Resum d'Història Medieval
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB
1. El Món Viking i l'Imperi Carolingi
Valhalla
El Valhalla és, en la mitologia escandinava, la fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla, els einherjar.
Drakar
Els drakar eren vaixells vikings. Els vikings eren politeistes i Odin era el seu déu principal.
Batalla de Hastings
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre Harold II d'Anglaterra i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.
Comtat
Un comtat era un territori governat per un comte a l'Edat Mitjana.
Marca
Una marca era un territori fronterer governat per un marquès.
Càtars/Heretges
Els càtars eren un grup religiós considerat herètic per l'Església Catòlica. Es van establir principalment a la província del Llenguadoc, que pertanyia al rei catalanoaragonès.
Imperi Carolingi
L'Imperi Carolingi es refereix a un període de la història europea. Derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany.
Sueus
Els sueus eren pobles germànics que es van establir a Galícia i part de Portugal.
2. El Regne Visigot
Leovigild
Leovigild va expulsar els sueus i va unificar la Península Ibèrica sota el domini visigot.
Recared
Recared va dur a terme la unificació religiosa, convertint el regne al catolicisme.
Recesvint
Recesvint va dur a terme la unificació legal, establint les mateixes lleis per a tot el regne, basades en el dret romà.
Roderic
Roderic va promulgar el Liber Iudiciorum. Va ser l'últim rei visigot, derrotat pels musulmans a la Batalla de Guadalete (711).
Vikings
Els vikings provenien d'Escandinàvia i es dividien en danesos i normands.
Imperi Romà d'Orient
Els turcs van lluitar contra l'Imperi Romà d'Orient.
3. Güelfs i Gibelins
Güelfs i Gibelins eren dues faccions que lluitaven pel poder a Europa durant l'Edat Mitjana. Els güelfs donaven suport al Papa, mentre que els gibelins donaven suport a l'Emperador.
4. La Carta Magna
La Carta Magna era una carta que limitava el poder del rei. Va ser signada el 1215 pel rei Joan Sense Terra d'Anglaterra.
5. L'Imperi Bizantí
L'Imperi Bizantí va desaparèixer el 1453 d.C. després de ser derrotat pels turcs otomans. El Cisma d'Orient (1054) va marcar la separació de l'Església Ortodoxa de l'Església Catòlica Romana.
6. Les Croades
Les Croades van ser una sèrie de campanyes militars organitzades per l'Església Catòlica amb l'objectiu de recuperar Terra Santa, que incloïa Jerusalem. La principal motivació dels senyors feudals per participar en les Croades era la possibilitat de conquerir terres i augmentar el seu poder.
7. Fets rellevants
- Carlemany va fundar l'Imperi Carolingi.
- Els ostrogots eren un poble germànic.
- El primer emperador del Sacre Imperi Romanogermànic va ser Otó I.
- Guillem de Normandia va desembarcar a Anglaterra el 1066 (Batalla de Hastings).
- L'heretgia càtara es va donar principalment a Occitània.
- El rei Joan Sense Terra va acceptar signar la Carta Magna.
- La principal construcció de l'arquitectura bizantina era l'Església de Santa Sofia.
- Un dels emperadors bizantins més importants va ser Justinià I.