Revolta de Catalunya (1934): Causes, Fets i Conseqüències

Revolta de Catalunya (1934)

El següent és un document textual de font primària (contemporani als fets) i de caràcter polític extret del programa de Lluís Companys. Data del 6 d'octubre de 1934 i tracta de la revolta de Catalunya coneguda com els Fets d'Octubre de 1934.

Context Històric

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar en el govern amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va acceptar-ho i el 5 d'octubre de 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al poder com una deriva cap al feixisme.

El dia següent de la formació del nou govern, es va convocar una vaga general per impedir la consolidació del nou govern (per iniciativa de la UGT i amb participació de la CNT). El moviment va fracassar i el govern va decretar l'Estat de guerra. Aquests fets van ser especialment greus a Catalunya i Astúries.

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, amb acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Els miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la guàrdia civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d'aliments, els transports i el subministrament d'electricitat i aigua. Van posar setge a Oviedo i van enfrontar-se amb les forces de l'ordre.

Per reprimir la revolta, el govern va enviar d'Àfrica la legió, comandada pel general Francisco Franco. Aquesta resistència es va prolongar durant 10 dies, però va ser vençuda. La repressió va ser molt dura: hi va haver més de 1000 miners morts (molts d’execucions ordenades pels comandants militars), 2000 ferits i 5000 detinguts. Aquests fets van desencadenar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes.

Anàlisi del Discurs de Companys

El primer paràgraf és la justificació del perquè fa el que fa, és un relat dels antecedents. Està dividit en dues parts. La primera, parla de com la CEDA aconsegueix entrar al govern el 5 d'octubre de 1934 amb tres carteres ministerials. La CEDA “pretén trair la República (…) i han assaltat el Poder”; la CEDA volia acabar amb les autonomies i Companys va veure perillar l'Estatut de Catalunya. La CEDA volia abolir la República i restaurar la monarquia.

Després, ve la segona part, on es fa referència a la vaga general del 6 d'octubre de 1934 organitzada per la UGT (aquí, però, Companys diu que totes les forces d'esquerres hi han donat suport i han agafat armes, però no, la CNT no ho va fer, van ser només d'Astúries).

Al segon paràgraf, segueix legitimant la proclama. “En nom del poble i del parlament”, és a dir, per voluntat popular (voluntat del poble català, eleccions del 20 de novembre de 1932 - eleccions al parlament). El Govern, la Generalitat, presidida per Companys degut a la mort de Macià, assumeix plena sobirania i evoca el projecte de l'Estatut d'autonomia del 1931 (defensa autonomia àmplia, sobirania catalana). Companys afirma que la CEDA significa la fi de l'autonomia i contraataca intentant aconseguir l'autonomia àmplia. Fa una al·lusió a la UGT, socialistes i polítics d'esquerres i proclama la República Federal, on hi havia diverses sobiranies, un projecte plurinacional, formant un govern paral·lel a Barcelona (a Madrid, la República unitària, però a Barcelona és federal, d'esquerres, social, progressista).

Al tercer paràgraf, fa una apel·lació als sentiments, emocions del cor: pretén mobilitzar la població, conscienciant-la a través del patriotisme. “L'hora és greu”, per l'entrada de la CEDA al govern, i “gloriosa“ per l'esperança d'edificar una República Federal. “Macià ens acompanya” (ell va aconseguir autonomia immediata i el govern de la Generalitat i l'autonomia que no s'havia tingut mai i el simbolisme del nom de Generalitat). Companys va aconseguir autonomia àmplia i intenta copiar la proclama del 14 d'abril del 1931.