Resum Filosofia: Crítica Nietzsche (Ciència, Moral) i Locke (Política, Coneixement)

Nietzsche: Crítica a la Ciència i Filosofia

El llenguatge de la ciència i la filosofia pretén fixar la realitat a partir de conceptes, lleis i teories. Nietzsche critica la intenció de reduir la veritat a conceptes. No creu en la veritat absoluta, sinó en diferents perspectives. No podem arribar a la veritat per conceptes; és individual.

Considera la veritat il·lusions que hem oblidat. El llenguatge és un conjunt de metàfores que no es poden enfocar d'una sola manera. Sobre la realitat no hi ha ni veritat ni falsedat, sinó perspectives diferents.

Nietzsche: Crítica a la Moral Occidental

Critica el fet d'oferir principis morals vàlids per a tots els humans. Utilitza la genealogia (busca l'origen de la moral i els seus canvis). Critica Sòcrates i Plató per donar la definició d'allò que és bo.

Valors: Senyor vs Esclau

• Valors del Senyor (Dionís): aristocràcia, força, orgull, vitalitat.
• Valors de l'Esclau (Apol·lo): desinterès, abnegació, debilitat.

Nihilisme i Superhome

• Nihilisme: no creure en res, no tenir valors.
• La moral de Nietzsche és el Superhome: disposició dionisíaca a acceptar la vida plena, ple de passió, esperit creador (allò que és indiferent del bé i del mal).

Locke: Teoria Política

Estat de Natura

Abans del poder polític, hi havia l'estat de natura, on l'individu estava en llibertat i igualtat. Hi governava la raó o llei natural, i cada individu tenia el dret de jutjar i castigar.

Societat Civil i Pacte

Tot això podia derivar en venjances, per això algunes persones preferien un Estat o Societat Civil, on es limita la llibertat mitjançant un pacte de mutu consentiment entre els individus. S'hi cedeix el poder judicial a un jutge imparcial i el poder polític resideix en mans de la majoria. No hi pot faltar el dret a apel·lar. La finalitat és preservar la seva propietat (vida, llibertat i béns).

Poders Polítics

Els poders polítics són: judicial, executiu, federatiu.

Locke: Teoria del Coneixement

1. Tabula Rasa: La ment és com una pissarra en blanc al néixer.
2. La ment prové de l'experiència: Sensació (experiència externa) i Reflexió (experiència interna).
3. Les Idees Simples són percepcions procedents dels sentits. La idea a la ment correspon a una qualitat en la cosa.
4. Qualitats Primàries: objectives, mesurables, inseparables de les coses (ex: forma, mida). Qualitats Secundàries: subjectives, corresponen a un poder de les coses per produir sensacions en nosaltres (ex: color, so, gust).
5. Les qualitats secundàries produeixen idees simples.
6. Idees Complexes: unió d'idees simples. No provenen directament de l'experiència (ex: mode, relació, substància).
7. Idees Simples: clares, reals, adequades. Idees Complexes: confuses, imaginàries, inadequades.

Locke: Idea de Substància i Tipus de Coneixement

Idea de Substància

És una idea complexa (arquetipus fora de nosaltres). No és clara ni distinta ni adequada; és fosca i confusa.

Tipus i Grau de Certesa del Coneixement

Conèixer és conèixer una idea. L'origen d'una idea és intern o extern.

Hi ha 4 tipus de coneixement segons la relació entre idees:

• Identitat o Diversitat: no contradicció.
• Relació: relacionar i comparar idees.
• Coexistència o Connexió Necessària: idees que es donen en el mateix moment (ex: la substància és una connexió d'idees simples).
• Percepció: acord entre la idea i la cosa existent.

Hi ha 3 classes de coneixement segons el grau de certesa:

• Coneixement Intuitiu: immediat, evident (ex: la nostra pròpia existència, veritats de la ciència i la moral).
• Coneixement Demostratiu: a partir d'idees evidents, no és immediat (ex: l'existència de Déu).
• Coneixement Sensitiu: sobre coses finites, distingim el real dels somnis, la idea prové d'un objecte evident (ex: l'existència de coses particulars).

Límits del Coneixement Humà

Coneixem:

• Intuïtivament: la nostra existència, veritats de la ciència i la moral.
• Demostratiu: l'existència de Déu.
• Sensitiu: coses particulars.