Revolució Industrial i Canvis Polítics al Segle XIX: De la Fàbrica a les Unificacions Nacionals
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,46 KB
La Revolució Industrial i el Sistema Fabril
La nova maquinària es va aplicar a l'agricultura, a la indústria i als mitjans de transport. Això va comportar un augment de la producció i la millora de la qualitat dels productes, així com l'expansió del comerç a distància. L'augment de la productivitat va fer baixar els preus i, conseqüentment, va augmentar el nombre de consumidors.
El Sistema Fabril: Una Nova Organització
El sistema fabril va ser una nova manera d'organitzar la producció i el treball. L'element central d'aquest model era la fàbrica, ja que reunia el capital i el treball en un mateix lloc.
L'Expansió de la Industrialització a Europa
A la primera part del segle XIX, les transformacions econòmiques van començar a França i Bèlgica, on la base era l'explotació de carbó. Però el 1850, Alemanya va començar a fonamentar el seu sistema industrial en l'abundància de carbó i ferro. A Itàlia i Espanya, el creixement industrial va ser més tardà i, en molts casos, incomplet; l'economia bàsicament era rural.
La República Burgesa Moderada
Després de la caiguda de Robespierre, líder dels jacobins, la Convenció va començar a desmantellar les mesures de l'etapa jacobina. També va prohibir els clubs jacobins i es va aprovar la Constitució de 1795, la qual era moderada. Va restablir el sufragi censatari, va atorgar el poder executiu al Directori i el poder legislatiu a dos consells: el dels Ancians, que aprovava les lleis, i el dels Cinc-Cents, que les proposava.
El Directori només va tenir èxit en la política exterior, on l'exèrcit francès va tenir moltes intervencions. És allà on Napoleó es va fer famós, fins que el 9 de novembre de 1799 va fer un cop d'estat.
Napoleó: Del Consolat a l'Imperi
Després del cop d'estat, Napoleó va establir un govern conegut com el Consolat, on governava amb dos cònsols més. Va crear la Constitució del 1799, la qual establia el poder personal de Napoleó. Aquesta Constitució anul·lava la Declaració de Drets i establia el sufragi censatari (als més rics). Gràcies a això, va aconseguir:
- Posar fi a les protestes populars.
- Reprimir els jacobins.
- Reprimir tendències democràtiques.
- Afavorir el retorn dels emigrats i restablir el culte catòlic.
El Domini d'Europa i la Caiguda de Napoleó
Gràcies a la seva forma de govern i estratègia militar, Napoleó va conquerir gran part d'Europa. Però en intentar conquerir Rússia, va fracassar, amb la mort de 350.000 soldats. El 1814, es va conquerir París i es va derrotar Napoleó, que va ser exiliat a l'illa d'Elba. Posteriorment, va ser enviat a l'illa de Santa Helena, on va morir.
Ideologies Polítiques del Segle XIX
Liberalisme Conservador
Característiques principals: sobirania nacional, sufragi censatari, repressió dels moviments populars, prohibició de llibertats col·lectives i manca de reformes socials.
Liberalisme Democràtic
Característiques principals: sobirania popular, sufragi universal, ampliació de les llibertats i reformes socials.
Les Unificacions Nacionals
Unificació d'Itàlia
Itàlia estava dividida en diferents estats, i zones com la Llombardia i el Vènet eren de domini austríac. Un moviment d'afirmació nacional va ser l'origen, cap al 1830, d'organitzacions com ara la Jove Itàlia. Dirigida per Mazzini, propugnava, per mitjà d'una insurrecció popular, la creació d'una república democràtica, unitària i laica. El fracàs de la Revolució del 1848 va fer que la monarquia liberal constitucional s'imposés com a única solució per a la unificació. Aquesta va ser possible gràcies a un pacte entre Garibaldi i la monarquia liberal del Piemont.
Unificació d'Alemanya
Un primer pas cap a la unificació territorial va ser la creació del Zollverein, en el qual es va integrar Prússia. El 1848, el rei de Prússia, Frederic Guillem IV, va rebutjar la corona que li oferien. La unificació la va dirigir Prússia amb una concepció conservadora de la nació i una estratègia autoritària i militarista, que va proclamar Guillem I com a emperador d'Alemanya.