietaris d'hisendes, per exemple de la canya de sucre (Ingenios), te.
Pagesia. Donaran suport als Criolls. Els Criolls volen que Cuba sigui reconeguda com a província d'Espanya i més tard demanen autonomia en l'administració i la política.
Esclaus. Aspiren a la llibertat.

Contraposició entre els comerciants i els criolls

Al 1867 Cuba comença a demanar ser reconeguda com a província. Aquesta idea va recolzada pels Hacendados o Criolls. Espanya es nega a reconèixer-los com a província.

Al 1868 s'inicia una revolta. Alhora de fer-ho, es feia amb un GRITO. Un grup de criolls comandats per Céspedes inicia una revolta anomenada "el grito de Yara". Es considera l'inici del procés independentista de Cuba respecte Espanya. Céspedes creu que si tenen una independència política, també la tindran econòmicament. Voldran trencar el comerç amb Espanya per iniciar-lo amb EEUU. S'hi afegeixen els esclaus i la pagesia.

S'inicia la Guerra Llarga (1868-1878). S'acaba amb "la Pau de Zanjón". Es pacta:

Abolició de l'esclavitud
A Cuba se li cedirà una autonomia política i econòmica.
Tinguin representació a les corts.
Llibertat de comerç. S'ha de posar fi al monopoli del comerç espanyol i això implica un NO proteccionisme per poder comercialitzar amb EEUU.

La única que es compleix és l'abolició de l'esclavitud. S'inicia una altra guerra a causa de, per una part, l'incompliment de "la Pau de Zanjón" i d'altra banda perquè hi ha una forta corrupció administrativa (els pressupostos destinats a l'illa estaven mal administrats).

S'inicia la Guerra Chica o Guerra de la Independència amb "el grito de Beire" al 1895 i durarà fins a 1898. Està encapçalada per Josep Martí. Inicialment envien al militar Martínez Campos, que pretén pacificar al país. Al fracassar, envien a un militar molt més dur conegut com a Valeriano Weyler. Inicia una política de concentració de la població pagesa en trochas, que són territoris pobres on no tenien accés a menjar i vivien en pèssimes condicions. Aquest és l'inici dels camps de concentració.

Alhora s'inicia la guerra de Filipines (1876). EEUU donarà suport a les colònies independents de Cuba. Proposen a Espanya que els hi vengui Cuba però s'hi neguen. Un vaixell americà conegut com "El Maine" explota en una badia. Els americans van dir que havien set els espanyols i viceversa. S'inicia la guerra amb EEUU. La flota espanyola es desfarà en la batalla naval de Santiago de Cuba ja que era una flota que venia de lluny i era vella. Li passa el mateix amb Filipines a la Batalla de Cavite.

Al 1898 s'acaben les dues guerres amb "el Tractat de París". Diu que Filipines, Puerto Rico i les illes Guam passen a ser propietat d'EEUU i Cuba aconsegueix la independència sota la tutel·la d'EEUU.

Conseqüències de la Guerra de Cuba

Destrucció de la imatge pública d'Espanya. Passa de ser una potència mundial a un estat de segon ordre.
Pèrdues econòmiques. Perden els mercats amb Cuba (proporcionava matèries primeres per la indústria espanyola). Aquest problema es veu suavitzat ja que els comerciants de Cuba retornen i tenen grans capitals.
Pèrdues humanes. Hi ha 40.000 morts i 200.000 afectats sobretot per malalties. Aquests són principalment soldats de lleva (quintes) que pertanyen a classes populars.
Crisi político-cultural. Generació del 1898. S'adonen que a nivell cultural som un país endarrerit i que vivim del passat. S'inicia el REGENERACIONISME.
La burgesia catalana decideix intervenir directament en la política espanyola. Creen un nou partit: La Lliga Regionalista.

4. TRANSFORM

ACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DEL SEGLE XIX. ESPANYA I CATALUNYA

➢ Transformacions econòmiques

Els canvis que es produeixen a la Península són molt pocs:

• S'intenta fer una reforma agrària però no s'aconsegueix. • Les xarxes de transport uniran el centre i la perifèria i ajudaran al procés d'industrialització. Tot així no respondran als criteris polítics del moment. • Els agents econòmics i polítics no van a la una. • Pèrdua de colònies.

Espanya

 Agricultura: Durant el Regnat de Ferran VII, la terra era la font de riquesa. Hi ha una agricultura de subsistència, és a dir, es treballa per menjar. No hi ha poder adquisitiu ja que no hi ha excedent. Hi ha un rendiment baix de la terra, tècniques antigues, no hi ha cap interès per mecanitzar el camp. Les terres vinculades (títols importants). Les grans explotacions anomenades latifundis se situen al centre i sud de la Península mentre que les mitjanes i petites explotacions les trobem al nord i est de la Península.

Durant el Regnat de Maria Cristina hi ha un règim senyorial. Desapareixen les terres vinculades i passen a ser propietats. Es poden comprar i vendre les terres. Es duen a terme dues desamortitzacions. La de Mendizabal es va fer sobre terres mortes i hi havia la possibilitat de pagar-les amb diners o deute públic. Van recollir pocs diners i no hi ha beneficis per l'Estat. La de Madoz es fa sobre terres comunals i recullen més beneficis ja que només es podien pagar les terres amb diners. Les dues desamortitzacions suposen:

• Els petits pagesos que vivien de les terres comunals s'arruïnen. Molts emigren a les ciutats o es queden al camp treballant de jornalers. • Els grans propietaris lloguen als pagesos. Són els grans beneficiaris i donaran suport a l'Estat. Els latifundis es consoliden. • Els diners s'inverteixen al camp de manera que no n'hi ha per a la indústria. • Es compren terres amb l'objectiu de conrear-les. La producció agrícola creix ja que hi ha més terres i més jornalers. Es manté una agricultura tradicional, s'utilitza la mà d'obra. S'apliquen lleis proteccionistes, que eviten l'entrada de productes exteriors. A l'interior es dediquen al conreu de cereals, que es destinen al mercat interior i a alimentar a la població. L'agricultura de l'exterior (costa) es dedica a la vinya, olivera i la fruita. Va destinada a l'exportació, sobretot la vinya.  Indústria: Hi ha poc desenvolupament a causa de: • Poca tradició d'aprofitar una riquesa que havien tingut com la mineria. • Poca tradició a explotar fonts d'energia. • Manca de matèries primeres. S'han de buscar a altres països. • La gent té un poder adquisitiu molt baix i per tant no hi ha un capital potent per invertir en la indústria. Hi ha una inversió extrangera. • Xarxes de transport poc desenvolupades. • L'estat i les classes baixes no tenen diners.

La indústria que més predomina a Espanya és la ALIMENTÀRIA. Està lligada a la vinya (vi, aiguardent), farina, salaons. També hi ha una indústria SIDERÚRGICA que creix perquè es necessita ferro per:

▪ Procés de mecanització al camp i a les fàbriques. ▪ Desenvolupament dels ferrocarrils. ▪ Desenvolupament de vaixells.

El creixement de les indústries no va ser simultani, sinó que trobem centres que succeeixen:

1. El primer nucli el trobem a Màlaga. Utilitzen el carbó vegetal però com que genera poca energia no prospera. 2. El segon nucli el trobem a Astúries. Utilitzen el carbó i el ferro. Es troben davant un problema amb el transport ja que la serralada cantàbrica impedeix la comunicació. L'estat desamortitza la riquesa del subsòl (mines), que passen a ser propietat de l'Estat. Altres països les exploten a canvi de diners. 3. El tercer nucli el trobem al País Basc, concretament a Biscaia. Es desenvolupa una indústria siderúrgica, que utilitza el ferro com a matèria primera i com a font d'intercanvi amb Anglaterra, que ofereix al País Basc carbó. La burgesia basca estará disposada a invertir en la indústria. Apareix l'acer.  Transport i vies fèrries

Es necessita una xarxa de transport per estructurar el mercat intern espanyol, és a dir, per a transportar matèries primeres, energies o productes elaborats. S'intenta desenvolupar el ferrocarril a Espanya però la Hisenda no té diners i hi ha poca iniciativa privada.

La primera línia d'Espanya és la de Mataró- Barcelona (1855). Aquest mateix any es fa la LLei del Ferrocarril, que permetia les inversions de capitals estrangers, sobretot de França i Bèlgica. També permetia la importació de tecnologia i material i oferia subvencions estatals per crear societats anònimes. La xarxa de transport es va construir amb la finalitat de formar un traçat amb Madrid, la qual cosa va deixar la perifèria incomunicada que era la més desenvolupada. A causa de la baixa rendibilitat de les línies esclata la crisi financera de 1866 i s'atura la construcció dels trens. Al 1875, amb els beneficis econòmics que suposa la restauració es construeixen grans línies. Els trens són de via estreta i normalment depenien d'empreses concretes.

