Resum Lucrècia Joan Ramis

esciptor i editor va tenir sempre una gran visió per captar les preferencies del public lector.Una de les característiques va ser la confecció i edició de cançoners de preu reduit en forma de plecs solt i llibres de butxaca. El mes important fou flor d'enamorts a mes va refondre una gran poart del contigut i va ser també l'autor directe e bona part dels poemes recollits. Representen una novetat respecte a la tradició poetica medieval tant pel metre com pels temes,tractas amb una llengua directa i fluida

representada per primera vegada el 1525 esta construida oer l'escena de la toilette de la senyora i les seues discursions amb les criades, les converses amb les dames i cavallers. La señyora parla en catala amb les criades i amigues i els homen ho fan en castella. La nobesa valenciana no havia renunciat de momemnt a la seva llengua. El castella era la llengua del virrei i de la tropa que li anava darrere aixo ocasionava tensis i picabaralles com les de la senyora i la criada

a les balears els principis del neoclassicisme van penetrar amb mes força, Menorca va estra sota la sobirania anglesa, les autoritats respecta a la cultara menorquina va ser molt diferent, 4 dels 17 membres de la societat de cultura de Maó eren anglesos que dominaven el catala. El presindent i fundador Joan ramis es l'autor mees representatiu del corent Neoclàssic . La seua tragedia lucrecia trascorrre a la Roma classica es undrama que es converteix en una defensa de la llibertat i en un atac a la tirania. Influida per racine , la seua qualitat es determinada per la perfecció de l'estructura, pel ritme dels versos i per la caracterització dels personatges

el teatre apareix lligat a les cerimonies religioses.Des de ben aviat es van incoporar a la litúrgia teatralitzacones mesuicades. Aquest primer teatre medieval es feia en llati va donar llov al drama religiós en llengua vulgar

el misteri d'elx el mes antic encara es continua representant en el temple de santa María delxels oigenes es remunten al final del Segle XV o començament del xvi. La primera part, la vespra, escenifica els últims momentsde la vida terrenal de María i la segona la festa representa la pujada al cel de la mare de deui la seua coronació trimfant en l'aire per la santisima trinitat

es un espectacle tatral complet, on el text es un element mes que es combina amb el cant la usica instrumentak i l'escografia.Lescenari en combina horitzontal y vertical aconseguit a lus enginys tenics que fan possible ua intervenció celestial sorprenent en el drama amb l'audacia de situar lespai del cel efectivament en l'altura de la cúpula de 'església