Revolució de 1820: Liberalisme, Causes i Conseqüències a Europa

La Revolució de 1820: L'Aixecament Liberal a Europa

Orígens i Causes de les Revolucions de 1820

Als voltants de 1820, una sèrie de revoltes van esclatar a tota Europa, fruit de l'expansió dels ideals polítics liberals. Aquests moviments estaven dirigits principalment per activistes, especialment militars.

Les revolucions del 1820 van sorgir com a conseqüència de la restauració de l'Antic Règim a França. Els monarques de diferents països es van aliar per intentar eliminar les idees revolucionàries dels altres estats.

La gent, cansada i oprimida, va decidir formar en secret societats i exèrcits amb l'objectiu de derrocar les monarquies absolutes.

Principals Focos de la Revolució de 1820

A molts països d'Europa es van produir revolucions amb la finalitat d'enderrocar la monarquia. Els països on van tenir més pes van ser Grècia, Espanya i Portugal.

• Alemanya: Primers Moviments de Protesta

  Alemanya va ser la primera zona a experimentar moviments de protesta contra la nova situació política europea, tot i que de moment no van desencadenar moviments revolucionaris d'envergadura.

• Espanya: El Trienni Liberal i Riego

  A Espanya, després de la Guerra de la Independència, Ferran VII va retornar a la monarquia absoluta i a la societat estamental, derogant la Constitució de Cadis. El gener de 1820, amb el pronunciamiento del tinent coronel Rafael del Riego, va triomfar la revolució liberal, amb la recuperació de la Constitució de 1812, establint el model dels posteriors aixecaments liberals a Europa.

• Portugal: L'Alçament de Porto i la Constitució

  A Portugal, l'exèrcit es va alçar a Porto el 1820. El triomf de la insurrecció va derivar en la creació d'una Junta Central Suprema que va convocar Corts Constituents, donant pas a la introducció d'un Estatut liberal que va perdurar fins al 1828, quan els absolutistes van tornar a triomfar.

• Península Italiana: Nàpols i la Santa Aliança

  A la Península Italiana, el Regne de Nàpols va ser el protagonista de la Revolució. El juliol de 1820, l'exèrcit va exigir la instauració de la Constitució espanyola de 1812 al rei Ferran I. Aquest es va servir de la Santa Aliança per demanar ajuda a Àustria, que el 1821 va retornar el poder absolut al monarca.

• Grècia: La Lluita per la Independència

  Grècia es va revoltar el 1821 i, a l'Assemblea d'Epidaure (1822), els grecs van declarar la seva independència i es van enfrontar contra l'Imperi Turc.

Conseqüències i Llegat de les Revolucions de 1820

En resum, només Grècia va aconseguir la seva independència, i les altres revolucions liberals de 1820 van fracassar arreu d'Europa. Però, entre les seves conseqüències, cal destacar que la Santa Aliança va quedar pràcticament dissolta i que la ideologia del liberalisme es va refermar a l'Occident europeu.