Restauració, Nacionalisme i Liberalisme a Europa (1814-1830)

Restauració, Nacionalisme i Liberalisme

Tractat de París (30/05/1814)

Fi de l’imperi Napoleònic i tornada a les fronteres de 1792. Congrés de Viena (tardor de 1814). Les monarquies de Dinamarca, Baviera i Württemburg. També hi havia representació espanyola amb el Marquès de Labrador. (França era representada amb el ministre d’assumptes exteriors: C.M de Talleyrand però sense veu). Després de la tornada de Napoleó (cent dies) es torna a signar la segona Pau de París.

Indemnització amb 700 milions de francs i l’acceptació d’un exèrcit d’ocupació durant tres anys. Al mateix temps es signava el tractat de París de 1815 (La Quàdruple aliança: Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya).

Liberalisme

El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu:

• L’estat ha de garantir els drets i les llibertats individuals (com el dret de propietat).
• L’individu és un ciutadà. El conjunt de ciutadans formen una nació, i en la nació resideix la sobirania, és a dir, el poder. Això és la sobirania nacional.
• S’estableix un sistema representatiu. Les lleis s’elaboren en una assemblea, el parlament, elegida per sufragi (votació).
• Una constitució ha de regular el funcionament polític i la divisió de poders.
• L’estat no ha d’intervenir en afers econòmics.

Nacionalisme

El nacionalisme defensa el dret dels pobles a autogovernar-se.

• La nació és un conjunt d’individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, passat, tradicions) i que volen viure en comú.
• Per aquesta raó sosté que Estat i nació han de coincidir, per tal de reagrupar en unes mateixes fronteres els membres d’una mateixa comunitat nacional.

Revolucions de 1820

Vers el 1820 hi va haver a Europa una sèrie d’aixecaments liberals, però la majoria van ser vençuts pels exèrcits absolutistes de la Santa Aliança a Espanya (els Cent mil fills de Sant Lluís). Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc i el 1822 es va proclamar independent. Àustria i Rússia van aixafar sendes revolucions internes al seu país. A l’Amèrica continental, les colònies espanyoles es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar independents.

Revolucions de 1830

Cap al 1830 hi va haver novament un seguit d’aixecaments de caràcter liberal que van triomfar a diferents països europeus. En aquests països, la burgesia va imposar un sistema polític constitucional basat en el sufragi censatari: només podien votar els qui pagaven una determinada quantitat d’impostos.

Les revolucions liberals del 1830 van triomfar a:

• França, on el monarca absolut va ser substituït per un monarca liberal.
• Bèlgica, que va aconseguir independitzar-se d’Holanda.
• Espanya, que va passar de l’absolutisme a un sistema liberal.

França, revolució degut a:

• Males collites des de 1825.
• Disminució del poder adquisitiu de la població.
• Crisi industrial, bancària i comercial.
• Descontentament per l’absolutisme de Carles X.
• El detonant va ser la promulgació de les ordenances de Saint Cloud: suspensió del parlament, llibertat de premsa entre d’altres que va provocar la insurrecció.

Conseqüències:

• Abdicació de Carles X, li succeeix Lluis Felip d’Orleans.
• Establiment d’una monarquia constitucional.
• Separació Església – Estat.
• Llibertat de premsa.
• Restabliment de la Guardia Nacional.