La Revolució Gloriosa de 1868: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

La Revolució de 1868: Causes i Desenvolupament

Causes de la Revolució de 1868

L'any 1868, una profunda crisi econòmica i política va generar una situació d'inestabilitat a Espanya, que va ser el detonant de la revolució:

• Crisi financera: Provocada per la bombolla dels ferrocarrils, va fer caure la borsa i va generar un important deute públic.
• Crisi industrial: A causa de la pujada del preu del cotó, va provocar un augment de l'atur i una disminució dràstica del nivell de vida dels treballadors.
• Crisi de subsistències: Resultat d'una sèrie de males collites, va derivar en una manca de blat i un augment dràstic del seu preu, un aliment bàsic per a la població.

Una part significativa de la població s'oposava obertament al sistema isabelí. Els grans negociants exigien mesures per salvar les seves inversions en borsa; els industrials reclamaven mesures proteccionistes; i obrers i pagesos denunciaven la seva misèria creixent. El Partit Moderat, lluny d'abordar els problemes del país, va reaccionar reprimint les protestes, tancant les Corts i governant per decret. La iniciativa de l'oposició, concretada en el Pacte d'Ostende, va desembocar en un aixecament generalitzat contra el govern i la monarquia.

La Revolució Gloriosa de 1868: Desenvolupament

El setembre de 1868, l'esquadra de l'almirall Juan Bautista Topete, estacionada a Cadis, va iniciar la revolta amb el suport del general Juan Prim. Poc després, s'hi va afegir el general Francisco Serrano, i es va fer públic un manifest que denunciava la corrupció de la monarquia, demanava el suport dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciava la formació d'un govern provisional, així com la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal.

La sublevació es va estendre ràpidament per les principals ciutats andaluses i per la resta de la península. L'exèrcit lleial al govern es va agrupar a Madrid per dirigir-se cap al sud i intentar posar-hi fi. A la decisiva Batalla d'Alcolea, les tropes borbòniques van ser derrotades pels sublevats. Com a conseqüència, el govern va dimitir i la reina Isabel II es va exiliar, posant fi al seu regnat.

El Moviment Revolucionari Popular i les Juntes

Paral·lelament, es va produir un aixecament popular protagonitzat per progressistes, demòcrates i republicans. A ciutats com Madrid, Barcelona i València, es van formar juntes revolucionàries que es van constituir en poders autònoms, destituïren les autoritats existents, impulsaren la milícia nacional i incorporaren les demandes populars. Entre les seves peticions destacaven:

• L'abolició dels impostos de consums.
• La rebaixa dels aranzels.
• L'abolició de la pena de mort.
• L'abolició de l'esclavitud.
• Altres reformes socials i polítiques.

No obstant això, els dirigents progressistes (com el general Prim) i unionistes (com el general Serrano) veien amb preocupació aquestes peticions populars més radicals. Per a ells, la revolució era un moviment protagonitzat per un grup reduït de dirigents amb objectius limitats al canvi de règim polític, no a una transformació social profunda.