La Revolució Francesa i l'Establiment de l'Estat Liberal

La Revolució Francesa

Aquest nou document diu que la sobirania pertany a la nació, la qual ha de tenir 4 característiques: unitat, indivisibilitat, inalienabilitat i imprescindibilitat. Sufragi Censatari. - Ruptura total amb la monarquia absolutista gràcies a la constitució perquè el rei ha de prestar jurament al text com a 1r funcionari.1793: Redacció d’una nova constitució on s’estableix la república, amb sobirania formalment nacional, però a la vegada ciutadana. Sufragi universal masculí. - 1795: Redacció d’una 3a constitució (tb republicana) on s’estableix el “Directori”, una forma de govern altament burgesa i el sufragi censatari. Conclusió: amb aquestes 3 constitucions neix l’estat representatiu en el que la llei és el centre de tot. Tota aquesta època revolucionaria no es pot explicar sense la declaració dels drets de l’home i el ciutadà, que després es traspassarà a la 1a constitució. En el model constitucional francés no hi ha estabilitat, fet que es reflecteix en les seves 16 constitucions.

Monarquia Hispànica

Al s. XVI i s. XVII, a Espanya existia una monarquia composta la qual defensava l’existència d’un únic estat i un sol monarca. El monarcaue havia de mantenir tot el sistema jurídic de tots els regnes dins de les corones i les corones, dins de l'Estat.

Programa de l'Estat Liberal

S. XVIII: Abolició del feudalisme: La data més important és l'estiu de 1811 en el qual s'aboleix el feudalisme: primer s'aboleixen els drets jurisdiccionals dels senyors, i després, a partir d’una sèrie de lleis, es comença tot el procés per abolir el feudalisme - Desvinculació de les terres de la noblesa (Mayorazgos): Es tractava de poder posar les terres en valor. Existeixen diverses lleis, la més important es la de 1820 que afirmava que no es pot desvincular la totalitat de les terres de les famílies, per la senzilla raó de que si és pogués fer, totes les terres entrarien en el mercat i els preus de les terres baixarien molt de preu. Així doncs, es podia fer mitjançant dos opcions: 1-La família pot posar les terres en venta en la vida del cap de família. 2- La meitat d’aquestes terres les havia d’heredar obligatòriament el seu successor i aquest pot posar en venta la meitat i l’altre meitat ha d’anar al seu successor, i així successivament.La liberalització de les terres nobles en dues etapes no significava que les famílies perdíen les terres, una part es vendrà i tindran beneficis i l’altra part, serà un bé real per la família. - Desamortització dels béns de l'església: El ministeri de Mendizábal, els anys 1836 i 1837 van dur a terme aquesta desamortització, que es realitzà perquè es necessitava saldar els deutes de l'església i també es necessiten diners per solucionar les guerres carlistes.10