La Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte

La Segona Revolució Industrial (1870-1920)

La Segona Revolució Industrial es desenvolupa entre els anys 1870-1880 i dura fins al 1920. Les seves principals característiques són les següents:

• Sorgiren noves potències industrials: Destacà el progrés dels Estats Units, que van esdevenir el centre hegemònic de l'economia mundial.
• Van aparèixer noves fonts d'energia: L'electricitat i el petroli van substituir la màquina de vapor. Gràcies a les centrals elèctriques, les bombetes i els motors elèctrics, les fàbriques podien treballar a la nit i era més senzill il·luminar les ciutats. El petroli esdevingué el combustible de nous vehicles amb motor i, alhora, va permetre fabricar els primers plàstics i les primeres fibres artificials.
• Es van desenvolupar noves branques industrials: La indústria elèctrica, la indústria química, la indústria alimentària i la indústria de l'automòbil; la metal·lúrgia, a poc a poc, es va perfeccionar.
• Va augmentar enormement la productivitat: Gràcies als torns nocturns, el treball en cadena i l'automatització.

Canvis en l'organització de les empreses

Durant la Segona Revolució Industrial, la maquinària i els processos de producció eren molt més complexos, i calia molt capital per finançar-los. Per obtenir aquest capital, les empreses demanaven préstecs als bancs i, sovint, esdevenien societats anònimes amb l'aportació econòmica de molts socis.

Formes de concentració empresarial

Per tal de limitar la competència entre les empreses, sorgiren formes de concentració empresarial com el trust i el càrtel:

• Trust: És una fusió de diverses empreses de la mateixa activitat per donar origen a una de nova, més gran i competitiva.
• Càrtel: És un acord entre diverses empreses per tal de limitar la competència en el mercat d'un producte determinat.

De l'expansió capitalista a l'imperialisme

La producció industrial no parava de créixer; els mercats nacionals no podien absorbir totes les mercaderies i no hi havia prou matèries primeres per a les fàbriques. Es van haver de buscar a l'exterior nous territoris que fessin el paper tant de mercats com de proveïdors, on el cost de la mà d'obra de les mines i les plantacions resultés insignificant.

Es pot afirmar que l'expansió capitalista va esdevenir el motor de l'imperialisme colonial, el qual es va veure afavorit per la nova revolució dels transports i les comunicacions.