La Restauració Monàrquica a Espanya: Sistema Canovista i Crisi del 98

Campos va proclamar rei d’Espanya Alfons de Borbó, fill d’Isabel II, que estava exiliat a Londres. Esperaven que la nova monarquia garantís l’ordre social i proporcionés estabilitat política.

Antonio Cánovas del Castillo va ser l’impulsor d’un nou sistema polític que pretenia posar fi al protagonisme dels militars i les revoltes populars. Un dels objectius va ser la pacificació del país, amb el final de la guerra carlina i de la insurrecció cubana. Per a consolidar el nou ordre, es van crear partits que havien d’alternar-se en el poder.

Clarament moderada, però era prou oberta perquè conservadors i liberals pogueren governar sense modificar-la, amplis poders a la monarquia, dues cambres (Congrés i Senat) i l’Estat s’hi declarava confessional.

• El partit conservador, liderat per Antonio Cánovas del Castillo, era partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre social.
• El partit liberal, encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta.

Quan un govern es desgastava, el rei atorgava el poder a l’oposició. Per a assegurar-se una majoria parlamentària, el nou govern convocava unes eleccions, que sempre guanyava gràcies al caciquisme i a la corrupció electoral.

Els partits marginats pel sistema (carlins, demòcrates, republicans i socialistes).

La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar l’emergència de moviments nacionalistes:

• A Catalunya, l’impuls de la Renaixença.
• Al País Basc, l’abolició dels furs.
• A Galícia, el galleguisme es va mantenir durant molts anys.

El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba de resultes de la incapacitat de l’administració espanyola per a fer reformes polítiques en l’illa, dotar-la d’autonomia i reduir el control econòmic exercit des d’Espanya. Els insurrectes van comptar amb el suport dels Estats Units. La fi del conflicte va arribar quan els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. Després d’una ràpida derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. El fracàs va provocar un estat de frustració i pessimisme.