Retaule de l'Esperit Sant (Pere Serra) i Cappella degli Scrovegni — Anàlisi i fitxes

1. Retaule de l'Esperit Sant

Fitxa tècnica

• Autor: Pere Serra
• Cronologia: 1393-1394
• Estil: Italogòtic
• Tècnica: pintura al tremp sobre fusta
• Tema: religiós
• Localització: Seu de Manresa

Context biogràfic: Pere Serra pertany a una família de pintors actius durant el segle XIV a Catalunya i de gran reputació. Se sap que va ser aprenent al taller de Ramon Destorrents, deixeble de Ferrer Bassa. Juntament amb el seu germà Jaume, va treballar a la cort d'Aragó. La seva obra mostra una influència notable de la pintura sienesa, que s'explica a través d'un possible contacte amb la cort d'Avinyó. És seguidor del corrent italià sienès propi del Trecento que s'introduí a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa.

Descripció formal

El retaule s'estructura a partir d'un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats amb diferents figures, i una predel·la en la qual només queden les dues plaques dels extrems. El carrer central, més ample, està dividit en tres registres superposats.

Els altres carrers es divideixen en tres compartiments superposats de dimensions més reduïdes, coronats per estructures decoratives amb àngels portant filacteus (pergamins escrits). La part superior del retaule està rematada amb motius arquitectònics gòtics; el guardapols està decorat amb motius florals i escuts.

L'obra mostra una clara influència del gòtic italià arribat a Catalunya durant la segona meitat del segle XIV. Aquest model formal es pot apreciar en la combinació de fons daurat amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, a vegades poc convincentes, com la transparència de l'aigua del riu en el Baptisme o l'arquitectura de la Presentació al Temple, que atorguen un caràcter més realista a les escenes. En la mateixa línia italianitzant destaca el predomini de la línia sinuosa a partir de traços estilitzats, ulls lleugerament ametllats i boques petites desproporcionades respecte a la resta d'elements del rostre. Igualment, és interessant el joc de mirades i gestos que utilitza l'artista per comunicar els diferents personatges entre si i dotar l'escena d'un major dinamisme.

Temàtica

El programa iconogràfic del retaule té com a eix central la representació de l'arribada de l'Esperit Sant (Pentecosta), narrada en els Fets dels Apòstols (2, 1-13). Segons el relat, van descendir del cel llengües de foc que es posarien sobre el cap dels apòstols, Maria, Maria Magdalena i les dues dones que van acompanyar Jesús durant la seva mort (Maria Cleofàs i Maria Salomé), i els van atorgar a cadascun el do de llengües per poder difondre el missatge de Jesús per tot el món.

Sobre aquest passatge es representa la Coronació de Maria i, a l'àtic, apareix la Crucifixió, flanquejada per dues parelles d'àngels. Als carrers laterals, dos a cada costat, s'hi representen diferents episodis del Gènesi i del Nou Testament, acompanyats per diversos sants i personatges de l'Antic Testament pintats entre els carrers o muntats.

A la predel·la, a l'esquerra s'hi representa sant Esteve discutint amb els doctors jueus i, a la dreta, la missa de sant Martí. Al centre, Borrassà hi ha pintat la Pietat de Crist.

A partir del segle XIV la devoció per l'Esperit Sant a Catalunya es va popularitzar juntament amb la celebració del Corpus Christi.

Models i influències

Els retaules de Pere Serra recullen els models del gòtic italià introduït a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa. S'hi aprecia l'elegància i la delicadesa en el traç de la línia, així com la finalitat decorativa del color. L'arribada del gòtic internacional a la darreria del segle XIV i al començament del XV va fer que les pintures de Pere Serra en tinguessin poca continuïtat.

2. Cappella degli Scrovegni (Cappella dell'Arena)

Fitxa tècnica

• Autor: Giotto di Bondone
• Cronologia: 1304-1306
• Tècnica: fresc
• Mides: 900 m² aproximadament
• Estil: Italogòtic (Trecento)
• Tema: religiós
• Localització: Pàdua (Itàlia)

Context i interès: Giotto, arquitecte i pintor, està considerat el fundador de la pintura italo-gòtica del Trecento perquè va ser l'introductor dels ideals naturalistes que trenquen amb l'estil rígid i propi de l'art bizantí. Molts pintors van copiar el seu estil. Introdueix la perspectiva, tot i que no sempre de manera formalitzada; busca les ombres, la profunditat i el volum.

Descripció formal

Ens trobem en una capella decorada tant a la volta com a tots els murs; a la volta hi ha un cel estrellat amb diferents medallons. A la banda dreta hi ha sis finestres; això condiciona l'espai de les escenes, mentre que l'altra banda no presenta finestres.