El plantejament del ferrocarril que es fa des de l'Estat és:

• A causa del relleu espanyol, es necessiten unes màquines més potents i per tant, unes vies més amples. Això suposa un problema nivell internacional ja que les vies no encaixen alhora de transportar les mercaderies amb la resta d'Europa. • Com que és un estat centralitzat, totes les vies aniran a confluir a Madrid. • Apedacen les carreteres i s'utilitzen els camins del segle XVIII. • Els vaixells de vela són reemplaçats pels de vapor.

Catalunya

 Agricultura. Les desamortitzacions no tenen la incidència que tenen a la resta de l'Estat ja que no hi ha béns morts ni terres comunals. La mateixa gent compra les terres de la desamortització. A mitjans del s. XVIII comencen a entrar una sèrie de millores a Catalunya: • Millores tècniques que augmenten la productivitat: ▪ Aplicació del ferro a les eines. ▪ Perfeccionament de l'arada. ▪ Introducció del guano (excrements dels ocells com a adob) ▪ Canvi de rotació quatrienal del conreus. Es deixa d'utilitzar el guaret. ▪ Procés d'especialització. El mercat intern fa que les ciutats creixin i es necessita gent per conrear els camps del voltant. Hi ha una sobre producció que es dedica al mercat extern. • Hi ha una agricultura de mercat, no de subsistència.

Tipus de contractes a Catalunya:

• Emfiteusi: el pagès treballa una terra i paga un cens determinat al propietari. • Masoveria (parceria): l'amo cedeix la terra al pagès perquè la treballi i a canvi els hi paguen amb una part de la collita. • Rabassa morta: va lligat a la vinya. Diu que el propietari cedeix terres a un pagès perquè hi planti la vinya i li paga amb una part de la collita. El contracte dura el temps que visqui la vinya. Quan es mor la vinya, el contracte s'acaba.

Tipus de conreus:

• Cereals: es conreen a les planes interiors. Es destina al mercat intern. És una agricultura de subsistència. • Vinya: és el conreu estrella. Es conrea al litoral i és una agricultura de mercat. Com que és més intensiva i mecanitzada, hi ha molta productivitat. El vi i aiguardent es destinen a l'exportació i els beneficis obtinguts s'apliquen a millorar l'agricultura (mecanització) o al procés d'industrialització. El principal productor de vi era França. En aquells moments, els ceps francesos són atacats per la fil·loxera (paràsit) que les mata. Això provoca que França no pugui exportar la vinya perquè no es produeix. Catalunya substituirà a França. Es produeix molt vi i Catalunya guanya molts diners. No obstant, uns anys després (1879) arriba la fil·loxera a Catalunya i mata tots el ceps. De manera que s'acaben tots els contractes de rabassa morta. Els pagesos deixen de tenir terres. Com que tenen molta riquesa, es pot invertir en la INDÚSTRIA.

 Indústria. La Revolució Industrial d'Anglaterra (1750) provoca canvis en la societat i en l'economia moderna. Creixen les ciutats i apareix el proleteriat. Aquesta indústria quedarà limitada a causa de la falta de matèries primeres, font d'energia, xarxa de comunicació, dèficit de capital i creixement d'un moviment obrer. Hi ha una sèrie de condicionants que permeten la indústria a Catalunya: • Retorn dels comerciants de Cuba (Indians) que tenen grans capitals. • Els beneficis obtinguts en el comerç del vi i l'aiguardent. • Creixement del poder adquisitiu • Tradició manufacturera (indústria manual) • Fabricació d'indianes (teles de cotó tintades). Es destinen sobretot al mercat exterior. • Aparició de petites indústries familiars.

Fases del procés d'industrialització

1. Primera fase (1830-1860)

S'inicia quan arriben els avenços tècnics d'Anglaterra. S'utilitza com a font d'energia el carbó. Com que el carbó català té poca qualitat, utilitzen el carbó procedent d'Astúries i Anglaterra que arriba per mar. El carbó s'utilitzarà per les màquines de vapor a les indústries tèxtils. La primera fàbrica que funciona amb vapor és El vapor Bonaplata (1833-1835) que serà destruït per un incendi. En la indústria tèxtil hi ha una evolució de les màquines de teixir. Es mecanitzen el filatge i el tissatge. La llançadora volant provoca canvis en les filadores. A Anglaterra hi ha màquines que permeten filar més ràpid. A Berga apareixen les màquines de filar anomenades bergadanes. També s'incorporen les salfactines (trenen el fil) i per això necessiten tel·leres mecànics. El sistema fabril està en camí d'una producció en sèrie. Es troben que no poden transportar la font d'energia quan arriba als ports. Per això, les fàbriques es troben al litoral. Aquest tipus de fàbrica s'anomena VAPORS. També s'utilitza el vapor per a la indústria siderúrgica.

