La Revolució Francesa: De la Monarquia a la República

França, segle XVIII: Crisi econòmica i social

Collites dolentes, descontentament popular i alça de preus. Els burgesos, marginats políticament, veien els càrrecs monopolitzats pels privilegiats. La monarquia en crisi no s'atrevia a exigir impostos a l'aristocràcia.

L'esclat de la Revolució (1789)

Els privilegiats es neguen a acceptar impostos, obligant Lluís XVI a convocar els Estats Generals: clergat, noblesa i tercer estat. La negativa a una representació justa del tercer estat provoca l'abandonament de la reunió. Al pavelló de Versalles, creen l'Assemblea Nacional i inicien una constitució. El poble, en suport, assalta la Bastilla i esclaten revoltes antisenyorials amb la crema de residències nobiliàries. A la tardor, Lluís XVI reconeix l'Assemblea Nacional Constituent.

El camí cap al liberalisme

França inicia la transició a un sistema liberal, passant per tres etapes:

• Monarquia Constitucional (1789-1792): Amb el suport de la burgesia conservadora, es busca un acord amb el rei i els privilegiats.
• República Democràtica (1792-1794): Davant la negativa a l'acord, es proclama una república amb canvis socials i democràtics.
• República Burgesa (1794-1799): La radicalització dóna pas al liberalisme censatari.

La Monarquia Constitucional (1789-1792)

• 4 d'agost de 1789: Abolició del feudalisme.
• 26 d'agost de 1789: Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• 1791: Promulgació de la constitució amb separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal, però amb dret de veto per al rei i sufragi indirecte i censatari.

Es forma l'Assemblea Legislativa per redactar lleis igualitàries, prohibir tortures i obligar els nobles a pagar impostos. Es crea la Guàrdia Nacional i s'impulsa la desamortització dels béns de l'Església, declarats béns nacionals. La Constitució Civil del Clero separa l'Església de l'Estat.