A la part dreta de la capella trobem el mur amb tres franges més un sòcol amb sis caixetins; tant la franja superior com el sòcol són sis plafons (planells o caixetins). Als registres intermedis hi ha cinc plafons a causa de les finestres, que són de mig punt.

Després hi ha el mur esquerre amb sis cassetons. Tots els cassetons estan marcats per grans línies de separació que formen cenefes imitant el marbre. És en aquests planells que trobem les imatges o la decoració, excepte en el sòcol, on passa al revés: al sòcol, en els plafons hi ha la imitació del marbre i a les separacions les imatges; s'inverteix l'ordre. A dalt de l'altar i la porta també hi ha decoració. El timpà també està decorat.

En total hi ha 37 escenes, més les arquitectures dels muntants que se suposa que havien d'acompanyar les tombes. Tot el que és la porta està decorat fins a dalt; l'oratori també, totes les entrades.

D'aquestes escenes algunes no s'han conservat i altres han perdut els colors. Tot i això, l'obra és molt homogènia, tot molt semblant. Segurament hi havia ajudants, però Giotto marcava clarament les seves bases. Giotto es va carregar la perspectiva jeràrquica: els personatges divins ja no havien de ser més grans. Només conserva en alguns casos les corones daurades (el pa d'or).

Giotto té interès per la perspectiva, per crear volum, ressegueix les formes amb ombres; les obres tenen molta llum en general. Ell dota la pintura de llum i els colors predominants són els blaus; trenca amb la tradició bizantina. Els colors són equilibrats en general.

Temàtica

En general trobem un tema religiós centrat en la vida de Jesús: el Nou Testament, textos apòcrifs i la llegenda de sanctes recollida per Jacobus (Jacopo) de Voragine —una compilació de la vida dels sants— formen part de la iconografia.

La lectura comença de dreta a esquerra i de dalt cap a baix. A la primera franja hi ha sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu; al mur oposat, la vida de la Mare de Déu des del naixement, la infantesa i el casament, acabant amb l'Anunciació. A la segona franja, començant per dalt, hi ha el naixement i la infància de Jesús: la Visitació, la Mare de Déu visita la mare de sant Joan Baptista i la reconeix com a Mare de Déu. A l'altra banda, hi trobem la vida pública de Jesús, des de la discussió amb els sacerdots del Temple, passant per Jesús expulsant els mercaders del Temple. Finalment, a la franja inferior, sobre el sòcol a les dues bandes hi ha la Passió, la mort i la resurrecció.

A la dreta: primeres escenes de la Passió, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs i la flagel·lació. Al mur nord: sis escenes, la resurrecció, l'ascensió i la Pentecosta; cada compartiment està emmarcat amb cenefes i composicions volumètriques; la del centre ocupa tota la volta i, en aquestes composicions, apareixen imatges de l'Antic Testament.

Al sòcol, a part dels dos coros (o petits espais), hi ha dos cassetons que es creu que eren per a les tombes i es troben escenes de l'Anunciació. Déu envia l'arcàngel Gabriel i la Mare de Déu espera l'Anunciació. També hi ha l'escena de Judes quan rep les monedes: és el moment del reconeixement del fill de Déu.

Sobre la porta d'entrada a la capella hi ha un gran fresc que representa el Judici Final. En aquest judici hi ha Crist jutge al centre, sense perspectiva espacial complexa, envoltat d'una mandorla, assegut, i al seu voltant petits àngels; al costat del Crist jutge hi ha dotze apòstols (Judes no hi surt). A sobre de les bandes dels apòstols hi ha àngels amb les seves corones. Sota el Crist jutge hi trobem una gran creu; a la dreta hi ha els condemnats i a l'altra banda, els elegits. Qui apareix agenollat és Enrico Scrovegni, que ofereix la capella a la Mare de Déu per a apiadar-se del seu pecat.

En el cel hi ha estrelles i medallons amb els personatges principals.

Tècnica

Es fa servir la tècnica del fresc: el pigment es barreja amb aigua i s'aplica sobre una capa de calç humida (intonaco). El pigment penetra la matriu de calç i, en assecar-se i carbonatar-se la superfície, el color queda fixat i integrat a la paret.

Models i influències

Les corones daurades i els ulls ametllats són d'origen bizantí. Es conserva certa simetria frontal en la composició i una marcació de línies i personatges amb rigidesa pròpia de l'art bizantí transformat per la tradició italiana. Giotto també treballa temes franciscans a Sant Francesc d'Assís: el contacte amb la natura i el tractament d'aquesta com una part més de l'obra no era típic del gòtic bizantí. Com a creador de l'estil italo-gòtic, Giotto abandona el fons daurat, introdueix paisatges i perspectiva i modela figures més corpulentes, donant-los més expressivitat. Giotto serà un model clar per a Pere Serra.