Resum de Filosofia (Hume/Descartes), Gramàtica i Comptabilitat
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,14 KB
Empirisme
L'origen del coneixement és l'experiència.
Percepcions
Hi ha dues classes segons la seva intensitat:
- Impressions: Coneixement directe a través dels sentits (més vives).
- Idees: Records d'impressions (menys vives).
- Impressions Simples: Unitat mínima de percepció.
- Impressions Complexes: Combinació de diverses percepcions simples.
- Idees Simples: Són els records de les impressions simples.
- Idees Complexes: Tenen dues possibles fonts:
- Reproducció d'una impressió complexa.
- Associació d'idees simples segons tres lleis:
- Semblança: Unim idees semblants.
- Contigüitat: Relació entre idees per proximitat en espai/temps.
- Causa-efecte: Pensem que quan dos fenòmens apareixen junts, un causa l'altre.
Crítica al principi de causalitat
- No podem observar una connexió real entre causa i efecte, només veiem la seva successió.
- La idea de causalitat es basa en l'hàbit i el costum.
- Conclusió: Només percebem qualitats sensibles, però el poder que mou els cossos és desconegut.
Qüestions de fet vs. Relacions d'idees
- Relacions d'idees: Necessàriament vertaderes (com les matemàtiques).
- Qüestions de fet: Contingents, cal comprovar-les amb l'experiència.
Comparació: Hume (Empirisme) vs. Descartes (Racionalisme)
| Aspecte | Hume (Empirisme) | Descartes (Racionalisme) |
|---|---|---|
| Definició de substància | No podem percebre la substància, només impressions. | La substància és allò que existeix per si mateix. |
| Existència del "jo" | No percebem el jo, només estats d'ànim. | El "jo" és la primera veritat indubtable. |
| Metàfora de la ment | Un teatre on les emocions entren i surten. | Un lloc on es troben diferents tipus d'idees. |
| Font de la identitat | La memòria crea la il·lusió d’identitat. | La consciència del pensament prova l'existència. |
| Mètode de coneixement | Basat en l'experiència i impressions sensibles. | Basat en el dubte metòdic i la raó. |
| Veracitat del coneixement | Només és veritable si es basa en una impressió. | És veritable si és clar i distint. |
| Tipus de continguts mentals | Emocions i percepcions canviants. | Idees de diferents tipus (adventícies, factícies, innates). |
| Conclusió sobre la ment | La ment no té existència real, només impressions. | La ment és una substància pensant independent. |
Tipus d'Arguments
Argument empíric
Es basa en l'experiència i observació dels fets. Ex: "L'aigua bull a 100 °C perquè ho hem comprovat moltes vegades."
Argument de competència
Es recolza en el coneixement d'un expert en la matèria. Ex: "Un metge afirma que fumar és perjudicial per a la salut."
Argument d'autoritat
Recolza una idea basant-se en una font reconeguda o prestigiosa. Ex: "Segons Einstein, el temps és relatiu."
Analogia
Compara dos casos similars per extreure una conclusió. Ex: "Igual que un rellotge necessita un rellotger, l'univers ha de tenir un creador."
Argument ad verecundiam
Es basa en l'opinió d'una autoritat però sense proves suficients. Ex: "Aquesta dieta és bona perquè ho diu un influencer."
Argument ad baculum
Usa l'amenaça o la por per convèncer. Ex: "Si no estudies, fracassaràs a la vida."
Oracions Compostes
Coordinació
- Copulatives: i, ni...
- Adversatives: però...
- Disjuntives: o... o
Juxtaposició
Signes de puntuació: comes (,), punts i coma (;), dos punts (:)...
Connectors Textuals
- Introductoris: Per començar, abans de tot...
- Estructuradors: D'una banda, de l'altra banda, quant a, respecte a...
- De repetició: Dit d'una altra manera, més ben dit, en altres paraules...
- Reformuladors: És a dir, o sigui, en resum, en definitiva...
- Conclusius: En conclusió, en síntesi, per finalitzar, en resum...
- Causa-conseqüència: Perquè, atès que, per tant, en conseqüència...
- Condició: Si, sempre que, en cas que, llevat que...
- Finalitat: Perquè, a fi de, amb el propòsit de...
- Oposició: Però, tanmateix, no obstant això, encara que, en canvi...
