Resum de la Segona República i la Constitució de 1931

La Proclamació de la Segona República (1931)

El febrer de 1931, Alfons XIII, després de la dimissió del general Berenguer, va nomenar president del govern l'almirall Aznar amb l'encàrrec de tornar a la normalitat constitucional i convocar eleccions. L'almirall va decidir convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931.

L'oposició republicana i socialista, que havia participat en el Pacte de Sant Sebastià de 1930, va convertir aquestes eleccions en un plebiscit entre monarquia i república. Els resultats van donar la victòria als republicans (43%) davant dels monàrquics (24%). Els republicans van guanyar a les grans ciutats i zones industrials, mentre que els monàrquics ho van fer a les àrees rurals, on encara pervivia el poder dels cacics.

El rei Alfons XIII va abdicar el 14 d'abril i va marxar cap a l'exili. El mateix dia es va proclamar la República. A Barcelona, Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament, però Francesc Macià va anar més enllà i va proclamar la República Catalana. Aquesta decisió anava en contra dels acords del Pacte de Sant Sebastià, que preveien definir el model d'estat en el marc de la nova constitució republicana. Això va provocar una negociació entre el nou govern republicà i ERC, que va culminar amb la concessió immediata d'una autonomia provisional per a Catalunya, la Generalitat, presidida per Macià.

El comitè revolucionari, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, es va convertir en el govern provisional de la Segona República i va convocar eleccions a Corts Constituents per al juny de 1931. La victòria de les esquerres va portar a un govern de coalició republicanosocialista, que seria l'encarregat d'aprovar, amb l'oposició de la dreta, la Constitució de 1931. Aquesta establia una República integral o unitària amb la possibilitat d'aconseguir estatuts d'autonomia regional per raons històriques.

La Constitució de 1931

La Constitució de 1931 definia Espanya com una república de treballadors de totes les classes. Les seves característiques principals eren:

Principis fonamentals

• República social i democràtica: sobirania popular i sufragi universal masculí i femení.
• Divisió de poders:
  • Legislatiu: Corts unicamerals.
  • Executiu: format pel President de la República (cap d'estat protocol·lari i representació internacional) i el President del Govern amb els seus ministres.
  • Judicial: un sistema judicial independent encapçalat pel Tribunal de Garanties Constitucionals.

Relació Església-Estat

• Estat laic: separació completa entre l'Església i l'Estat.
• S'eliminava el pressupost de culte i clero.
• Es prohibia a les ordres religioses dedicar-se a l'ensenyament.
• Es va decretar l'expulsió de la Companyia de Jesús (jesuïtes).

Drets i llibertats

• Caràcter social:
  • Possibilitat d'expropiar béns per raons d'utilitat social.
  • Educació primària pública, gratuïta, laica i universal.
  • Reconeixement del dret al treball.
• Àmplies llibertats públiques i privades: es va legalitzar el matrimoni civil i el divorci.

Símbols nacionals

• Himne nacional: Himne de Riego.
• Bandera: la tricolor (vermell, groc i morat).

La Constitució es va aprovar finalment el desembre de 1931. Niceto Alcalá-Zamora va ser nomenat President de la Segona República i Manuel Azaña, President del Govern.