Resum de Filosofia: Plató, Descartes, Locke i Hume

Plató

Ontologia

Dualista: defensa l'existència de dos mons (el món sensible i el món de les Idees). Es basa en la teoria de la participació (les coses sensibles participen de les Idees).

Teoria del Coneixement

• Doxa: opinió, coneixement adquirit a través dels sentits, mutable i imperfecte.
• Episteme: saber veritable, coneixement racional de les Idees, immutable i perfecte.

Antropologia

Dualisme antropològic:

• Cos: part mortal, material i imperfecta de l'ésser humà, presó de l'ànima.
• Ànima: part immortal, immaterial i superior, amb tres funcions o parts: racional (saviesa), irascible (valor) i concupiscible (moderació).

Filosofia Pràctica

Estètica

Relacionada amb la seva teoria de l'ànima i el dualisme ontològic (la bellesa com a Idea).

Ètica

Cerca l'harmonia de l'ànima: que cada part de l'ànima compleixi la seva funció sota el guiatge de la part racional, portant a una vida virtuosa i bona.

Política

Proposa un estat ideal governat per filòsofs-reis, ja que considera que no tothom està capacitat per governar (antidemocràtic). El savi de la ciutat governa.

D'aquesta manera, la seva teoria política està íntimament vinculada amb la seva ètica i fonamentada en la seva metafísica (teoria de les Idees). Parteix de la base que només aquells que coneixen les Idees de Justícia i de Bé són capaços de dur-les a terme en la polis (intel·lectualisme moral aplicat a la política).

Descartes

Ontologia

L'element principal de la realitat són les substàncies: allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir (excepte Déu). Distingeix:

• Res infinita: Déu, la substància perfecta que existeix per si mateixa i és causa de les altres.
• Substàncies finites:
  • Res cogitans (jo pensant): la ment, l'ànima, caracteritzada pel pensament.
  • Res extensa (món material): la matèria, caracteritzada per l'extensió, el moviment i la figura, que ocupa un lloc a l'espai.

Teoria del Coneixement

Racionalista. El coneixement es fonamenta en la raó, a través de la intuïció (captació directa de veritats evidents) i la deducció (inferència a partir de principis certs). Proposa el mètode cartesià amb quatre regles:

1. Evidència: no acceptar res com a veritable si no es presenta de forma clara i distinta.
2. Anàlisi: dividir els problemes complexos en parts més simples.
3. Síntesi: conduir ordenadament els pensaments, des dels més simples als més complexos.
4. Repàs/Enumeració: revisar tot el procés per assegurar-se de no haver omès res.

Aplica el dubte metòdic (posar en qüestió tot el coneixement rebut) per trobar una primera veritat indubtable: "Cogito, ergo sum" (Penso, aleshores existeixo).

Antropologia

Com Plató, defensa un marcat dualisme antropològic: l'ésser humà està compost de dues substàncies diferents, cos (res extensa) i ànima (res cogitans). Aquesta unió substancial és pròpia únicament dels humans. Un problema central és explicar la interacció entre aquestes dues substàncies (per exemple, a Les Passions de l'Ànima).

John Locke: Política

John Locke, figura clau de l'empirisme i del liberalisme polític, escriu i comenta dos tractats sobre el govern civil, sent el segon d'ells el de més rellevància per a la seva teoria política.

Primer Tractat sobre el Govern Civil

És una crítica radical i detallada al patriarcalisme defensat per Robert Filmer a la seva obra Patriarcha. Filmer sostenia que la societat està organitzada com una gran família, on tots han d'obeir el monarca, qui ostenta un poder absolut legitimat per dret diví, heretat d'Adam. Locke refuta aquests arguments punt per punt.

Segon Tractat sobre el Govern Civil

Descriu l'estat de naturalesa, una condició prepolítica anterior a la societat civil. En aquest estat, els homes són lliures, iguals i independents, i es regeixen per la llei de naturalesa (dictada per la raó). Aquesta llei estableix que tots els homes tenen uns drets naturals inalienables que ningú els pot treure:

• El dret a la vida.
• El dret a la llibertat.
• El dret a la propietat privada (adquirida mitjançant el treball).

Tot i que l'estat de naturalesa no és un estat de guerra, la inexistència d'una autoritat comuna pot portar a conflictes. Per garantir la protecció dels drets naturals (especialment la propietat), els individus acorden, mitjançant un pacte social, constituir una societat civil o política. Per passar a aquest estat, els individus cedeixen un dels seus drets naturals: el dret a executar la llei natural per si mateixos (és a dir, el dret a jutjar i castigar les infraccions), transferint-lo a un poder públic reconegut.

David Hume

Teoria del Coneixement (Empirisme Radical)

Hume porta l'empirisme a les seves últimes conseqüències. Sosté que tots els continguts de la ment humana són percepcions, les quals no són innates; tot el nostre coneixement prové, en darrer terme, de l'experiència sensible.

Les percepcions es divideixen en dos tipus segons el seu grau de força i vivacitat:

• Impressions: Són les percepcions més fortes i vives, captades directament pels sentits (externs o interns) quan experimentem alguna cosa. Són el material original del coneixement (sensacions, passions, emocions tal com apareixen per primer cop a l'ànima). Es produeixen en el moment present.
• Idees: Són les percepcions més febles, còpies o representacions mentals de les impressions quan pensem o raonem. Tenen menys força, vivacitat i intensitat que les impressions de les quals deriven. Són imatges debilitades de les impressions en el pensament i la raó.