- Additius: A més, així mateix, a sobre, també...
- Temporals: Després, més tard, al mateix temps...
- Espacials: Aquí, allí, a sobre, a sota, a la dreta, a l'esquerra...
- Exemplificadors: Per exemple, en particular, específicament, com a mostra...
- Exclusius: Només, únicament, exclusivament...
- Conversacionals: Bé, mira, a veure, escolta, és clar, d'acord...
Estructura del Balanç de Situació
| ACTIU (Estructura econòmica) | PATRIMONI NET I PASSIU (Estructura financera) |
|---|---|
| ACTIU NO CORRENT | PATRIMONI NET |
| 🔹 Immobilitzat intangible | 🔸 Capital / Reserves / Resultat exercici |
| 🔹 Immobilitzat material | PASSIU NO CORRENT |
| 🔹 Inversions immobiliàries | 🔸 Deutes i proveïdors a llarg termini |
| 🔹 Inversions financeres a llarg termini | PASSIU CORRENT |
| ACTIU CORRENT | 🔸 Proveïdors / Creditors |
| 🔹 Existències | 🔸 Deutes a curt termini |
| 🔹 Deutors comercials | 🔸 Hisenda Pública i Seguretat Social creditors |
| 🔹 Inversions financeres a curt termini | 🔸 Organismes de la Seguretat Social, creditors |
| 🔹 Efectiu i altres actius líquids equivalents | |
| TOTAL ACTIU | TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU |
Estructura del Compte de Pèrdues i Guanys
| CONCEPTE | IMPORT |
|---|---|
| + Ingressos d'explotació | |
| Import net de la xifra de negocis | |
| Variació de les existències de productes acabats i en curs de fabricació | |
| Altres ingressos d'explotació | |
| - Despeses d'explotació | |
| Aprovisionaments (Compres ± Variació d'existències comercials i matèries primeres) | |
| Despeses de personal | |
| Amortització de l'immobilitzat | |
| Altres despeses d'explotació | |
| = RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (BAII) | |
| + Ingressos financers | |
| - Despeses financeres | |
| = RESULTAT FINANCER | |
| = RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) | |
| - Impost sobre beneficis | |
| = RESULTAT NET (BENEFICI NET - BN) |
Oracions Subordinades
Oracions Subordinades Substantives
Funcions Sintàctiques:
- Subjecte: Exemple: Que vinguis és important.
- Complement Directe: Exemple: No sé què fer.
- Complement de Règim Verbal: Exemple: Confio en què tot surti bé.
- Complement Circumstancial: Exemple: Vaig sortir quan va acabar. (Nota: Aquesta funció és més pròpia de les adverbials, però algunes gramàtiques admeten casos límit amb substantives).
- Atribut: Exemple: El meu desig és que vinguis aviat.
Conjuncions i Nexes Subordinants:
- Que: Exemple: M'alegra que hagis arribat.
- Pronoms/Adverbis Interrogatius: Exemple: No sé què fer, com fer-ho.
- Si: Exemple: No sé si vindràs.
- Infinitiu (sense nexe explícit): Exemple: Vull fer-ho.
Modalitat Oracional:
- Enunciativa: Exemple: Que em truquis és necessari.
- Interrogativa Indirecta: Exemple: No sé què fer.
- Desiderativa: Exemple: Tant de bo que vinguis.
- Dubitativa: Exemple: Dubto si arribaré.
- Imperativa (en estil indirecte): Exemple: Digues-me què fer.
Oracions Subordinades de Relatiu
- Oració Principal: El cotxe és ràpid.
- Oració Subordinada de Relatiu: que vaig comprar.
- Nexe: que (uneix la subordinada amb el substantiu "cotxe", que és l'antecedent).
- Funció del Nexe: Introdueix la subordinada i fa una funció sintàctica dins d'ella (en aquest cas, Complement Directe de "vaig comprar").
- Funció Sintàctica de l'Oració Subordinada: Complement del Nom (modifica el substantiu antecedent, funciona com un adjectiu).
- Tipus segons l'antecedent:
- Amb antecedent explícit: El cotxe que vaig comprar és ràpid.
- Substantivades (o sense antecedent explícit / de relatiu lliures): Qui calla atorga. / Vaig comprar el que volies.
- Semilliures (amb antecedents genèrics implícits): Explica-li-ho a qui vulguis.