Resum de les Meditacions Metafísiques de Descartes: Dubte i Cogito
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,08 KB
Meditacions Metafísiques de Descartes: Resum i Anàlisi
1a Meditació: De les coses que l’home pot posar en dubte
En la primera meditació, Descartes intenta trobar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Per això, seguint el dubte metòdic, tot ho posa en dubte.
Posa en dubte els següents elements (Dubte Hiperbòlic):
- Els sentits.
- La salut mental.
- La diferència entre somni i vigília.
- L'existència de Déu.
- El Geni Maligne (segons el qual tot el que percebem podrien ser enganys).
En conclusió, intenta reconstruir el que podem saber amb certesa.
2a Meditació: De la natura de l’esperit humà
El jo, considerat com una cosa que pensa, és la primera veritat indubtable que descobreix Descartes.
El Jo Pensant (Cogito)
El concepte clau és: JO = Pensament = Ànima.
Per Descartes, és més fàcil conèixer el propi jo que no pas conèixer què pertany i què no pertany a les coses corporals (món exterior).
3a Meditació: De l’existència de Déu
Facultats del JO: enteniment, voluntat, imaginació i capacitat de sentir.
El criteri de la claredat es fonamenta en l’existència de Déu, ja que aquest és perfecte i omnipotent.
Tipus d'Idees
Descriu 3 tipus d'idees:
- Adventícies/Adquirides: Provenen de l’exterior; el món n’és la causa (experiència sensible). Exemple: cavall. Són com quadres o imatges que es refereixen a la realitat o a la perfecció de les coses.
- Factícies: Són construïdes pel jo (la ment/imaginació). Exemple: unicorn.
- Innates: Idees que no han estat creades ni adquirides pel jo, i no tenen origen temporal. Exemple: llum de la raó, Déu.
Prova de l'Existència de Déu
Justifica l’existència de Déu (ésser perfecte) perquè aquesta idea infinita no pot haver estat creada per una ment finita (jo pensant). Per tant, Déu ha introduït en les nostres ments aquesta idea de manera innata. Déu també ha estat el creador del jo pensant de cadascú.
En conclusió, en aquesta 3a meditació, Descartes afirma l’existència de Déu, la seva bondat i la fiabilitat del nostre coneixement. També verifica les matemàtiques.
4a Meditació: Del veritable i del fals
Descartes vol saber l’origen dels errors per tal d’evitar-los. Descobreix que l’origen dels errors és la temeritat de la voluntat, és a dir, l’error procedeix d’una mala aplicació de la voluntat en l’enteniment.
Tipus d'Errors
L'error es produeix quan la voluntat s'avança a l'enteniment. Es distingeixen dos tipus d'errors:
- Prevenció: Afirmar menys del que podria ser raonable.
- Precipitació: Afirmar més del que podria ser raonable.