La Restauració a Espanya: Educació, Indústria i Finances

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

L'educació

Després del Sexenni Democràtic, un període en què s’havia practicat una àmplia llibertat de càtedra en les universitats, la Restauració va significar l'establiment d'una rígida censura contra qualsevol manifestació contra la monarquia i el dogma catòlic. Les conseqüències amb el professorat van ser immediates: alguns van dimitir dels seus càrrecs, altres van ser cessats.

Giner de los Ríos, un d'aquests catedràtics, va fundar la Institució Lliure d'Ensenyament el 1876, com a centre privat i laic. La Institució, hereva dels postulats del krausisme, va introduir a Espanya una pedagogia d'avantguarda que buscava la formació integral de l'individu en plena llibertat i per mitjà del foment de la curiositat científica, l'antidogmatisme i l'actitud crítica.

La Institució Lliure d'Ensenyament va ser una excepció. El que va predominar durant la Restauració va ser l'ensenyament tradicional, basada en mètodes antiquats i poc crítics, i sotmesa a la vigilància de l'Església Catòlica.

Aquesta situació del sistema educatiu va provocar un gran retard en el desenvolupament científic i la investigació.

El desenvolupament industrial

El 1900 Espanya continuava sent un país agrari. Hi va haver, però, canvis significatius en el sector industrial. Va créixer la producció minera i siderúrgica, especialment al País Basc, i es van desenvolupar nous sectors com l'elèctric i el químic.

Diversos factors van dificultar un major creixement industrial: l'excessiva concentració geogràfica de la indústria a Catalunya i el País Basc, la dependència de la tecnologia estrangera i la debilitat del mercat interior.

La Hisenda i el sector bancari

En els primers anys del segle, els governs de la Restauració van dur a terme una política de sanejament de les finances públiques. La reducció dels interessos del deute, el control de les despeses de l'Estat i l'augment dels impostos van propiciar un cicle de nou anys, 1900-1909, de pressupostos amb superàvit, cosa que mai s’havia vist en la història recent del nostre país.

La llei de 1899 va transformar el Banc d'Espanya. El banc estatal va passar a controlar l'emissió de bitllets, la qual cosa va permetre limitar la inflació i aconseguir l'estabilització de la pesseta, bàsica per al comerç exterior.

En aquests anys es van fundar els principals bancs del futur, com:

  • Banc de Bilbao
  • Banc de Biscaia
  • Banc Mercantil de Santander
  • Banc Hispanoamericà (fundat amb capitals repatriats de Cuba)
  • Banc Espanyol de Crèdit

Entradas relacionadas: