Revolució Francesa: Causes, Estats Generals i Ruptura de 1789

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,32 KB

La Revolució Francesa

Les Causes

Polítiques i Econòmiques

La burgesia té poder econòmic però desitja poder polític per acabar amb la rigidesa del feudalisme i introduir el liberalisme econòmic (capitalisme).

La monarquia absoluta: el rei té un control absolut de tots els poders de l’Estat i segueix imposant ministres que pertanyen a la noblesa i el clergat (estaments en decadència i quasi arruïnats).

Crisi de subsistència terrible amb males collites durant la dècada de 1780 (males collites i pujades espectaculars amb les conegudes fam i mortalitats: enorme descontent popular i moltes accions de protesta).

Crisi financera: l’Estat gastava molt més que ingressava.

Gran dèficit a causa de les despeses causades per la participació de França en la guerra de la independència.

Ideològiques

Aquesta burgesia estarà inspirada en les idees il·lustrades (gran importància de les idees de la Il·lustració).

Socials

L’enorme reticència de la poderosa noblesa i del clergat que s’aferraven a l’antic model feudal.

Una minoria de privilegiats front a una majoria sense privilegis, el “tercer estat”, que carrega amb el pes econòmic (impostos, etc.). Aquesta noblesa i clergat volen seguir mantenint els anomenats drets senyorials.

La Convocatòria d’Estats Generals

Per alleujar la situació, el ministre de Lluís XVI va decidir cobrar impostos a la noblesa. Aquests no estaven disposats a pagar i es va produir la denominada “revolta dels privilegiats”, que demanaven al rei la convocatòria dels Estats Generals (reunió dels 3 estaments) que no es feia des de 1614 per decidir en aquesta reunió si pagaven o no.

El 5 de maig s’obre la reunió dels Estats Generals (clero, noblesa, estat).

La Ruptura del Juliol de 1789

El 20 de juny de 1789 el “tercer estat” (reunit en l’anomenat jurament del joc de pilota) es constitueix com l’Assemblea Nacional Constituent.

El tercer estat es declarat sobirà (sobirania nacional).

Trobem dos sectors principals: els girondins moderats i els jacobins tradicionals.

14 de juliol: presa de la Bastilla.

Creació de la Guàrdia Nacional.

Inici del “gran pànic” al món rural amb tota una sèrie de revoltes antisenyorials.

Entradas relacionadas: