Resum de la filosofia cartesiana: Dubte i Cogito
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
Les quatre regles del mètode de Descartes
Descartes proposa quatre regles per trobar principis absolutament evidents:
- Evidència: només és cert allò indubtable.
- Anàlisi
- Síntesi
- Revisió
Aquest mètode es basa en les idees matemàtiques.
La ment i la raó
La ment ha d'estar atenta i no ha d'anar molt de pressa perquè les voluntats ens interrompen la raó; és a dir, fan que la ment es distregui i s'equivoqui. El cos ens fa dubtar i les passions ens condueixen a l'error.
El dubte metòdic
Descartes segueix un mètode basat en el dubte metòdic (hiperbòlic i radical). Hem de dubtar de quatre coses:
- El cos
- Els sentits
- Les tradicions (coneixements heretats)
- Les matemàtiques
Per què dubtem de les matemàtiques? Perquè podria existir un geni maligne que ens fa errar fins i tot en les coses més simples.
El Cogito i la naturalesa del jo
"Si penso, existeixo" (Cogito ergo sum): aquesta és la primera idea certa. Sóc una cosa pensant: res cogitans.
El cogito (el jo pensant) és diferent del meu pensament. És evident que penso, però el que jo penso pot ser posat en dubte, ja que puc estar somiant.
Tipus d'idees
Hi ha tres tipus d'idees:
- Adventícies: provenen de l'experiència del món exterior (per exemple, una taula).
- Factícies: provenen de la meva imaginació.
- Innates: només venen de la ment; són els conceptes matemàtics i pertanyen exclusivament a la raó.
La substància i l'existència de Déu
La idea de substància és innata. Tot és substància; és el suport on incideixen els accidents (errors). Jo sóc substància; el meu color de cabell, els ulls o l'alçada són els "errors" o accidents. Els accidents es veuen, la substància no.
Els tres tipus de substància
- Res cogitans: el jo pensant (una evidència).
- Res extensa: el cos i els objectes exteriors.
- Res infinita: Déu.
Arguments per a l'existència de Déu
Per demostrar que Déu existeix, utilitza dos arguments:
- Argument causal: només un ésser perfecte i infinit (idea perfecta) pot haver posat en mi la idea de perfecció, ja que nosaltres som imperfectes i finits i mai hem vist la perfecció. La causa no pot ser inferior a l'efecte.
- Argument ontològic: com que Déu és perfecte, no li pot faltar res; per tant, no li pot faltar l'existència. Si no existís, no tindríem la idea de perfecció.
Una vegada demostrat que Déu existeix, s'elimina la hipòtesi del geni maligne i apareix Déu com a garantia del saber.