2. Segona fase (1870)

La font d'energia passen a ser les turbines, que utilitzen la força de l'aigua per:

• Moldre molins de blat • Molins betaner (tèxtil) • Molí d'oli • Molí de paper

A Catalunya hi ha grans rius amb grans cabals. A més a més, ens trobem amb una època d'estabilitat política degut a la restauració, cosa que permet la industrialització. S'ubiquen al costat dels rius i utilitzen canals per transportar l'aigua (no s'havia de pagar). Aquestes fàbriques s'anomenen COLÒNIES i se situen prop dels rius com el Ter, Llobregat (Anoia i Cardener) i Fluvià. Per tant, les trobem a les comarques de la Garrotxa, el Bages, el Berguedà, l'Anoia i Osona.

Tipus d'indústries a Catalunya

• Els Vapors. Són complexes industrials que utilitzen el carbó per a la indústria tèxtil i siderúrgica. Apareixen a la primera fase. Se situen al litoral i a la costa. Els entenem com a una fàbrica ja que només s'hi treballa i els trobem als centres de les ciutats. • Les Colònies. Utilitzen la força de l'aigua per a la indústria tèxtil. Apareixen a la segona fase. Se situen a l'interior, aïllades de les ciutats, al costat dels rius. Són creades per empresaris amb grans capitals. Les colònies seran un lloc tancat, on no hi hagi comunicació amb l'exterior. A dins hi trobarem església, dispensari, economat... Podríem dir que una colònia és la fàbrica + el poble associat. Es fan moltes colònies (sobretot tèxtils) ja que rendeixen i donen estabilitat.

Beneficis i inconvenients per a l'empresari: Invertir en una colònia suposa una forta inversió inicial però es recupera. També suposa una font energètica il·limitada i un estalvi energètic important (l'aigua no es paga). Es paguen menys impostos ja que no es consideren indústries. Hi ha uns sous baixos i com que és un lloc tancat, no arriben les idees del moviment obrer i per tant, hi ha pau social. L'únic inconvenient era el transport de les matèries primeres. Construiran línies industrials de ferrocarrils de via estreta per transportar-les.

Pel treballador: D'una banda tenen una feina assegurada de per vida. D'altra banda compten amb una sèrie de serveis (guarderies, escoles, economat) que ho organitza el propietari. N'hi ha que creuran que l'amo té molt de poder ja que crea una forta dependència.

La indústria a Catalunya creix amb molta força quan hi ha pau ja que si hi ha guerra no es fabriquen matèries primeres. Al 1861 es frena a causa de la fam de cotó i al 1866 a causa del sexenni revolucionari. Amb la restauració (1875) i la mecanització del filatge i tissatge s'inicia un període conegut com "la Febre d'Or", en què es produeix molt. A més de la indústria tèxtil, també trobem:

• Indústria tapera. Va lligada al sector de la vinya. Es produeixen taps de suro. Se situen a les comarques de la Selva (Sant Feliu de Guixols) i a l'Empordà. • Indústria adobera o indústria de la pell. Se situen a Vic i a Igualada. • Indústria siderúrgica es desenvolupa molt poc i se situa a la Maquinista (Barcelonès)

• Indústria alimentària, que produeix les primeres matèries primeres. Les trobem al Bages, a Moià i a Osona. Es coneixen amb el nom de farineres. • Comença a néixer la indústria química a causa de:  Fabricació d'adob  Explotació de les mines  Túnels dels ferrocarrils

 Transports. • Ferrocarril. Les línies es construeixen per interessos econòmics i es van allargant segons les necessitats de les iniciatives privades. Cadascú construïa un tram de tren que més tard s'unificaran. L'Estat no es preocupa per les xarxes de transport però les diputacions sí. El primer tram va de Barcelona a Mataró i més tard s'allargarà fins a Girona. S'instaura la llei del Ferrocarril, que permet l'entrada de capital estranger per construir les línies. • Carreteres. Al 1848, la diputació de Barcelona comença a construir noves carreteres en comptes d'arreglar les velles (camins carro s. XVIII). Són molt radials i busquen enllaçar els territoris de la província de Barcelona.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: