Resum de Geografia: Relleu, Climes i Tectònica de Plaques

Conceptes Bàsics de Geografia

Geografia: Estudia l'espai físic i les transformacions que hi realitza l'ésser humà.

Relleu: És el conjunt de formes i irregularitats que presenta l'escorça terrestre, tant a la superfície dels continents com al fons oceànic.

Climes i Vegetació del Món

Climes càlids

• Equatorial: Selva (bosc dens i frondós, sempre verd).
• Tropical: Bosc tropical i sabana (praderia d'herbes altes, amb alguns arbres i arbustos).
• Desèrtic: La vegetació es redueix als oasis.

Climes temperats

• Mediterrani: Bosc mediterrani (alzines i sureres) i matollar.
• Oceànic: Bosc caducifoli (roures) i landes (densa vegetació).
• Continental: Taigà o bosc de coníferes (espècies perennes, com avets i pins).

Climes freds

• Polar: Tundra (extensió dominada per molses i líquens).
• Alta muntanya: La vegetació s'escalona amb l'altura: arbres, arbustos, matolls i prats.

La Teoria de les Plaques Tectòniques

Aquesta teoria explica la formació del relleu. Segons aquesta, l'escorça terrestre està constituïda per plaques que suren damunt la capa superior del mantell i que es desplacen molt lentament.

Les plaques es poden separar o xocar una contra l'altra. Això passa sobretot en aquests casos:

• Quan les plaques se separen i es formen clivelles o rifts a l'escorça oceànica, el magma de dins de la Terra surt i, quan es refreda, crea escorça nova.
• Quan una placa amb escorça oceànica xoca contra una placa continental, s'introdueix davall la continental cap a l'interior de la Terra, on l'elevada temperatura fon els materials de l'escorça, que es transformen en magma. Aquest magma accedeix a l'escorça continental i genera volcans a la superfície.
• Quan xoquen dues plaques continentals, pot passar que, per la pressió, els materials formin plecs i generin així una ondulació del terreny o grans muntanyes.

Les fractures del terreny s'anomenen falles. A les zones de contacte entre les plaques és on es produeixen els majors canvis de l'escorça terrestre i hi ha una gran activitat sísmica i volcànica.

Hidrografia de la Península Ibèrica

Vessant cantàbric

• Bidasoa, Nervión, Nalón, Narcea, Navia i Eo.

Vessant atlàntic

• Depressió del Guadalquivir: riu Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir.

Vessant mediterrani

• Riu Ter, el Llobregat, el Túria, el Xúquer i el Segura.